02 de octubre de 2019
02.10.2019
Cadaqués

La casa més cara de l'Alt Empordà es ven a Cadaqués per 22 milions

La Casa Serinyana és un edifici històric, obra de l'arquitecte Salvador Sellés i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

02.10.2019 | 11:57
La Casa Serinyana de Cadaqués, a primera línia de mar.

La Casa Serinyana o Casa Blaua de Cadaqués és, ara mateix, l'habitatge més car a la venda a l'Alt Empordà. Engel & Völkers Cadaqués la té a la venda per 22 milions d'euros. La Casa Serinyana es troba inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada en el punt d'inflexió de la platja des Podritxó amb l'inici de la riba des Poal, ocupa dues parcel·les. Promogut per la família Serinyana, és un edifici de tres plantes i golfes. La seva notable façana no és rectilínia, crea una curvatura seguint el traçant del carreró de la Caseta.

Aquest topònim urbà és originat pel magatzem de la mateixa casa, edificació de planta baixa a l'altre costat del carreró, entre la casa i la Riba, a un nivell més baix. L'existència del magatzem és una de les singularitats a destacar del projecte de principis del segle XX de l'arquitecte Salvador Sellés. Aquest cos exempt es comunica amb la residència mitjançant la terrassa emplaçada al seu damunt, que es converteix en un esplèndid mirador sobre la badia de Cadaqués.

Els Serinyana han estat un dels llinatges de gent de mar i comerciants -pilots, armadors, capitans, mercaders- dels més destacats de Cadaqués. Des del segle XVI, i fins al XIX, hi ha notícies dels seus viatges i contactes comercials per tota la mediterrània. El 1545 ja hi ha notícia del patró Pere Serinyana qui amb la seva nau de 200 quintars, feia el tràfec normal de Cadaqués a Barcelona. Hi ha un parent, Toni Serinyana, consta que el mateix any feia el recorregut de Cotlliure a Barcelona. En aquests primers documents se'ls anomena Serinyana "de defora", motiu que es conservà durant diverses generacions i que deu indicar que foren de les primeres famílies que es traslladaven extramurs de la vila de Cadaqués.

Antoni Serinyana, el 1697 va obtenir el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Als segles XVI i XVII els Serinyana comptaven amb relacions mercantils a Cadaqués i també a Barcelona, Alexandria i Trípoli i a altres ports. Aquestes activitats van continuar i van anar a més fins ben entrat el segle XIX, quan va entrar en decadència la marina mercant de Cadaqués i els afers que s'hi relacionaven.

A la primera dècada del segle XX va ser Octavi Seriñana qui va ordenar la construcció d'aquesta casa emblemàtica. El 20 de setembre de 1913, després de dos llargs anys d'obres, es va coronar el sostre de l'edifici. Del mateix arquitecte és can Serinyana des Poal, edifici proper d'una altra branca de la família. Les escoles públiques de la vila porten el nom de Caritat Serinyana, esposa de Frederic Rahola i Trèmols.

Segons recull la Viquipèdia en relació amb les característiques de l'immoble, l'interior ha mantingut a totes les plantes pràcticament l'estructura, compartimentació i decoració originals. Cal esmentar els nombrosos arrimadors de rajoles vidriades, la fusteria amb relleus, el motlluratge i pintura dels sostres, el variat mosaic (hidràulic) dels sols, els aplics de l'enllumenat i alguns mobles. Cal destacar, també, el tram interior de l'escala central. La porta amb vitrall de colors i fusta tallada, l'enreixat de la barana i l'arrimador policrom de ceràmica.

A destacar també l'estructura interior de les àmplies golfes que incorporen els dos torricons i on és visible el complexa embigat que es recolza en part sobre les arcades. Arreu de l'edifici hi ha un predomini gairebé absolut del color blau cel (rajoles llisos amb relleus florals monocromes o combinat amb el blanc, balustres, portes i finestres, sostres, etc.). En aquesta façana hi destaca la decoració de ceràmica vidriada, blau cel; els frisos, balustrades i emmarcaments de les obertures i, els elements de forja de reixes i balconades. Aquesta combinació forja i ceràmica blava és present a la balustrada del port esmentat.

La coberta, molt vistent per les pendents pronunciades i llur variació, és de teula plana vidriada d'un color ataronjat molt lluent. Aquesta irregularitat és característica del modernisme, formada per faldons amb diferents inclinacions. Dos torricons s'enlairen, un a cada extrem, i configuren la singularitat volumètrica del conjunt; llurs teulats tenen vessant doble i amb diferent orientació, i són coronats per elements metàl·lics ornamentals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook