Aquest 12 d'octubre ha tingut lloc a l'Espai del Mar del Saló Nàutic de Barcelona el I Fòrum de Cogestió Pesquera de Catalunya. Un esdeveniment que vol ser un espai d'intercanvi dels diferents comitès de Cogestió Pesquera per a compartir experiències, analitzar punts forts i determinar els que es poden millorar; en definitiva, buscar sinergies entre ells.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que ha inaugurat el Fòrum, s'ha mostrat molt satisfeta amb els comitès de cogestió creats fins ara a Catalunya i ha destacat que el Decret sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya, normativa on s'enquadren els comitès de cogestió, publicat el juny de 2018, és una normativa "pionera a Catalunya, a l'Estat espanyol, a Europa i al món que ha rebut el reconeixement de la FAO, a Malta, el setembre de 2018".

La cogestió pesquera és un model de gestió impulsat pel Departament d'Agricultura mitjançant la Direcció General de Pesca que es fonamenta en l'apoderament dels actors via comitès territorials integrats per pescadors, científics, ONG i Administració.

Actualment, a Catalunya, n'hi ha cinc de constituïts: el de la modalitat de la sonsera, el del peix blau de l'Empordà Nord, el de la sèpia de les badies de Pals i Roses, el del cranc Blau a les Terres de l'Ebre i el del pop roquer de la Catalunya Central. El comitè de pop roquer de les Terres de l'Ebre, que és a punt de constituir-se, seria el sisè d'aquestes característiques.

La consellera d'Agricultura ha assegurat que l'objectiu és la millora socioeconòmica de les pesqueres que es gestionin seguint aquest mateix sistema. "Aquest nou model de governança de la pesca professional preveu incloure en la gestió pesquera un programa socioeconòmic que ha d'establir i quantificar objectius econòmics i socials, desenvolupar mesures per ajustar la producció a la demanda del mercat (gestió bioeconòmica) i valorar la implantació dels sistemes de comercialització més adients per incrementar el valor del producte pesquer, i també incorporar els mecanismes de promoció del producte per fomentar el consum de peix fresc de proximitat "peix de llotja" i la cadena curta de subministrament des de la llotja pesquera al minorista o la restauració."

Finalment, Jordà ha recordat que cal emmarcar aquest model de gestió dins del primer àmbit de l'Estratègia marítima de Catalunya (EMC), "paraigua que estructura i dota de coherència les polítiques de l'administració de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit marítim". "L'estratègia es fonamenta en un desenvolupament sostenible i respectuós envers l'ús de la mar, la creació i el manteniment d'ecosistemes marins resilients, la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i un marc de governança innovador que garanteixi l'operativitat", ha conclòs la consellera.

ICATMAR, primeres tasques

En el marc d'aquest esdeveniment, s'ha presentat l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), un òrgan de cooperació entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), creat el maig de 2017, que té com a finalitat proporcionar assessorament científic d'excel·lència a l'administració de la Generalitat de Catalunya i canalitzar seguiments i treballs científics tant de dades de la pesca professional i recreativa com d'oceanografia operacional.

A més, també se li atribueixen funcions com ara l'avaluació d'ecosistemes aquàtics, la gestió bioeconòmica, sostenible i adaptativa de les activitats marítimes, el suport i assessorament tècnic i científic al sector pesquer i a altres agents públics o privats i l'anàlisi d'oceanografia operacional, entre d'altres.

L'ICATMAR ha iniciat la seva activitat durant l'any 2019 amb un ambiciós programa de mostreig adreçat a donar suport científic al seguiment dels plans de gestió endegats en el marc del nou model de governança de la pesca professional a Catalunya, basat en el principi de la cogestió.

Amb aquest programa de mostreig, s'ha fet el següent:

  • Mostreig de lots biològics
  • Mostreig en embarcacions d'arrossegament on s'adquireixen dades sobre la pesca, anàlisi biològica posterior de les espècies objectiu i caracterització del rebuig.
  • Posada en marxa de les primeres fases de monitoreig continu i assessorament en pesca recreativa.
  • Tractament informàtic de les dades i creació d'una base de dades amb tota la informació georeferenciada per confeccionar mapes intel·ligents.