La compilació de les recerques realitzades per Ernest Lluch entorn la figura i la producció escrita de Francesc Romà i Rossell (vers 1727-1784) en un llibre és una molt bona notícia. Joan Armangué n'ha estat l'artífex. Ha tingut cura de la recopilació dels treballs acadèmics de Lluch i d'aquesta manera dona a conèixer un il·lustrat nascut a Figueres, d'una família, els Romà, que s'hi va refugiar, procedent de Barcelona, després de 1714. El llibre shavia de presentar presenta aquest divendre, a l'auditori dels Caputxins, però s'ha suspès.

Romà i Rossell va estudiar dret a Osca i, com a advocat, va ser un dels més importants a la Barcelona de mitjan segle XVIII: va ser advocat dels gremis, va ser advocat de pobres a l'Audiència, i d'aquí va fer el salt a la Chancillería de Valladolid i va culminar la seva trajectòria a Mèxic, on va morir sent virrei.

El seu periple ja és important, però encara ho és més, segons Lluch, la seva trajectòria de pensador econòmic. Lluch el considera «el primer de tots». Un veritable il·lustrat que es preocupa per com millorar el benestar de la societat. Influït pel mercantilisme prussià, anomenat cameralisme, proposa com fer prosperar l'economia d'Espanya. Estem al segle XVIII, en plena monarquia absoluta, i amb censura prèvia per poder publicar llibres. En definitiva, vol estendre el model català. Tot i que no s'hi endinsa de ple, això ja va ser altament qüestionat pels arbitristes en el segle XVII, sosté que el gran mal d'Espanya ha estat la plata d'Amèrica que ha impedit que prosperés la manufactura i el comerç. I considera, com feia Feliu de la Penya el 1680, que els models econòmics a seguir són els d'Holanda i Anglaterra, que han fet del comerç la base de la prosperitat.

Sens dubte, per tal que prosperi un país, en termes il·lustrats: per tal que s'incrementi la felicitat (el 1768 publicarà Las señales de la felicidad de España y medios de hacerlas eficaces), sosté Romà i Rossell, cal que creixi la població, i que s'incentivi el treball, a l'agricultura i la manufactura, i tot plegat que faciliti la sortida dels productes a través del comerç. Amèrica és la principal destinació. A partir del regnat de Carles III, es trenca definitivament el monopoli gadità, i facilita el comerç des de ports catalans després de 1778.

El benestar econòmic prové de la demanda. Aquesta és una màxima que deixa ben assentada. I l'augment de la població és possible si l'edat d'accés al matrimoni es rebaixa i és així quan es pot aportar un dot al matrimoni. El poblacionisme és evident. L'augment generalitzat de la renda per càpita incentivarà la producció manufacturera. I aquí és on, a vegades, no s'ha sabut entendre Romà i Rossell, quan vindica, com a bon mercantilista, la producció d'objectes manufacturats de luxe, que d'una altra manera serien comprats a l'exterior. En el fons, té molt present que la riquesa de la monarquia, i dels estats, es troba en exportar i importar el mínim, i, si és possible, exportar manufactures d'elevat valor. S'ha de llegir en clau proteccionista. I per tal de prosperar, caldrà suprimir els obstacles al creixement econòmic: en agricultura, implica estendre l'emfiteusi i reduir les terres comunals; incentivar el comerç interior amb la liberalització de preus, és a dir, integrar el mercat, potenciar la manufactura, etc. En política, el seu model el troba al centre d'Europa, en l'articulació de la monarquia austrohongaresa i el respecte per la diversitat de nacions i de religions que s'integraven dins l'imperi.

Va morir a Mèxic el 1784, quan ideava tornar a casa. La seva muller, Narcisa Payrachs, i el seu fill, Francesc de Romà i Payrachs, s'instal·laren a Figueres. I d'aquesta línia familiar en sortirien personatges destacats com Joaquim Romà, diputat a corts pel districte d'Olot en cinc legislatures (1846, 1850, 1851, 1853 i 1857), idealista i visionari que volia veure sortir el carbó de les mines d'Ogassa i Sant Joan de les Abadesses pel port de Roses, i que no va reeixir en el seu intent. I Narcís Fages de Romà (1813-1884), nebot de l'anterior, advocat, líder dels propietaris empordanesos, fundador de la Societat d'Agricultura de l'Empordà (1845), redactor dels periòdics agrícoles El Bien del País i La Granja, comissari regi d'agricultura i vocal de la Junta provincial d'agricultura de Girona, i líder dels liberals moderats empordanesos.