09 de juny de 2020
09.06.2020
L'Empordà
Anàlisi

Ferran Roquer: «L'Alt Empordà, reptes i oportunitats»

La nostra comarca està al lloc 40 de 42 pel que fa a la renda que les famílies poden destinar a consum o estalvi

08.06.2020 | 19:22
L'alcalde de Borrassa i diputat al Parlament Ferran Roquer.

Les primeres dècades del segle XXI ens han obert els ulls davant la complexitat i els dèficits estructurals de la comarca. Per saber on volem anar primer hem de saber on som.

El mes passat ha sortit l'edició 2020 de l'estudi Comarques catalanes: indicadors bàsics de producció, ocupació i atur, elaborat per l'Observatori del Treball i el model Productiu. Aquest document, entre altres, ordena les comarques en diferents rànquings segons la seva posició relativa respecte la resta i la mitjana de Catalunya. Elabora l'Índex Sintètic Comarcal, que valora i estandarditza una quinzena de variables, de caràcter demogràfic, de producció, d'atur; totes elles expliquen per si soles la situació de l'Alt Empordà i el tractament conjunt permet veure que ocupa la posició 35 de les 42 comarques.

Per fer-nos una idea destacaré algunes dades: Pel que fa a la renda familiar bruta disponible per càpita, la part de la renda que les famílies poden destinar a consum o a estalvi, l'Alt Empordà està al lloc 40 de 42 amb 13.100 euros, molt lluny dels 17.000 euros de mitjana catalana. En termes de creixement de valor afegit brut (VAB) tampoc anem gaire bé, el 2019 va ser del 2% (lloc 38) mentre que Catalunya va pujar un 4,2%. Ens preocupa molt l'atur i la formació perquè van íntimament lligats; la taxa d'atur registral, del 12,6%, és lluny del 10,6% de la mitjana catalana i ens situa al lloc 37.

La dada dramàtica és que el 31,8% dels aturats només tenen «estudis fins a primaris», gairebé dues vegades i mitja la mitjana de Catalunya (13,2%), la pitjor en aquest aspecte, 42 de 42; taxa a la qual hi hem d'afegir la d'abandonament prematur dels estudis, que és de les més altes.

Probablement en l'estructura de la producció trobarem alguna pista de les causes d'aquesta situació. En termes de VAB, destaca en la dependència del sector serveis, el 76% del VAB en prové: hostaleria 13%, el doble que Catalunya (6,7%), i comerç 18,2%, quatre punts més que la mitjana catalana. En l'àmbit de la construcció també per sobre, 9,1% del VAB, davant del 5,2% a Catalunya. L'agricultura multiplica per 3,6 la mitjana.

On estem més per sota és en la indústria, només l'11% del VAB en prové, a Catalunya és el 21%. Som deficitaris en el sector que genera més valor afegit, ocupació més estable, ben pagada i menys sensible a la part del cicle econòmic. Per assolir l'objectiu que es va fixar la UE pel 2020 hauríem de doblar la producció industrial.

Paral·lelament, l'Alt Empordà és plena d'actius, per descobrir i gaudir, quatre parcs naturals; muntanyes; mar; platges, cales, rius, rieres, rierols, fonts i un pantà; coves; un gran patrimoni natural, cultural, artístic, arquitectònic, monumental, gastronòmic i de conreus autòctons; ple de fantàstiques zones d'interior i de costa ...; una meteorologia dominada pel sol i la tramuntana que han dissenyat un indret tranquil, amb aire pur; on s'hi pot viure la història, Empúries, monuments megalítics, exili...

Excel·lents productes agrícoles i ramaders, quatre llotges de peix fresc, restaurants de referència, polígons industrials que poden créixer, bona part de l'interior per descobrir turísticament...

Genis com Salvador Dalí, Narcís Monturiol, l'inventor del submarí, l'escriptor Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, en són oriünds; i ha esdevingut llar temporal o definitiva per artistes de diferents àmbits, que s'han inspirat en els seus colors, formes, racons... destacant per la seva universalitat, Ferran Adrià, que ha sofisticat la gastronomia empordanesa.

El preu a pagar

Tot això podria definir una comarca pròspera i amb alts nivells de valor afegit, amb poques dotacions de recursos naturals com s'entenien als segles XIX o XX. Segurament el recurs natural principal ha estat ella mateixa.

Tinc la sensació però que hem fet com els fabricants que venen el producte a un preu menor al que els clients estan disposats a pagar. La destinació Alt Empordà ha d'excel·lir per la qualitat, el valor afegit al visitant, amb una oferta diversificada territorialment i temporal.

Sense renunciar al turisme de sol i platja, que seria com demanar a SEAT que deixés de fer l'Ibiza, hem de captar clients disposats a pagar el preu real dels serveis, que van més enllà d'hotels, restaurants o bars; infraestructures viàries, sanitat, seguretat, accés ràpid a aeroports, TGV... Per assolir-ho primer ens ho hem de creure.

Amb l'objectiu de revertir la situació, tots els agents comarcals, hem de potenciar les activitats relacionades amb el medi ambient, aprofitar l'immens recorregut que tenim en la transició energètica, així com el potencial gastronòmic per esdevenir referent en la investigació, formació i transferència de coneixement.

Indústria i talent

Una indústria que posi en valor l'excel·lent producte primari. Aprofitar la qualitat de vida per atraure activitat, indústria i talent d'alt valor afegit; establint sinergies amb les universitats; potenciar activitats relacionades amb la gent gran i la qualitat de vida; fer-ne un pol d'atracció de turisme de salut.

Un capítol a part mereixen les activitats formatives a tots nivells: reglada, continuada i ocupacional, per a persones ocupades, desocupades, autònoms... indispensable per emprendre qualsevol estratègia de progrés, que les administracions han d'afavorir simplificant tràmits administratius, fent inversions sostenibles, altres que generin inversió privada, apostant per l'economia verda, potenciat i incentivant fiscalment la investigació i la transferència de coneixement...

Com a societat hem de reaccionar a les dades, cadascú des del seu lloc, amb les seves potencialitats i conjuntament, perquè només d'aquesta manera l'Alt Empordà esdevindrà un territori de progrés, de cultura, sostenible, equitatiu, saludable, amb capacitat d'emprendre i que garanteixi als seus ciutadans fer realitat els seus projectes de vida amb qualitat i plena llibertat.


* Ferran Roquer Padrosa és l'alcalde Borrassà i actualment és diputat al Parlament per Junts per Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook