El Departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat aquest dilluns que el Logis Empordà Així ho ha assegurat el conseller Damià Calvet, que ha presidit la presentació de la segona fase d'urbanització del gran centre per a la logística i la distribució del Far de l'Empordà.
Els treballs començaran el setembre vinent i es preveu que tinguin una durada d'uns deu mesos amb un pressupost de 5,7 MEUR. L'actuació permetrà que entre dotze i quinze empreses logístiques s'hi puguin instal·lar. Per Calvet, es tracta d'una localització "estratègica" que afavorirà el desenvolupament del teixit empresarial de la comarca.
L’empresa pública CIMALSA, que gestiona aquest centre logístic situat al Far d’Empordà, ha adjudicat aquesta actuació atès l’avançat estat de negociació amb diverses empreses per assegurar-ne la instal·lació. Els treballs, que inclouen la totalitat de la vialitat del sector, compten amb un pressupost de 5,7 milions d’euros i tindran un termini d’execució de 10 mesos.
Quan finalitzin les obres, CIMALSA posarà al mercat més de 328.000 m(2) addicionals de sòl logístic urbanitzat que permetrà la implantació d’entre 12 i 15 empreses logístiques. El conseller Calvet ha volgut posar en valor que “aquestes empreses invertiran uns 200 milions d’euros i generaran uns 2.000 llocs de treball nous, el que suposa un gran impuls i dinamització de l’activitat econòmica de l’Alt Empordà, tot potenciant un sector econòmic diferent al turisme, fet que permet diversificar i enfortir l’economia comarcal”, i que “invertim al Logis Empordà, generem confiança i facilitem la instal·lació d’empreses, molt important sobretot en aquest moment de represa després de la pandèmia”.
Inversió pública de 35 milions
La fase 1 del Logis Empordà consta de 163.000 m(2) de parcel·la logística neta i es va executar entre els anys 2003 i 2006, amb una inversió total per part de CIMALSA de 24 milions d’euros. Actualment hi ha quatre empreses instal·lades, quatre parcel·les més estan venudes -algunes de les quals començaran a edificar-se de forma imminent i les 10 restants estan en fase de comercialització. Així, amb una inversió pública d’uns 35 milions, si sumem la urbanització de les dues fases i actuacions addicionals, es podrà vehicular una inversió privada d’uns 200 milions d’euros.
El respecte pel medi natural i la conservació del paisatge i els elements naturals que el conformen són objectius principals en les obres d’urbanització que es desenvoluparan, seguint les determinacions de l’estudi d’impacte i integració paisatgística que s’ha realitzat. Entre les mesures adoptades, cal remarcar: el transplantament massiu d’oliveres existents per conservar el llegat agrari i el paisatge històric, la plantació de més de 600 espècies autòctones d’arbres a les zones verdes per a crear un encoixinat vegetal perimetral que faci de transició entre el sector i el sòl rústec que l’envolta i la incorporació d’elements de preservació del medi que garantiran la conservació de la biodiversitat.
Peça clau del Corredor Mediterrani
El Logis Empordà forma part del Hub intermodal el Far-Vilamalla, que és una de les peces clau del Corredor Mediterrani. A més del LOGIS, de 73 hectàrees en total, componen aquest hub la terminal ferroviària de Vilamalla, actualment en funcionament i el sector ce5 del Far d’Empordà, d’unes 59 Ha en total, adjacent al Logis. Aquest sector compta amb una part destinada a ús logístic (35 Ha, aproximadament) i una part destinada a la futura Terminal Ferroviària del Far d’Empordà (24 Ha). El sector ce5 i la futura terminal es troben actualment en fase de desenvolupament del planejament urbanístic.
El hub intermodal vol contribuir a la dinamització de l’economia sota un model ambientalment sostenible i és un projecte alineat amb els objectius de l’Agenda 2030, potenciant la multimodalitat en clau ferroviària, un mode de transport que jugarà un paper important en la descarbonització de la nostra economia. El conseller ha volgut destacar que aquesta dinamització econòmica “la volem perfectament orientada a l’Agenda Verda, amb accions, per exemple, que descarbonitzin la mobilitat, com és el cas d’aquesta inversió”, ja que “el Logis Empordà té una alta dosi d’intermodalitat, de connexió entre el transport de mercaderies per sistema viari amb el sistema ferroviari”. El projecte global del Hub Intermodal Far-Vilamalla té una previsió d’estalvi de més de 70.000 tones de CO2 equivalent/any.
Pel que fa a la terminal ferroviària, construïda per la Generalitat, la gestiona la societat TIE (Terminal Intermodal de l’Empordà), participada per CIMALSA i l’Autoritat Portuària de Barcelona. Actualment, la Generalitat i ADIF estan desenvolupant coordinadament el projecte de connexió i implantació del doble ample de via a la terminal ferroviària. Aquest projecte, valorat en 12 milions d’euros, inclou també el perllongament de l’apartador actual fins a 800 metres i la construcció d’un altre apartador també de 800 metres, ambdós en ample UIC i ibèric, per a garantir una major versatilitat a l’explotació d’aquesta infraestructura.
Aposta per la logística
A la demarcació de Girona, CIMALSA també gestiona el centre logístic CIM la Selva, ubicat al costat de l’aeroport de Girona-Costa Brava, que es troba completament urbanitzat i edificat, amb el 100% d’ocupació a les naus logístiques. Recentment, CIMALSA ha licitat les obres de construcció del Centre de Serveis i Innovació Tecnològica, un edifici d’uns 300 m(2) ubicat en una parcel·la propietat de l’empresa pública per a la promoció d’activitats d’innovació i formació a transportistes. El disseny de l’edifici ha aplicat criteris de consum zero, amb instal·lació de producció d’energia fotovoltaica per autoconsum, estructura de fusta per a limitar l’impacte ambiental de les obres de construcció i optimització de les instal·lacions per minimitzar el consum elèctric i d’aigua potable.
“La logística suposa més del 13,7% del PIB de Catalunya”, ha explicat Calvet, i “nosaltres creem condicions perquè es pugui desenvolupar”, ja que és una de les activitats més dinàmiques de la economia, i s’ha mostrat com a element clau del manteniment dels serveis durant el període de crisi sanitària arran de la Covid-19. A més, és una de les puntes de llança de la innovació tecnològica de Catalunya, amb 390 startups logístiques, i de la creació de llocs de treball de qualitat.
