Els desnonaments a la demarcació gironina han disminuït un 10% durant aquest primer trimestre, ja que han passat dels 570 del primer terç de l'any passat als 510 d'enguany. Es tracta, però, d'una mitjana de cinc execucions diàries arreu de la província, la majoria de les quals -sis de cada deu- són llogaters que no poden pagar les quotes. D'altra banda, les demandes interposades als jutjats per ocupacions il·legals d'habitatges s'han doblat i han passat en el mateix període de 26 a 50.

L'any passat els jutjats gironins van executar fins a 2.120 desnonaments arreu de la demarcació. D'un any per l'altre, la xifra havia crescut un 3,8% i ja en feia quatre que anava a l'alça. Però aquest primer trimestre del 2019 s'ha registrat una baixada del 10%, segons recullen les dades sobre els efectes de la crisi als jutjats que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (JGPJ).

Dels 510 que s'han fet efectius, sis de cada deu llançaments (el 60,19%) són contra particulars o famílies que estaven de lloguer i que no han pogut afrontar les quotes mensuals. Però dins del global, també hi ha un 30% de casos (153) que corresponen a execucions hipotecàries; és a dir, que a més de perdre l'habitatge, aquests gironins veuen com se'ls queda un deute gairebé de per vida amb els bancs. En aquest cas la xifra ha baixat respecte al mateix període de l'any passat, quan aquests casos van representar el 36% del total (205). Per últim, els 50 llançaments restants obeeixen a altres casuístiques.

Pel que fa al total català, s'han executat 3.557 desnonaments, dels quals un 14,3% s'han dut a terme a les comarques gironines.

Doble de demandes d'ocupació

Doble de demandes d'ocupacióLes dades del CGPJ també reflecteixen una altra realitat: les demandes per ocupacions il·legals d'habitatges s'han doblat d'un any per l'altre. Si durant el primer trimestre del 2018 se'n van interposar 26, aquest any la xifra ha crescut fins a les 50. Qui ha interposat les denúncies són propietaris de pisos privats o bé ajuntaments que tenen habitatge social. I que veuen com algú ha entrat a viure en aquests immobles sense pagar. En aquest cas, les dades del CGPJ no recullen les demandes interposades pels bancs.

L'estadística també reflecteix com les clàusules sòl continuen col·lapsant els jutjats. Durant el primer trimestre, els jutjats han resolt 585 reclamacions per aquest motiu, però els n'han entrades 535 més. Això implica que se segueixi sense poder absorbir tot el volum de demandes que presenten els propietaris contra els bancs perquè els retornin allò que els han cobrat de més en les hipoteques. De fet, a finals de març, els jutjats encara arrossegaven 1.156 demandes que estaven pendents de sentència.