11 de juny de 2019
11.06.2019
Fortià

L'Assecador Comunitari de l'Empordà compleix trenta anys amb visió de futur

Pere Ballart, gerent de l'ens, preveu inversions fins al 2025 per a poder dotar la instal·lació de més capacitat i maquinària

10.06.2019 | 19:00
Autoritats davant les instal·lacions de l'Assecador Comunitari de l'Empordà.

L'Assecador Comunitari va iniciar la seva activitat l'any 1989, quan un grup ampli de pagesos es van unir per no dependre d'intermediaris i buscar la millora de les condicions i dels preus.

En aquells moments, només hi havia dos assecadors a tota la comarca de l'Alt Empordà, i no tots els pagesos podien accedir-hi. D'una banda, l'assecador de Castelló, que feia un any que havia començat la seva activitat i limitava l'accés als agricultors del seu municipi. D'altra banda, i pràcticament l'única instal·lació on podien recórrer els pagesos de la resta de la comarca, era una empresa privada de Figueres.

La situació va fer que un centenar de pagesos aportessin el capital necessari per, juntament amb l'ajuda econòmica de la Generalitat, es pogués endegar el projecte comunitari a l'Empordà.

Actualment l'assecador compta amb 2 treballadors, més de 100 socis i 365 proveïdors. A més d'assecar blat de moro, amb una capacitat d'assecatge de 30.000 kg/hora, i altres cereals, els seus serveis s'han ampliat per facilitar la feina de l'empresari agrícola, sobretot pel que fa a donar sortida al material. L'assecador disposa de 2.400 m2 de magatzems i 4.000 m2 de pista pavimentada, la qual cosa permet tenir una capacitat d'emmagatzematge de 10.000 tones. Així, un cop assecat el blat o el cereal, els pagesos el poden recollir, deixar en dipòsit, o sol·licitar que des de l'assecador en cerquin la venda.

El futur: model de doble collita


Ernest Guanter, president de l'Assecador Comunitari de l'Empordà, apunta que «ara hi ha menys pagesos, però amb la maquinària que hi ha avui dia, s'arriba al mateix volum de blat de moro i cereal», i és que actualment el món de la pagesia està vivint una revolució tecnològica: aplicacions de mòbil que avisen dels millors dies per recollir, de l'estat dels preus de mercat i guarden l'històric per analitzar els camps més rendibles i els productes més òptims per a cada ocasió.

També l'assecador s'ha modernitzat. Avui en dia la maquinària està automatitzada i només amb 2 treballadors fan funcionar tota la instal·lació, tot i que admeten que durant la campanya de collita de blat de moro s'hauria d'incorporar, temporalment, una persona més.

Des de la instal·lació es proposen diverses millores fins al 2025: la construcció d'un cobert de 1.000 m2 i pavimentar 2.000 m2 (180.000 euros), instal·lar dues sitges amb 560 tones de capacitat per augmentar la qualitat de les mercaderies (100.000 euros) i augmentar en 6.000 tones la capacitat d'emmagatzematge construint una segona línia d'assecatge i emmagatzematge per a cereals ecològics (1.000.000 euros). Cal tenir en compte que la collita obtinguda cada vegada ha de passar controls de qualitat més estrictes –humitat, presència de microtoxines i de residus fitosanitaris, entre altres– cosa que requereix inversió per poder oferir als clients unes condicions del servei de l'assecador que els assegurin un bon resultat. Pere Ballart, actual gerent de la instal·lació, explica que «abans, amb les quotes dels socis era suficient, avui dia, cal fer inversions constantment per complir amb les exigències de qualitat i emmagatzematge. Però, és clar, per a poder fer inversions cal que augmenti el volum de cereals, els socis i els clients de l'assecador». Per això, Ballart es mostra partidari de realitzar la metodologia de la doble collita amb l'objectiu d'aprofitar millor els recursos, augmentar els beneficis dels pagesos, i així també els de l'assecador.

El problema rau en el fet que la infraestructura de regadiu actual és dels anys 70 i ha quedat obsoleta. Entre altres problemes, constaten que l'ordre d'obrir o tancar l'aigua, des del pantà de Darnius-Boadella, obté resposta dos dies després, cosa que genera unes quantitats de pèrdua d'aigua desmesurades que deriven en la decisió de no regar els camps. Des del sector reclamen basses de regulació i una gran inversió per modernitzar totes les instal·lacions.

La consellera d'Agricultura va assistir al 30è aniversari amb la Llei d'espais agraris aprovada

El dijous 6 de juny es va celebrar el trentè aniversari de l'Assecador Comunitari de l'Empordà, a Fortià. L'acte va incloure ponències relacionades amb el sector, posant sobre la taula les problemàtiques i fent una mirada de futur. La jornada va acollir més de 100 professionals del sector agrari de la comarca.
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va assistir a l'homenatge amb tots els presidents que ha tingut l'assecador al llarg d'aquests 30 anys. Jordà va explicar que, recentment, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d'espais agraris, que «posa els espais agraris per davant de les decisions d'urbanisme dels ajuntaments. Si el departament, conforme amb el territori, determina que un espai és agrari, perquè productivament són terres fèrtils, allà no s'hi podrà construir ni un polígon, ni una carretera, ni una piscina». La consellera va destacar que les infraestructures de regadiu són també una infraestructura de país i que «són tan importants com l'L9 del metro».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook