27 de juliol de 2020
27.07.2020
L'Empordà
Empreses

El Govern vol destinar 3.900 milions a transformar el sector agroalimentari de Catalunya

La modernització del regadiu és la partida més gran d'un pla que espera finançar-se amb fons europeus

27.07.2020 | 18:43
La consellera Teresa Jordà i el vicepresident Pere Aragonès

El Govern vol destinar 3.900 milions d'euros a la transformació del sector agroalimentari cap a l'economia verda fins al 2032. La Generalitat ha preparat 10 projectes que s'han de finançar en gran part amb els fons europeus de reconstrucció, ja siguin en forma de transferències o de préstecs, ha afirmat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès en una roda de premsa, L'executiu treballa amb la intenció d'invertir 2.207 milions abans del 2025, segons ha explicat la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que lidera el Departament que gestionarà gran part dels recursos, 3.000 milions. La conselleria de Territori, encapçalada per Damià Calvet, invertirà els 900 milions restants.

La modernització del regadiu és la partida amb més pressupost amb 1.385 milions d'euros, la meitat dels quals es volen executar abans del 2025. El projecte inclou la modernització del Canal d'Urgell, de Tremp, de Pinyana i Aragó-Catalunya i dels regadius de conques internes. Jordà ha assegurat que la modernització del Canal Segarra-Garrigues no s'inclou en aquestes actuacions perquè forma part del pla d'infraestructures i continua "en marxa". La titular d'Agricultura ha assegurat que cal aprofitar la oportunitat que donen els fons europeus per avançar més ràpidament en la implementació dels sistemes de regadiu gràcies.

A banda del regadiu, en el pla presentat aquest dilluns tenen un tractament prioritari els projectes vinculats a la cohesió territorial i al despoblament (450 milions), a la transició energètica (400 milions) i a la creació de cadenes de valor basades en la bioeconomia (200 milions). Alguns d'aquestes actuacions preveuen instal·lar panells fotovoltaics, prevenció de malbaratament alimentari, promoure els tractaments en origen de les dejeccions ramaderes, substituir els combustibles fòssils per biomassa, impulsar la ramaderia extensiva o crear un banc de barques de pesca públic.

També es volen destinar recursos al foment de les noves oportunitats de negoci (110 milions), a la promoció de la producció sostenible (65 milions), a l'impuls de la innovació en petites i mitjanes empreses (100 milions) i a la transformació digital i l'agricultura de precisió (90 milions).

Els dos projectes que gestionarà la conselleria que encapçala Damià Calvet són el destinat a preservar els ecosistemes i la biodiversitat (597 milions) i el tractament d'aigües subterrànies i valorització del sòl (313 milions).

La titular d'Agricultura ha assegurat que el pla ha de servir per "reactivar i transformar" l'àmbit agroalimentari, forestal i marítim i permetre que faci un "salt d'abast sense precedents" per fer de Catalunya "un país de referència" pel seu sistema alimentari. "Ens trobem en un moment clau per decidir què volem menjar, com ho volem produir, com volem què visqui la gent. És el moment de posar la sisena i accelerar", ha dit Jordà abans d'assegurar que l'actuació es pot resumir en dues idees "reactivar i transformar".

En la mateixa línia, el conseller d'Economia i Hisenda ha afirmat que Catalunya anirà a la reunió de presidents autonòmics amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, "amb la feina feta" i amb projectes com els presentats aquest dilluns sota el braç per aprofitar la mobilització de recursos "més gran de la història contemporània". A més, ha afirmat que els projectes que "generaran un retorn" econòmic han de poder ser elegibles tan per la via de subvenció com per la dels préstecs.

Segons ha explicat Aragonès, aquest pla ha de contribuir a reforçar la "capacitat de lideratge" del sector i a millorar la redistribució equitativa, cosa que ha de permetre que els pagesos "es guanyin la vida amb dignitat". El programa no inclou actuacions per millorar específicament la situació dels temporers que treballen a les campanyes agràries, però Jordà ha dit que el Govern treballa per millorar les condicions de feina i ha afirmat que la regularització espanyola de les persones sense papers "fa molt mal".

Ajudes a la vinya

El Departament d'Agricultura ha mobilitzat prop de 15 milions d'euros amb ajuts directes i indirectes per atendre l'emergència per la crisi de la Covid-19. Durant la roda de premsa, Jordà n'ha anunciat més per pal·liar la situació que viu la vinya catalana, immersa en una "tempesta perfecta" entre la crisi dels preus del raïm que s'arrossega de l'any passat, la pandèmia i la plaga de míldiu, un fong que malmet les vinyes. Per fer front a aquest panorama "preocupant", el Departament pactarà amb el sector ajudes directes i préstecs bonificats "en les properes hores".

Retallada de la PAC

Preguntada per la retallada de fons de la Política Agrària Comuna (PAC) que s'està discutint en la negociació del pressupost de la Unió Europea, Jordà ha assegurat que aquesta qüestió no està decidida. A més, ha afirmat que "encara hi ha camp per córrer" abans que es tanqui aquesta partida i ha dit que "els Estats membres podrien complementar" els recursos que no vinguin dels fons comunitaris en cas de confirmar-se la disminució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook