El consum mitjà s'ha desplomat un 49% i la despesa setmanal s'ha enfonsat un 60% després de decretar l'estat d'alarma com a conseqüència de la crisi sanitària per la pandèmia deL coronavirus, segons un estudi de BBVA Research en el qual analitza l'impacte de la Covid-19 en el consum dels espanyols, utilitzant tecnologies de 'big data'.
Així, les primeres dades de l'anàlisi mostren com abans de el decret de l'estat d'alarma, la tendència va ser fer apilament, especialment de béns bàsics i alimentació. D'aquesta manera, el cap de setmana anterior (14-15 de març) es va observar un augment de les transaccions amb targeta proper a un 20% interanual.
A partir d'aquesta data, el consum a Espanya, segons l'estudi, no fa més que decaure i s'observa que la despesa mitjana amb targeta per persona és un 49% inferior a la despesa realitzada en el mateix dia de l'any anterior.
Així mateix, BBVA Research constata que el mesurament de les despeses setmanals mostra caigudes més grans. En concret, des del 20 de març, la caiguda de la despesa setmanal amb targeta està al voltant de l'60% respecte a l'observat en la mateixa setmana de 2019.
La setmana següent, l'anticipació de vendes per la Setmana Santa, fa que la caiguda s'atenuï, situant-se en un 51% comparada amb la mateixa setmana de l'exercici anterior.
Així mateix, segons l'anàlisi, l'alimentació és l'únic sector que registra un augment de la despesa amb targeta, que ja es va duplicar abans de l'estat d'alarma i continua augmentant, amb una alça del 60% interanual.
Els dies previs a Setmana Santa, entre el 6 i 8 d'abril, la despesa en alimentació es va disparar i va créixer el 95% interanual.
Un altre de les despeses que ha experimentat un creixement, encara que només puntual, és la despesa en salut. Així, el cap de setmana previ a les mesures de confinament, va augmentar aquesta despesa a prop del 30%, fonamentalment, en productes farmacèutics.
Les setmanes posteriors va baixar la despesa farmacèutica, que s'ha estabilitzat al voltant d'un descens del 50% interanual, mentre que la despesa en salut / parafarmàcia en grans superfícies, ho ha fet amb una caiguda del voltant del 30% interanual.
Així mateix, la despesa en els restants sectors (béns i serveis no essencials com hostaleria, oci i entreteniment, viatges, vestit i calçat) s'ha reduït en més d'un 90%.
Segons l'anàlisi, l'ajust del comerç electrònic ha estat molt menor, però amb caigudes de fins a un 44% en la primera setmana de l'estat d'alarma. No obstant això, les compres a internet va guanyant pes respecte al total de consum, fins a representar un 20% del total de les transaccions amb targeta, dos punts més que fa un any.
Així, les compres a internet que experimenten un increment es concentren en grans superfícies i alimentació, on les compres amb targeta es multipliquen per 1,5.
A més, es duplica la despesa en línia en productes de salut i augmenta en un 50% el realitzat en bars i restaurants amb servei a domicili. Per contra, la despesa en agències de viatges i en transport ha disminuït pràcticament a zero.Madrid, de les més afectades
Segons BBVA Research, Madrid apareix com una de les més afectades per la crisi, amb una caiguda de la despesa setmanal amb targeta d'un 70%, juntament amb Balears i Canàries, regions especialment afectades pel tancament turístic.
Per contra, Astúries, Castella-la Manxa i Catalunya se situen per sobre de la mitjana de caiguda nacional, amb descensos de la despesa propers al 50%.
Igualment, l'estudi reflecteix com la crisi de l'coronavirus ha fet tornar als estrangers als seus països d'origen i la paralització de l'turisme, de manera que la despesa de residents estrangers a Espanya disminueix fins al 60%. A el mateix temps, els espanyols residents a l'estranger han vist la seva despesa caure fins al 97%.
En el seu estudi, BBVA Research ha analitzat de manera agregada i anonimitzada 1.400 operacions realitzades amb targeta o en un terminal de punt de venda de BBVA des de 2019, cosa que permet mostrar els canvis en els hàbits de consum dels espanyols i l'impacte "excel·lent "d'aquesta crisi en la caiguda de la despesa.
Aquesta anàlisi ha donat lloc a una col·laboració al costat de investigadors de les Universitats de Cambridge, Imperial College i Edimburg on es defensa l'ús de dades transaccionals anònims per a la presa de decisions per considerar-los un reflex en temps real a les reaccions de les crisis i polítiques econòmiques.
