06 de febrer de 2020
06.02.2020
Figueres

Josep Roca defensa la singularitat de las varietats de carinyena i garnatxa de la DO Empordà

Roca ho va dir en el transcurs de la dotzena edició de la Tribuna Euram, el sopar del Cercle Euram de l'Empordà

06.02.2020 | 16:45
Josep Roca defensa la singularitat de las varietats de la DO Empordà.

Josep Roca, sommelier i copropietari del Celler de Can Roca, considera que l'Empordà està en disposició de marcar diferències en el món del vi gràcies a la carinyena i a la garnatxa, varietats que en la seva opinió ajuden a explicar molt bé el territori. Roca va fer aquestes manifestacions en el transcurs de la dotzena edició de la Tribuna Euram, el sopar col·loqui que organitza el Cercle Euram de l'Empordà i que va reunir una vuitantena de persones al Motel Empordà.

Sota el títol 'El Celler de Can Roca i el món del vi', el mitjà dels tres germans Roca va iniciar la seva intervenció destacant la íntima i especial relació que la família Roca té amb el Motel. "Va ser el primer restaurant bo al que hi vam anar a menjar, quan jo tenia 16 anys, i probablement sigui el restaurant que més visito cada any", va dir Josep Roca, que va valorar que al Motel Empordà "hi ha veritat, estil i honestedat. És un lloc de pelegrinatge, un espai arrelat profundament a la societat figuerenca". En la seva introducció no va estalviar lloances pel cuiner i propietari del Motel, Jaume Subirós, de qui va explicar que "la meva relació amb ell és d'admiració. He après molt d'ell, de fet vinc aquí a aprendre".

També va tenir paraules emotives per Eduard Puig Vayreda, una de les figures clau en el món del vi empordanès. "Vaig tenir la sort de ser alumne seu, l'any 1985, en un curs d'especialització sommeliera, i també vaig tenir la sort de presentar el seu darrer llibre, 'El jardí de Dionís. L'entorn cultural del vi' (Brau edicions), només dos mesos abans que ens deixés sobtadament a Saragossa". Josep Roca va assenyalar que Puig Vayreda va ser "un personatge que va viure el vi més enllà de la cultura tècnica, de l'enòleg que portava a dins. Era un savi, filòsof, historiador i melòman, un apassionat de l'Empordà i, sobretot, dels vins rosats".

El sommelier del Celler de Can Roca va comentar que, avui en dia, la Denominació d'Origen Empordà "té els millors vins que ha fet mai en la història", però va apuntar que "encara té molt a dir, ja que hem badat molt durant molt de temps". En aquest sentit, Josep Roca destaca que l'Empordà ha tingut sort de les cooperatives "que han mantingut les vinyes velles", ja que no va ser fins a la creació del Consell Regulador de la DO Empordà (1975) que es van començar a fer "vins amb certa mirada tecnològica, cap a la nova experimentació, que es poden acostar als grans vins que s'elaboren a Burdeus". "Ha costat entendre que els vins no es fan al celler sinó a la vinya. Avui en dia, a l'Empordà, l'enòleg és al camp", va dir.

Els punts forts de la DO Empordà, segons Josep Roca, són el "vent sa que neteja, si no arrenca els ceps; la bonança del mar, i el terreny. Així mateix, tenim gent jove preparada, amb talent, capacitat i preparació, i han tingut la sort de comptar amb una generació anterior que els hi ha deixat un patrimoni interessant, unes vinyes velles ben cuidades". Pel sommelier del Celler, és important que s'elabori un vi autèntic, i considera que això s'està fent a la DO Empordà. Roca va fer referència a un acte que es va portar a terme al Palau Robert de Barcelona amb set vins monovarietals de carinyena blanca elaborat per cellers empordanesos, i va destacar que "la terra parlava amb aquests set vins. Avui en dia és difícil trobar al món varietats que siguin neutres, que no embafin. La carinyena no fa olor, però explica molt bé la terra". En la seva opinió, aquesta presentació davant una seixantena de persones especialitzades va representar "un punt de partida" per a la DO Empordà, assentant unes "bases de criteri de singularitat un macro puzle de terrenys que pot competir amb qualsevol zona. I això fins fa poc, no ho podia dir".

En la seva intervenció, Josep Roca també va parlar sobre el restaurant que ell i el seu germà Joan van inaugurar el 1986 (i que a partir del 1997 compta també amb el germà petit, en Jordi). "Quan el vam obrir, no ho vam dir a ningú, i no va venir ningú" va recordar Josep, que va explicar que van apostar per aquest restaurant "perquè estàvem cansats de fer menús. A l'Escola d'Hostaleria ens vam adonar que hi havia una altra cuina que no tenia res a veure amb el que havíem viscut a casa, i per això ens vam arriscar". El 1995 van rebre la primera Estrella Michelin, la segona va arribar el 2002, la tercera ho va fer el 2009, i l'any 2013 van ser distingits com a millor restaurant del món.

"La mare diu que la segona és la que li va fer més il·lusió, perquè hi érem tots a casa i estava amb nosaltres", va dir Josep Roca, que va assenyalar que el primer obsequi que van rebre l'endemà va arribar de la mà de Jaume Subirós. "Ens va visitar amb una peça bestial de formatge!", va comentar el sommelier, que va explicar que es tractava d'un gest molt significatiu, ja que "en Jaume no es mou mai de Figueres i l'Almadrava. Així que baixar a Girona, i fer-ho amb aquesta peça, va ser un gest molt important per a nosaltres. Ens ha condicionat per sempre més el respecte per aquesta casa, i per ell com a persona".

Josep Roca va defensar la ubicació del restaurant, tot i les crítiques rebudes en els inicis. "La Guia Campsa, per exemple, va dir que estava ubicat a un suburbi de la ciutat, a contracorrent del turisme. Però nosaltres enteníem que estàvem bé. Hem nascut a 100 metres del restaurant i vivim a 100 metres de l'actual. Era el nostre barri, i teníem clar que si fèiem bé les coses, la gent vindria. Quan fas coses autèntiques, la gent es desplaça". També va fer referència a l'apartat econòmic, i va comentar que, possiblement, el Celler de Can Roca "és el més barat dels tres estrelles que hi ha a l'Estat espanyol".

Josep Roca no va voler acabar sense destacar que el projecte ha passat de ser un "joc a tres, a tres bandes, tres camins paral·lels i tres mons fraternals, transversals i que s'entrecreuen, a un joc de sis" amb la implicació de les parelles dels tres germans. "Les nostres dones són imprescindibles", va concloure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook