L'alcaldessa de Roses i presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Montse Mindan, va exercir d'amfitriona de l'eWoman Empordà, que es va celebrar al Teatre Municipal de Roses el 4 d'abril, organitzat pel Setmanari de l'Alt Empordà i Prensa Ibérica. Diplomada en empreses i activitats turístiques, Montse Mindan ha treballat en el sector del turisme i de l'hostaleria, si bé ja fa uns anys que la seva ocupació principal és la política municipal.
«Esdeveniments com aquest fan visible el rol de lideratge que està adquirint la dona en diferents àmbits professionals», va dir l'alcaldessa, durant el seu discurs de benvinguda a l'eWoman Empordà. Per a ella, aquest tipus de jornades permeten «generar una xarxa de relacions entre dones del territori que transmeten eines d'empoderament a altres dones en el sector laboral».
S'imaginava quan treballava en el sector turístic que un dia seria alcaldessa del seu poble? Quins eren els seus reptes i il·lusions en aquella època?
No, no m'ho havia plantejat mai. En acabar el COU, volia estudiar òptica, però vaig haver de treballar un any abans de poder continuar amb els estudis. Quan vaig poder tornar, el món del turisme ja m'havia enganxat i vaig fer la diplomatura de Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques. Després d'anys de treball en la restauració, vaig treballar a l'Oficina de Turisme de Roses i m'agradava molt, però un problema familiar va fer que canviés de projecte de vida. I vaig obrir una botiga. A la vida hi ha moltes circumstàncies, per exemple familiars o de salut, que et poden fer canviar els objectius.
Com va ser la decisió de dedicar-se a la política municipal?
Sempre he estat una persona amb inquietuds i ganes de fer coses. Havia fet teatre, havia estat membre de la colla gegantera, formava part de l'AMPA de l'escola dels fills, de la junta del bàsquet, de la Fundació Roses contra el Càncer, era sòcia de la Suf i del Gen, i m'interessava la política. En Carles Pàramo i en Miquel Gotanegra em van demanar formar part de la llista electoral municipal de l'any 1999 i vaig acceptar anar al número 9 per col·laborar amb l'equip. Aquell any CiU va aconseguir la majoria absoluta, nou regidors.
Com es compagina la responsabilitat en la funció pública, el dia a dia d'un ajuntament i del Consell Comarcal, amb la família?
Depèn del càrrec que tinguis. Si ets regidor, pots compaginar, no tan bé com voldries, càrrec, feina i família. De fet, recordo amb molta gratitud els anys que vaig ser regidora d'Ensenyament. Vaig treballar molt compaginant la feina a la botiga, la família i la política, però m'ho vaig passar molt bé. Quan ets alcaldessa, ja no tens gaire temps lliure per a la família i un poble com Roses necessita dedicació completa. És ben cert que l'alcalde/l'alcaldessa ho és 24 hores al dia 365 dies l'any. El cas del Consell Comarcal és el mateix, si ets conseller d'una àrea, t'hi pots dedicar bé. Però, si ets alcalde i a més president, costa arribar a tot i cal aprendre a delegar en els companys. És evident que també restes temps a la família, així que, la família i els amics són els que sempre surten perdent.
Ha parlat de la botiga, de l'Oficina de Turisme... va tenir gaires feines abans de ser política?
He tingut moltes feines. De joveneta, de caixera en un supermercat i donant classes. Després, treballant amb els pares en l'aventura d'obrir i tirar endavant la xurreria de Can Cortada, a l'Oficina de Turisme de Roses, com a auxiliar administrativa en una enginyeria, i també vaig obrir una joieria.
Li han retret alguna decisió política pel fet de ser dona alguna vegada?
Sincerament, no.
Què és el que més li agrada de ser alcaldessa?
M'agrada caminar pels carrers, a l'hivern, i saludar la gent, demanar-los per la família, per la salut. M'agrada rebre la mainada a la sala de plens, explicar-los el que fem i escoltar les seves preguntes i propostes. M'agrada aconseguir millores per a la gent o ajudar a trobar solucions als problemes de les persones. M'agrada, com a tothom, quan superem problemes i assolim objectius. També m'agrada i molt, suposo que perquè sento orgull de poble, quan recullo algun premi en nom de Roses. M'agraden les crítiques constructives, aquelles que realment volen contribuir a millorar la feina.
Com es defineix?
Treballadora, resolutiva, emotiva i tossuda, a vegades massa, ho sé.
Amb qui viu?
La meva filla, la Carolina, ja no viu a casa, viu amb la seva parella. A casa som quatre, en Diego; en Dídac; en Bruc, el nostre gos, i jo.
Quin és el seu projecte pendent, i no parlo de la política?
Si com a projecte val recuperar les estones amb la família, doncs aquest. També fer coses que m'agraden molt i que no tinc temps per fer-les, com anar al gimnàs, fer teatre, excursions. He après també que la vida et dona oportunitats que potser no formaven part del teu projecte de vida, però, si t'agraden i t'hi veus capaç, cal aprofitar-les.
Li han dit alguna vegada que hauria d'abandonar l'aventura de la política? Si és així, quina és la teva resposta?
Sí, familiars i amics preocupats per la meva salut. Els he respost que, si torno a ser alcaldessa, serà el darrer mandat.
Què és el més maco que li han dit per com és i per les coses que fa?
És evident que hi ha gent que m'estima i que em felicita, o que et diu que t'expliques molt bé, que ets valenta. Però el que més m'ha sorprès ha estat una amiga que va declarar que era «fan» de la Montse Mindan. Mai no hauria pensat que pogués tenir fans!
EN CURT
EN CURT
- Un llibre «Utopia», de Tomás Moro
- Una cançó «I will survive», de Gloria Gaynor
- Una pel·lícula «Star Wars»
- Un plat Els cargols amb mandonguilles de la meva mare
- Un racó de Roses imprescindible Montjoi, la Pelosa, Murtra, la Rostella, Jóncols... a escollir.
