07 de gener de 2020
07.01.2020
Capmany

Una mare, una filla i una passió: fer vi de la manera més natural possible

El celler Vinyes d'Olivardots de Capmany produeix 50.000 ampolles cada any, repartides en tres gammes

07.01.2020 | 17:31

Fa pocs mesos, la Carme Casacuberta i la Carlota Pena pujaven a l'escenari visiblement emocionades. L'Associació Catalana de Sommeliers de Catalunya premiava el seu celler de Capmany, Vinyes d'Olivardots, com el millor de Catalunya del 2019. Aquest premi respon a l'esforç que destinen cada dia mare i filla a cuidar les seves terres, buscant retornar-los la naturalitat «perduda» i, d'aquesta manera, treure el millor fruit que puguin donar.

El primer contacte de Carme Casacuberta amb el vi va ser de petita, quan acompa­nyava el seu pare a buscar-ne a granel, i el guardaven en botes. Quan es casa amb el seu marit, Antoni Pena, comencen a aficionar-se a aquest món. Després d'engrescar-se descobrint cellers, decideixen fer un vi per a ells i per als seus amics. Es van establir a Capmany l'any 1999, i en poc temps es fan amb 4 hectàrees de terreny. «L'Empordà és una zona amb una diversitat de terres que poques DO tenen. Creiem molt en el seu potencial. És un bon lloc per fer un vi amb els valors de la terra», diu.

La posada en marxa d'aquest gran projecte va ser difícil. «Primer vam haver de pensar quin vi volíem. El teníem a la ment, però l'havíem de materialitzar», explica Casacuberta. El primer pas va ser buscar ­vinyes velles que aportessin paisatge i complementessin les joves, plantades el 2002 i 2003. El segon pas va ser la construcció del celler, el 2006, i l'entrada de la primera verema. Com que tenien idea de fer un vi de criança, no van sortir al mercat fins al 2009.

D'empremta femenina

Poc després, al projecte familiar s'hi va unir la filla, Carlota Pena, convençuda que «el vi és una filosofia de vida». Després de cursar enologia i fer una estada a l'estranger, va decidir portar el talent a casa incorporant-se a l'empresa, el 2016. El 2017 Pena treu el seu primer vi, el Rosa d'Àmfora, recuperant la carinyena roja, una varietat en perill d'extinció.

Les promotores d'aquesta firma defineixen els seus productes com a delicats i femenins. «És un vi que té longevitat, bona estructura i subtilesa. Ho té tot, però amb una línia molt elegant», expliquen. Els bons resultats, segons elles, es deuen a la rigorositat amb la qual treballen en totes les parts del procés, des que es planta, què, com i quan es cull i quin triatge es fa a la taula de selecció.

A dia d'avui, Vinyes d'Olivardots té deu hectàrees de terreny, entre les terres pròpies de Rabós i Capmany, i els arrendats a Sant Climent Sescebes i Mollet de Peralada. Gràcies a l'equip de quatre persones que hi treballen, cada any treuen una producció de 50.000 ampolles, repartides entre les gammes gresa, que té blanc i negre; el finca olivardots, amb blanc, rosat i negre; i els varietals de terrer, formats de dues carinyenes negres, una de blanca i vins puntuals depenent de l'anyada.

«El nostre mercat potencial és el de proximitat, sobretot Girona i Barcelona», confessen mare i filla. Les seves vendes es reparteixen entre els punts de venda especialitzats, els bars de vins i els locals de restauració. Aquest 2019, Vinyes d'Olivardots ha exportat entre un 25 i 30% del seu volum de producció, i aspiren arribar al 50% en un parell d'anys. «Venem molt a Suïssa, Alemanya i Bèlgica. Estem en tràmit d'entrar al Canadà i molt interessats en els països nòrdics», diu Casacuberta.

Treballant la biodinàmica

Els reptes que es marquen per a aquest 2020 són dos: créixer recuperant varietats autòctones blanques; i seguir potenciant la biodinàmica. Des de sempre, les Vinyes d'Olivardots han estat cultivades amb ecològic, però la Carlota ha fet un pas més enllà, buscant la biodinàmica. En termes generals, aquest mètode es basa a treballar en sintonia amb el calendari lunar, l'ús de la fitoteràpia i la recuperació del terrer que es té. «Després d'anys malmetent els sols per l'excés de químics, la terra ha de recuperar els microorganismes i la biodiversitat, i que torni a ser fèrtil», explica Pena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook