La creativitat no sol figurar entre les prioritats més urgents de les empreses i, en tot cas, hi ha certa confusió sobre com fomentar-la.
Ni tan sols està del tot clar el que és (i no és) la creativitat empresarial.
Per exemple, la creativitat no consisteix a premiar els empleats que es tenyeixin els cabells de coloraines, fomentar l'ús del patinet a l'oficina, ni establir un plus en funció del nombre de pírcings, tatuatges, i altres ornaments corporals que llueixin els treballadors.
De fet, la creativitat no ha de ser un fi corporatiu en si mateix, sinó una manera d'analitzar les estructures, productes, serveis i estratègies d'una empresa, partint de l'única premissa que la forma tradicional d'actuar no sempre és la millor.
En conseqüència, les persones en càrrecs de responsabilitat no haurien d'obsessionar-se amb la creativitat perquè sí, ni perquè està de moda a Silicon Valley, ni molt menys per guanyar el premi a l'organització més creativa de l'any.
Ho han de fer perquè únicament a través del pensament creatiu —sense prejudicis i sense donar res per fet— es pot obtenir més valor dels recursos existents.
Això és la creativitat, i certament pot contribuir a reduir costos, augmentar ingressos i revaloritzar actius intangibles com ara la satisfacció laboral o la imatge de marca.
Però el pensament creatiu no s'estimula inventant coses pel simple fet de ser originals, sinó explorant formes innovadores de connectar peces existents.
La primera regla per afavorir aquests vincles laterals és que no hi ha regles, ¡ no hi ha un manual d'instruccions ni hi ha fórmules màgiques per fomentar la creativitat!
Afortunadament la capacitat d'invenció està en el nostre ADN, i una clau per posar-la al servei de l'organització és retirar les barreres que la mantenen enllaunada (per exemple la por d'exposar idees potencialment absurdes davant de caps o companys de treball, la por de ser jutjats, o la por de fer el ridícul).
Un segon aspecte a tenir en compte és que la creativitat freqüentment implica assumir riscos i, quan s'assumeixen riscos, el fracàs és una possibilitat molt real.
No obstant això, les organitzacions que aposten per la presa de riscos calculats (per exemple els tests A/B o la validació d'hipòtesis en entorns controlats) estan a efectes pràctics fomentant la creativitat.
El tercer concepte crític per alimentar la creativitat és no descartar cap idea, encara que la seva manera, moment, o lloc d'aplicació no resulti evident ara mateix.
Les idees són com les peces d'un puzzle: tot i que encara no haguem trobat el seu lloc no vol dir que no l'haguem de necessitar més endavant, de manera que les organitzacions que implanten sistemes per catalogar i relacionar aquestes idees entre si estan creant un ecosistema que afavoreix la creativitat.
Finalment, cal recordar que la inspiració sorgeix en moments i llocs inesperats. Aquelles empreses que fomentin espais de treball i hàbits que condueixin al benestar i a la relaxació estaran de facto creant les condicions que estimulen la creativitat.
Potser per això no és tan mala idea posar un futbolí en el teu lloc de treball..
*Oscar Feito és llicenciat en Ciències Econòmiques i Història del Pensament Econòmic per la London School of Economics i porta prop de dues dècades emprenent negocis. És el creador de GÉNESIS (un curs per a emprenedors novells), autor de Mimbres Mentals i productor de l'Acadèmia de Màrqueting Online (un dels podcasts sobre emprenedoria més escoltats).
