23 de febrer de 2021
23.02.2021
L'Empordà
Roses

Cristian Hornos, cocteler: «L'hostaleria és un dels motors de l'economia del país i està agonizant»

«Hem rebut les ajudes més precàries d'Europa i la nostra facturació s'ha reduït un 80% en el millor dels casos», lamenta el bar mànager rosinc

22.02.2021 | 19:26
Cristian Hornos parla sense embuts de la complicada situació en què es troba el sector de l'hostaleria

El cocteler Cristian Hornos Jiménez és reconegut internacionalment pels seus còctels d'autor, originals, creatius i autèntics. Com a representant de l'hostaleria, posa de manifest el desconcert i la desesperació que sent el seu sector, en aquests moments, encallat per unes estrictes mesures preventives a causa de la pandèmia per coronavirus.

Quina descripció fa del moment que travessa l'hostaleria en aquests moments?

L'hostaleria empordanesa està vivint una situació crítica i devastadora. Només ens posen pals a les rodes perquè no puguem avançar. Per defecte, els nostres locals a l'hivern generen el més just com per poder retroalimentar-nos, el benefici és pràcticament inexistent i dediquem moltíssimes hores al dia a un negoci que, per a molts de nosaltres, és un estil de vida. Passem més temps amb els nostres companys que amb les nostres famílies.

Creu que són efectives les mesures que s'apliquen en l'hostaleria per evitar la propagació del coronavirus?

Ens han dit en nombroses ocasions que ens reinventem, que fem coses diferents, ens han canviat els nostres horaris d'obertura en múltiples ocasions, ens han obligat a reduir la capacitat de facturació disminuint els aforaments, hem hagut d'invertir milers d'euros en adaptar locals perquè siguin segurs... i així podria estar dient coses durant hores. I... tot plegat per a què? Per a res. Els contagis, avui, estan pitjor que mai. Després de tant de sacrifici, estem pitjor que quan vam començar.

Sent que l'hostaleria està patint algun tipus de discriminació?

No només l'hostaleria. Vivim en un país en què, ara, sí que hem pogut comprovar que l'emprenedor viu a mercès de l'ens públic o de l'acomodat funcionari. En el qual jo, com a emprenedor, he de donar-li mil voltes a la truita per poder dinar, mentre que un dirigent pren decisions per al meu futur sense tenir cap mena de responsabilitat sobre els seus actes. La comoditat de treballs assegurats en què no cal reinventar-se i en què els errors no són sancionats ens han demostrat que cal canviar alguna cosa.

A què es refereix?

Es prenen decisions equivocades, una rere l'altra, i ningú no se'n fa responsable. Bé, sí, la ciutadania i l'empresari. Estem farts de veure com els transports públics van desbordats i, en canvi, les terrasses no poden obrir més de dues hores. Estem cansats d'observar com una infinitat de càrrecs públics no poden treballar i segueixen rebent els seus salaris al complet mentre un dels motors de l'economia i atractiu d'aquest país està agonitzant. Hem rebut les ajudes més precàries d'Europa. La nostra facturació s'ha reduït en un 80 per cent en el millor dels casos.

El panorama que descriu és bastant fosc.

És una barbaritat. Ens trobem que hem de seguir pagant els lloguers, hem de seguir afrontant els subministraments i hem de treballar gratuïtament des de fa gairebé un any. No sabem ni quan ni com podrem fer allò que més bé sabem fer, que és treballar i mimar el nostre client.

Coneix alguna persona del seu sector que hagi optat per abandonar el negoci i dedicar-se a una altra cosa?

He escoltat confessions que m'han deixat glaçat. Et poso d'exemple el testimoni del propietari d'un dels bars més coneguts de la meva localitat, Roses. Em va dir: «He gastat tots els meus estalvis per mantenir els sous dels meus treballadors essencials per poder obrir, he generat un deute gran i si demà em contractessin en qualsevol treball extern al meu negoci, als meus 57 anys, hauria de deixar el bar». Aquesta és la crua realitat avui dia.

A grans trets, sabria dir com ha afectat aquesta crisi al sector de l'hostaleria?

Només a Catalunya, prop de 220.000 famílies s'han vist afectades directament per les dures restriccions que ha patit aquest sector. Uns 100.000 establiments han tancat de forma definitiva, per sempre, i molts són establiments que compten amb una mitjana mínima de quatre persones. Si fem càlculs, i aquests són reals, els números són demolidors.

Pot dir alguna cosa positiva enmig de tot aquest escenari tan «demolidor»?

Per sort, avui comptem amb una ajuda directa a l'empleat, anomenada ERTO, en què el treballador rep un percentatge de la seva nòmina per part de l'Estat. A priori, és quelcom molt positiu, però... Què passarà quan tot el motor es posi en marxa? Què passarà quan desapareguin aquestes ajudes i l'empresari hagi de prescindir d'una gran part de la plantilla que avui està en ERTO i que en el futur serà impossible de contractar?

Sobre Cristian Hornos

El cocteler rosinc crea i elabora còctels utilitzant tècniques d'alta cuina aplicades a la cocteleria clàssica i creativa. Ha estat bar mànager en hotels prestigiosos de tot al món, i al costat de primeres espases de la cuina com Paco Pérez i Albert Adrià. És el responsable de la carta de cocteleria del VIP Village en circuits europeus de MotoGP. I, d'uns mesos ençà, ha hagut d'innovar i buscar noves fórmules que l'ajudin a tirar endavant amb la feina enmig de la crisi sanitària. Reconeix que la situació és crítica i que, com a representant del sector, necessita expressar com se senten tant ell com els seus companys de professió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook