La irrupció sobtada a les Terres de l'Ebre l'any 2016 d'una nova espècie, el cranc blau, va posar en alerta l'Administració pesquera i mediambiental catalanes que des d'un primer moment van apostar per lluitar contra la seva expansió mitjançant la inducció d'una pesca professional intensiva i dirigida.
L'activitat del Comitè de cogestió s'ha fet notar principalment en l'autorització d'un gran ventall de llicències de pesca professional que abasten des de la pesca a mar obert en embarcació i a peu; la pesca a les desembocadures dels rius Ter, Fluvià i Muga; la pesca a l'interior de les badies dels alfacs i el fangar, al curs del riu Ebre i a la gola de migjorn també amb embarcació i a peu; a les llacunes deltaiques i a les seves pantenes.
Els resultats del gran esforç pesquer han estat sorprenents. Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, des de l'any 2016 fins a finals de gener de 2020, s'han comercialitzat a través de les llotges pesqueres catalanes 580.094 kg de cranc blau. Calculant a una mitjana d'entre tres i quatre exemplars per kg, la pesca professional n'ha extret del medi més de 2.200.000d'exemplars, i ha reportat uns beneficis al sector pesquer d'1.561.144 euros.
A diferència d'altres espècies foranes com el musclo zebrat o el cargol poma, el cranc blau (Callinectes sapidus), procedent de la costa est americana, té un alt valor comercial en els seus països d'origen i s'està assentant com un valuós producte gastronòmic.
Pel que fa al preu de primera venda del cranc blau, tot i haver assolit inicialment valors de fins a 12 euros el quilo, per la seva escassetat, l'any 2019 s'ha mantingut en un preu mitjà de 2,6 euros el quilo.
El cranc blau va ser detectat a l'Alt Empordà, de manera formal, el 2017, gràcies a les primeres gestions fetes pel Parc Natural dels Aiguamolls.
