La majoria dels treballadors gaudeix de les seves vacances a l'estiu, un dret per a qualsevol empleat que recull la llei. No obstant això, de vegades demanar i coordinar les vacances suposa una font de conflictes, motiu pel qual és molt important saber què preveu la llei sobre aquesta temàtica per intentar evitar qualsevol problema.

Per conèixer els nostres drets i obligacions cal acudir a l'Estatut dels Treballadors i, concretament, l'article 38 recull diversos aspectes a tenir en compte sobre les vacances anuals.

1. Totes les empreses estan obligades a oferir 30 dies naturals de descans per cada any treballat, independentment del tipus de contracte que es tingui. La durada pot ser més gran si així ho recull el conveni col·lectiu o el que s'ha pactat amb l'empresa.

2. Aquests dies de descans han de ser sempre remunerats i no es podran substituir per diners extra. La retribució de les vacances ha d'anar d'acord amb el salari habitual del treballador.

3. En els contractes temporals, sí que hi haurà compensació econòmica si en finalitzar el contracte no s'han gaudit de les vacances pertinents.

4. Segons l'Estatut dels Treballadors, els empleats hauran de saber amb dos mesos d'antelació les dates de les seves vacances per tenir temps suficient per a organitzar-se.

5. Has gaudir de les teves vacances durant l'any natural en què les has generat. Aquells dies que no s'hagin agafat abans del 31 de desembre es poden perdre.

6. Si l'empresa demana a un treballador incorporar-se al seu lloc de treball durant el seu període de vacances, l'empleat no està obligat a fer-ho ja que no hi ha una llei explícita que el reculli. No obstant això, si el treballador fos important davant d'una urgència que pot posar en dificultats a l'empresa, sí que ha de reincorporar-se, ja que un jutge podria considerar que l'acte estaria justificat per força major.

7. Si encara no portes un any treballant en la mateixa empresa, et corresponen 2,5 dies naturals per cada mes treballat.

8. Les vacances es poden fragmentar sempre que un dels períodes de descans sigui com a mínim de dues setmanes completes sense interrupció. De vegades, es fixa fins i tot el període de gaudi, per exemple, de juny a setembre o de desembre a febrer, i en altres és lliure.

9. Per a determinar el descans laboral caldrà acudir al conveni de cada sector. Però la norma bàsica és que els dies s'han d'acordar entre l'empresa i el treballador, mai es poden imposar.

10. És del tot il·legal sancionar un treballador amb la pèrdua o la reducció dels dies de vacances que li corresponen.