Endesa ha produït fins a un 176,7% més d'energia hidroelèctrica a comarques gironines durant el primer semestre d'any. En concret, les set centrals que la companyia té repartides a les conques internes de la demarcació -fonamentalment, al Ter- han generat fins a 263.190 megavats hora (MWh). Aquest volum d'electricitat, segons precisa la companyia, equival al consum energètic anual de 75.197 llars. L'increment de producció hidroelèctrica és conseqüència directa del bon estat en què es troben les reserves d'aigua. Però també, del temporal Gloria (que en pocs dies va incrementar notablement el cabal dels pantans, arribant a fer que el riu es desbordés en alguns punts).

Les comarques gironines són, de llarg, el territori on més s'ha incrementat la producció d'energia hidroelèctrica entre gener i juny d'aquest any. Però l'augment és generalitzat arreu de Catalunya.

De fet, la divisió renovable d'Endesa, Enel Green Power, ha produït més de 3.190 gigavats hora (GWh) arreu del país durant el primer semestre d'any. Cosa que, en aquest cas, suposa un increment mitjà del 73,8% en relació al primer semestre del 2019.

A tota Catalunya, Endesa té 55 centrals hidroelèctriques repartides arreu dels cursos fluvials. D'aquestes, set es troben a comarques gironines. Aquí en destaquen sobretot les del riu Ter, amb la central de Susqueda al capdavant. Les diferents centrals hidroelèctriques entren en servei un cop s'han cobert i garantit tres premisses bàsiques: el consum d'aigua de boca, el cabal ecològic dels rius i les necessitats de regadiu.

Durant el primer semestre, la generació d'energia hidroelèctrica s'ha incrementat a totes les conques fluvials. Però en destaquen especialment les conques internes de comarques gironines. Aquí, entre gener i finals de juny, les set centrals d'Endesa han arribat a produir fins a 263.190 MWh. Una quantitat que suposa gairebé un 177% més (en concret, un 176,7%) en comparació amb la del primer semestre del 2019.

I no només això. Perquè l'energia hidroelèctrica produïda durant els primers sis mesos del 2020 supera en un 79,3% la mitjana històrica de les conques gironines (que se situa en 146.837 MWh). Segons concreta Endesa, les set centrals repartides al llarg del curs de rius gironins com el Ter i el Fluvià sumen una potència de 102,9 MW.

Per darrere de les internes gironines, com precisa la companyia, les conques on més s'ha incrementat la producció d'energia hidroelèctrica són les del Baix Pallaresa (amb un 127%), la Ribagorçana (amb prop d'un 94%) i gairebé empatades les conques del Segre i de l'Ebre, al voltant d'un 67%. Ja a més distància, tanquen el rànquing les conques de l'Alt Pallaresa i la Garona, amb augments respecte al mateix període de l'any passat del voltant del 55% i el 30% respectivament.

Reserves, Gloria i pluja

L'augment de producció d'aquesta energia renovable és conseqüència directa de l'increment de pluges, de les nevades acumulades i, sobretot, del temporal Gloria. La borrasca va descarregar en excés en molts punts de Catalunya, va fer incrementar notablement l'aigua embassada als pantans i, també, va provocar que el Ter es desbordés en alguns punts. A això s'hi ha sumat, també, una primavera plujosa.

En aquest sentit, els embassaments on Endesa té centrals hidroelèctriques han acumulat aigua fins a un 91,5% de la seva capacitat total de mitjana. En termes absoluts vol dir que, dels 3.828 hectòmetres cúbics (hm3) de capacitat global que tenen les conques de la Garona, la Ribagorçana, el Segre, la Pallaresa, l'Ebre, el Ter i el Llobregat, aquestes van acumular a 30 de juny reserves de fins a 3.504 hm3 d'aigua.

Les conques que més s'han acostat a la seva capacitat màxima durant els primers sis mesos de l'any són -per aquest ordre- la de l'Ebre (94,1%), el Segre i la conca Pallaresa (92%), el Ter (90%), el Llobregat (89%), la Ribagorçana (88,3%) i, per últim la conca de la Garona /74,7%).

En el cas del Ter, a 30 de juny, els seus embassaments estaven a un 90% de capacitat. Sumaven 363 hm3, cosa que suposava un increment del 19,7% en relació al que tenien un any enrere (quan els pantans acumulaven 283 hm3 i es trobaven al 70,3% de capacitat).