Després d'una etapa exercint com a graduat social, Benavides va ingressar en el cos superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social. Des de llavors, ha ocupat càrrecs com el de cap de la Inspecció Provincial de Barcelona. També ha sigut membre del Tribunal Laboral de Catalunya. A més, és autor d'un gran nombre de publicacions i ha sigut professor a la Universitat Ramon Llull, a la Politècnica de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment, en excedència, realitza formacions a empreses.

Què el porta a dedicar-se a la formació?

Sempre he estat molt relacionat amb temes formatius. Vaig decidir que, en la meva última etapa professional, em dedicaria a allò que em dona un valor afegit.

Denota manca de formació a les empreses?

Les empreses inverteixen en formació, moltes vegades és cert que la formació és més formal que real. Però es dediquen més de dos mil milions d'euros. És com tot, hi ha empreses que inverteixen molt en formació i altres que no li donen importància.

En general, se sol témer a una inspecció de treball.

No han de tenir por. Des de fa més de cent anys hi ha un organisme que intenta controlar i supervisar el compliment de la normativa laboral i de seguretat social, a Espanya, Catalunya, Europa i en la majoria de països del nostre entorn econòmic i fora d'ell. Una inspecció és la supervisió necessària del compliment d'una norma. Desgraciadament hi ha empreses i treballadors que compleixen i n'hi ha que no. I davant l'incompliment, s'exigeixen les responsabilitats.

L'incompliment és per desconeixement, en la seva majoria?

Avui en dia incomplir per desconeixement no és majoritari.

Quins són els sectors més conflictius?

En general, el sector serveis es veu influenciat per la varietat i l'estacionalitat. En matèria de prevenció de riscos, clarament és el sector de la construcció, malgrat la seva caiguda.

Què s'ha de fer quan es persona un inspector de treball a l'empresa?

Primer de tot, no sortir corrent. S'ha de partir del fet que la inspecció de treball està exercida per funcionaris inspectors i subinspectors, i tenen la facultat d'entrada lliure a qualsevol centre de treball en qualsevol hora del dia o de la nit. Partint d'aquesta facultat, el primer que cal recomanar a les empreses és que facilitin la seva entrada. La normativa interna de la inspecció té el deure del correcte tracte, i d'entorpir el mínim possible la feina de l'empresa, però en definitiva, si no es facilita l'entrada, s'està cometent una infracció per obstrucció i es pot sancionar, i en cas extrem es pot sol·licitar la presència de les forces de seguretat per facilitar-ne l'entrada.

Les empreses solen tenir la documentació preparada?

A vegades, sobretot les petites i mitjanes empreses, tenen una assessoria externa que gestiona els temes laborals, aleshores, s'ha de saber que hi ha documentació que ha d'estar tant sí com no en el centre laboral, com pot ser el registre de jornada o el calendari laboral. Les altes, els contractes, cotitzacions, etc., no són exigibles que estiguin al centre.

Parlant del registre de jornada. Com s'està aplicant?

Suposa un salt qualitatiu en el control de la jornada, va entrar en vigor en caràcter general el maig de l'any passat. Les empreses, majoritàriament, s'estan adaptant a les noves exigències, tot i que encara queda camí per recórrer. Això està creant alguns problemes. Aquest any el control del registre de jornada serà un dels aspectes prioritaris en les inspeccions.

Els falsos autònoms són un dels objectius a inspeccionar a partir d'ara?

Sí. L'any passat ja hi va haver un important programa d'accions i objectius en el sector carni, on hi havia un gran muntatge a través de teòriques cooperatives que eren autònoms, però en realitat eren treballadors per compte d'altri. Això va suposar la transformació del que es consideraven falsos autònoms de prop de 8.000 persones. Un altre sector són les plataformes col·laboratives. L'any passat també hi va haver una important actuació sobre una empresa molt significativa a Barcelona que va implicar milers d'altes i una liquidació de comptes molt important a la Seguretat Social en considerar-los falsos autònoms.

Quina és la infracció més habitual?

Si repassem les més de 9.000 infraccions que es van sancionar a Catalunya l'any 2018, que representen 35 milions d'euros en multes, les més habituals són per incompliment en matèria de seguretat social, incompliments en prevenció de riscos laborals, i de relacions laborals. I una quarta, a distància, que és la feina de persones estrangeres. Durant el 2018, per exemple, es van transformar més de 10.000 contractes temporals en indefinits.

Hi ha molta gent treballant sense contracte?

Estadístiques oficials no n'hi ha. Però sabem que hi ha frau. En sectors com l'hostaleria, s'aprecia una incidència més gran de treballadors estrangers sense autorització. I un sector molt important, però de difícil control, són els treballadors de la llar.

Amb la seva llarga experiència, ha vist una evolució positiva en la bretxa salarial?

En els últims anys ha caigut gairebé mig punt. Ara estem per sota del 22%, però la bretxa salarial absoluta no és indicativa, s'ha d'analitzar l'ajustada. És a dir, en les mateixes condicions, amb la mateixa formació, per què una dona i un home cobren diferent. Cal analitzar i estudiar-ho bé. Però veient la composició del Ministeri a Madrid, no podem dubtar de la importància que prendran tots els temes d'igualtat i registres de salari en les polítiques i les futures inspeccions.

Som un país que ens pensem que mai ens tocarà a nosaltres?

Possiblement un pensa que mai li tocarà a ell. No obstant això, si et toca a tu, no vol dir que siguis sospitós de res, perquè és aleatori. És evident, però, que l'empresa que té més contractes temporals, més accidents, o que en funció de les dades de la seguretat social pugui ser susceptible d'estar cometent una infracció, té més números. En tot cas, a Girona, la ràtio és baixa. També és cert que hi ha empreses que tenen dues visites en un any i empreses que en vint anys no en tenen ni una.