Ens trobem al càmping Bassegoda Park d’Albanyà per a parlar de l’impacte de la pandèmia sobre el sector turístic empordanès i les perspectives per a la temporada d’enguany, marcades per l’alleujament de les restriccions. Esteve Guerra Serra és el president de l'Associació Empordà Turisme. Nascut a Roses el 1981, està vinculat al sector turístic des de fa anys com a propietari d'aquest càmping d'Albanyà. També és vicepresident de la patronal Pimec Turisme. Format en Administració i Direcció d'Empreses, i a la IE Business School de Madrid.

En quina situació es troba el sector turístic de l’Alt Empordà?

Les reserves comencen a entrar, tot i que no ho fan al mateix ritme que entrarien en un any normal. Esperem un any bàsicament de reserves d’última hora, de turisme majoritàriament nacional i, això sí, preveiem una millor ocupació que l’any passat. Entre altres coses, com que el ritme de vacunació va bé, això fa que la gent de proximitat no tingui tanta por de fer activitats i venir a l’Empordà. L’obertura de fronteres des d’alguns països és una bona notícia, també.

Les empreses del sector han fet un gran esforç per a superar la crisi. Tindran recompensa?

La pandèmia, sense menystenir el gran dany causat, ha sigut una oportunitat per repensar processos, per mirar de buscar la manera de ser més eficients i, també, ha sigut una oportunitat. Moltes vegades no hi ha hagut cap més remei que analitzar els costos que tenim com a empreses i veure on es podrien reduir, entre altres coses, perquè, si no, no haguéssim pogut arribar a l’estiu d’enguany. En resum, una doble oportunitat: millora dels processos i la reducció de despeses supèrflues.

Les administracions públiques han estat a l’altura de les circumstàncies?

Sota el meu criteri, no hi ha hagut una unitat d’acció. Els ajuntaments, amb tota la bona voluntat del món, han posat totes les mesures que han cregut que eren les més adequades per als seus municipis, però moltes vegades sense una empara legal solvent des de la Generalitat. Probablement també per la situació d’indefinició de govern viscuda fins ara. La situació ha comportat que, moltes vegades, secretaris, interventors i els mateixos polítics han hagut de baypassar la llei com bonament han pogut per mirar de fer el que toca. I això és molt trist.

Què li demana al nou Govern?

Hi ha d’haver un pla de xoc important per al turisme. Qui pensi que la crisi del sector turístic ha passat perquè ara ja ens estan vacunant, s’equivoca molt; perquè portem un endeutament sostingut en el temps que no es torna ni en un any, ni en dos, ni en tres. La majoria de la gent ha fet finançaments a cinc anys o més. I és un finançament que no ha repercutit en millorar les instal·lacions dels nostres establiments.

Una situació preocupant, cert.

Sí, pot posar en compromís empreses turístiques que necessiten inversions ara i que no les podran fer durant els pròxims cinc anys perquè han de pagar els crèdits ICO Covid. Per tant, perdem competitivitat perquè estem endeutats. Des d’Empordà Turisme i des de Pimec estem reclamant que hi hagi una quita en els crèdits ICO, encara que sigui parcial, per ajudar a pagar els crèdits. Hem de reconstruir l’economia del sector turístic que és un pilar bàsic d’aquest país.

El turisme rural, d’interior, ha experimentat un protagonisme que no tenia, en positiu.

Nosaltres creiem que sí, perquè la natura, també per a Empordà Turisme, és un dels pilars estratègics que tenim a l’Empordà per desestacionalitzar la temporada. No hem d’oblidar que l’Empordà existeix 365 dies a l’any, no només durant els dos mesos d’estiu. Ja sabem que tenim unes platges sublims i una costa extraordinària, però l’Empordà és molt més que sol i platja. El sol i platja continuarà sent molt rellevant, però el que a mi m’agradaria, i crec que és compartit per hostalers i restauradors de l’Empordà, seria treballar a un 70% cada dia de l’any. Això seria ideal, perquè quan tens molta gent per atendre, no pots donar el servei que t’agradaria donar. El turisme de natura el veiem fonamental i amb futur. I per nosaltres el futur pivota en tres pilars: el turisme natural, el turisme cultural i el turisme gastronòmic. I el canvi climàtic, que té coses terribles, també en té una de molt bona, que és que ara tenim sis mesos de bona temperatura a l’Empordà. Crec que estratègicament té sentit, un cop hagi passat la Covid, seguir treballant per atraure el turisme estranger a l’estiu perquè porta la butxaca més plena, però a la primavera i a la tardor ha de ser nacional i, aquesta part és la que, al meu entendre, hem menystingut massa fins ara i ens hem equivocat profundament.

El desplegament de parcs per a la captació d’energia sostenible poden afectar el futur turístic de la comarca?

És evident que projectes com el parc eòlic marí Tramuntana estan posant en compromís el paisatge, que és un dels atractius més importants que tenim a l’Empordà. És un debat complicat, perquè el que tampoc és de rebut és dir un no rotund a un projecte que d’alguna manera solucionaria el futur, sense tenir una alternativa millor. Voldria fer una crida als polítics de l’Empordà perquè orquestrin una alternativa. Almenys perquè, si és que s’ha de fer, tingui el mínim nombre d’aerogeneradors possible. I que, en tots els projectes que hagin d’avançar, hi hagi unes compensacions per al territori. Per exemple, que la llum pública dels municipis afectats fos gratuïta. Això podria repercutir en una baixada d’impostos en el territori i seríem més competitius. Hem de ser racionals i sensats. El canvi climàtic ja el tenim aquí i és imparable, a no ser que actuem ja. En el nostre cas, com a exemple, paguem la llum un vint per cent més cara que els càmpings de l’altre costat de la frontera. Amb l’energia, hem de ser més sobirans.