L' Informe del 2020 reuneix les últimes dades per mostrar-nos que, abans de la pandèmia de la Covid-19, els progressos continuaven sent desiguals. S'observaven avenços: havia disminuït la proporció de nens i joves que no assistien a l'escola, la incidència de moltes malalties transmissibles estava disminuint, havia millorat l'accés a l'aigua potable amb una gestió segura i estava augmentant la representació de la dona en les funcions directives. Però també augmentava el nombre de persones que patien inseguretat alimentària, el medi ambient natural seguia deteriorant-se a un ritme alarmant i persistien els dràstics nivells de desigualtat en totes les regions.

El canvi encara no es produïa al ritme o escala necessaris. Ara, a causa de la Covid-19, es dificulta encara més aconseguir els Objectius. Els sistemes de salut de molts països han estat al límit del col·lapse. Els mitjans de vida de la meitat de la força laboral del món s'han vist greument afectats. Més de 1.600 milions d'alumnes no assisteixen a l'escola i desenes de milions de persones estan sent empeses de nou a la pobresa extrema i la fam, eliminant els modestos progressos assolits en els últims anys. Encara que el Coronavirus afecta totes les persones i comunitats, no ho fa de la mateixa manera.

En realitat, aquesta situació ha exposat i exacerbat les desigualtats i injustícies existents. En les economies avançades, les taxes de mortalitat han sigut més altes entre els grups marginats. En els països en desenvolupament, els més vulnerables -inclosos els que treballen en l'economia informal, les persones de més edat, els nens, les persones amb discapacitats, els pobles indígenes, els migrants i els refugiats- estan en risc de veure's encara més afectats. A tot el món, els joves pateixen els efectes de manera desproporcionada, en particular en el món laboral. Les dones i les nenes s'enfronten a noves barreres i amenaces, que van des d'una pandèmia de violència a l'ombra fins a les càrregues del feines de cures no remunerades.

Lluny de soscavar els fonaments dels ODS, les causes originals i els efectes desiguals de la Covid-19 demostren precisament per què necessitem l'Agenda 2030, l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic i l'Agenda d'Acció d'Addis Abeba, i subratllen la urgència de la seva implementació. Per tot això, s'ha demanat consistentment una resposta internacional i un esforç de recuperació coordinats i integrals, que es basin en dades i informació científica racionals i que estiguin guiats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

FAM ZERO

Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l'agricultura sostenible. La inseguretat alimentària ja anava en augment abans de la pandèmia, i havia passat d'afectar, de manera moderada o severa, un 22,4% de la població el 2014, a un 25,9% el 2019. A més, la Covid-19 suposa una amenaça addicional als sistemes alimentaris, que se suma a altres com els conflictes armats o el canvi climàtic.

ENERGIA ASSEQUIBLE I NO CONTAMINANT

Garantir l'accés a una energia assequible, fiable sostenible i moderna per a tots. El 2018 gairebé 790 milions de persones vivien sense electricitat, i fins i tot en alguns països en desenvolupament, un de cada quatre centres de salut no tenia electricitat. En l'actual situació, l'accés a una energia assequible i fiable és vital als centres sanitaris. També resulta necessari augmentar el desenvolupament d'energies renovables i millorar l'eficiència energètica, per aconseguir els objectius climàtics i reduir els gasos d'efecte hivernacle.

AIGUA NETA I SANEJAMENT

Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tothom. Com a conseqüència de la pandèmia es calcula que prop de 3.000 milions de persones no tindran instal·lacions bàsiques per rentar-se les mans a casa seva, una dada significativa tenint en compte que aquest és el mètode més efectiu per prevenir el virus. S'espera que el 2030 l'escassetat d'aigua arribi a desplaçar uns 700 milions de persones.

PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES

Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, així com facilitar l'accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Malgrat les proteccions del Dret Internacional, cada dia moren en conflictes armats prop de 100 civils, incloent-hi dones i nens. Les guerres, persecucions i conflictes van provocar la fugida de més de 79,5 milions de persones el 2019.

EDUCACIÓ DE QUALITAT

Garantir un ensenyament de qualitat, inclusiu i equitatiu, i promoure oportunitats d'aprenentatge permanent per a tothom. El nombre de nens i joves que no assistien a l'escola primària i secundària va passar del 26% el 2000 a un 17% el 2018, situant-se en 258 milions de nens i joves. El tancament de les escoles per la pandèmia va deixar sense escolarització el 90% dels estudiants, i l'educació a distància va quedar fora de l'abast de 500 milions d'alumnes.