Eva Fernández (1986) compta amb innombrables mèrits esportius de caràcter nacional i internacional per la seva trajectòria com a tenista professional. Va començar als nou anys a Figueres, i amb dotze ja va fitxar pel Club Tennis Barcelona. Als setze va decidir fer una aposta decidida per ella mateixa i iniciar-se en el món professional. El seu llistat de guardons i mèrits compta amb el de guanyadora del campionat del món de Grandignan en categoria aleví, considerat el Roland Garros infantil; guanyadora de dos 25.000$ seguits; i la posició de 185 en els rànquings de la WTA.

Per què decideix aturar la seva carrera esportiva?

Vaig tenir una lesió complicada a l'espatlla que em va frenar la projecció que duia acumulada fins al moment. Aquesta va ser la fase més dura de la meva carrera esportiva, perquè em notava que no podia tornar a agafar el nivell que tenia. Després d'aquesta vaig tenir-ne una altra al maluc i va ser aquí quan em van començar els dubtes de si seguir dedicant-me a l'esport professionalment.

Què l'impulsava a seguir endavant en els moments més dolorosos de lesions?

L'exigència física d'aquest esport ha fet que m'hagi operat un dit, el canell, l'espatlla, i també m'hauria d'arreglar el maluc. Les lesions les recordo com els moments més tristos de la carrera esportiva. En aquests moments, m'intentava centrar visualitzant els bons moments, i agafant-me amb força al positivisme de moments passats. Al final, has d'intentar agafar forces d'on sigui per seguir endavant.

I després de deixar les pistes?

Vaig començar a estudiar un postgrau, mentre feia de delegada de Fitcup. Després vaig ser capitana de les seleccions nacionals. Actualment treballo en una agència esportiva on intentem aconseguir beques per a jugadors de tots els esports, perquè puguin anar a estudiar i a competir als Estats Units.

Ara viu l'altra cara de l'esport, motivant els més petits, que la prenen d'exemple. Quin missatge els transmet per animar-los?

Sempre els dic que han de gaudir. Estar content amb el que fas és la base de tot. Si fas alguna cosa que no t'agrada, és complicat tirar endavant. Sempre intento analitzar el perfil de totes les jugadores, i la proximitat acaba fent que acabi sabent què pensen i senten. Els intento transmetre el que a mi m'agradaria que em diguessin en la seva situació.

Si no hagués estat tenista, què hauria escollit?

Potser alguna cosa relacionada amb la salut o la veterinària. El que tinc clar és que hauria fet alguna cosa d'esport, perquè m'encanta. Avui dia, a escala amateur, intento seguir vinculada amb aquest món.

Què significa rebre el premi?

Em fa moltíssima il·lusió aquest reconeixement a l'esforç i el sacrifici. No m'ho esperava gens, i menys ara que fa més de tres anys que he acabat la carrera esportiva.