Els municipis turístics es troben a l'expectativa de les decisions i restriccions en activitats i establiments per la temporada d'estiu. Segons els indicis, el mercat nacional serà el principal emissor de visitants aquest estiu i això fa que municipis com Castelló d'Empúries o Roses ja hagin iniciat campanyes per atraure el turista català i espanyol. Els espais naturals i les platges menys massificades són els atractius que destaquen els municipis de l'Alt Empordà, i s'hi sumen un atractiu més: la garantia sanitària. «La capacitat i resposta mèdica és ràpida, el ritme de contagi aquí ha sigut menor i, per tant, és un espai de salut pública segur que pot atraure gent», afirma l'alcalde de Llançà, Francesc Guisset.

Les segones residències i habitatges d'ús turístic es veuen, ara, com un avantatge competitiu. «Si no es poden omplir les places hoteleres, podem oferir una possibilitat que vinguin en família», explica Montse Mindan, alcaldessa de Roses. L'Escala té un elevat nombre de segones residències nacionals, «ens assegura una bona ocupació i ens dona estabilitat durant tot l'any» confessa l'alcalde, Víctor Puga. A Llançà, també disposen d'aquests habitatges, però l'alcalde manifesta que «el problema és que, si no hi ha ingressos familiars, no hi haurà consum». En aquest sentit, Guisset intenta ser optimista «entre les mesures del govern, els ERTOs, teletreballs o el manteniment de funcionariat que representen un terç del PIB, s'ha intentat mantenir un nivell econòmic. I durant el confinament, la gent ha gastat en alimentació bàsica, però no en oci, esperem que això hagi generat un estalvi de cara a les vacances d'estiu». La gran incògnita ara, però, és saber si el turisme francès de proximitat podrà accedir a les seves segones residències.

Reinventar-se

Les festes d'estiu dels municipis pengen d'un fil. Els alcaldes preveuen que les activitats que concentrin gent no es podran fer i, ara per ara, plana la incertesa sobre com, quan i de quina manera es podran fer celebracions.«Per ara ho tenim tot congelat», conclou Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador, «i la Festa de Sant Pere, no la veig factible, dubto que les normatives ens ho permetin», situació que s'estén a la majoria de localitats turístiques.

Guisset, però, ja té molt clar que cal treballar per canviar les festes de gran format perquè «no veig un estiu sense gent a la platja o a les terrasses». L'alcalde de Llançà declara que «posposar una festa és molt complicat. El caràcter mediterrani té tendència a celebrar-ho tot, sortir a fer la cervesa i la tapa i xerrar. Per això hem de reinventar l'oci, respectant les distàncies socials». Guisset recorda que «Llançà, Catalunya, Espanya, depenem 100% del turisme, i si no es fa temporada, l'economia espanyola s'enfonsa. La capacitat d'endeutament és limitada, però parlen de pujar al 115% i això és posar el país en venda». En aquest sentit defensa que cal anar desconfinant, com molts altres països fan, perquè els serveis sanitaris, que «també són despesa pública, s'ha de pagar amb els impostos i la recaptació depèn directament del dinamisme econòmic».

Arreu, però, es manté l'esperança que la investigació de la Covid doni resultats per poder normalitzar la temporada.

No hi ha res segur

Alguns càmpings podrien estar-se plantejant no obrir aquest estiu davant la manca d'informació sobre dates, condicions i restriccions, malgrat que, segons el president de l'Associació de Càmpings Gironins, Miquel Gotanegra, s'està elaborant, amb altres agents i autoritats, uns protocols per tal que els establiments puguin obrir aquest estiu. Però, ara per ara, no hi ha res segur, i el dubte pels càmpings es manté present, «cada dia que passa és pitjor», confessa Badosa, «encara que hi hagi previsió, si les fronteres no obren, el tema està complicat».

Gotanegra se suma a Badosa, i sentencia que, pels càmpings de la zona, «l'element clau és l'obertura de la frontera». Tot i que s'apunta a una temporada que se salvarà pel turisme nacional, segons els estudis de l'associació, el campista del país en establiments gironins se situa molt per sota del 10%, mentre que el gran volum de clients són francesos, alemanys i holandesos. «De campista nacional no n'hi ha prou per fer funcionar tots els càmpings; 13.500 places i centenars de treballadors. Si no tenen una ocupació superior al 50%, no surt rendible obrir».

Tot i que s'ha fet un pas cap a la desestacionalització, la demanda en temporada baixa prové del sènior estranger, i un replantejament d'inversions cap al turista nacional, «no pot ser d'un dia per l'altre». Igual que a l'administració pública, el sector posa les esperances per normalitzar la situació en la vacuna o el tractament de la Covid. «El més important és que, superada la crisi sanitària, es puguin obrir fronteres, perquè, si no, el nostre sector patirà molt».

La planificació d'alternatives a llarg termini

Tot i que la situació del sector del càmping per aquest estiu és difusa, hi ha algun exemple que pot servir per poder planificar alternatives a llarg termini. El Càmping CastellMar, situat als Aiguamolls de l'Empordà, té previst obrir el 12 de juny. El seu director, Jordi Sargatal, creu que «amb les actuals restriccions, a mitjans de maig podrem començar a treballar». L'establiment ha vist anul·lades les seves reserves pel mes de maig, però manté les del juny «són gent nacional i francesos que ens confirmen que vindran».

D'ençà d'uns anys cap aquí, aquest càmping s'ha anat especialitzant en serveis per famílies que gaudeixen de les vacances amb el seu animal de companyia. És clar que davant del càmping hi ha la platja de la Rubina que disposa d'un bon tram per a accedir-hi amb els animals. Els clients troben a les instal·lacions del CastellMar serveis de dutxes per a gossos, una pista d'agilitat canina o diferents menús destinats a cans. No només en fan ús els campistes, també gent que va a la platja i volen quedar-se a dinar a la zona. «Molta gent de França o nacional s'interessen per passar les vacances amb els seus animals després d'estar molts dies tancats en pisos».