Diana Ballart, CEO i cofundadora de Chupa Chip, va néixer fa 29 anys a Barcelona, viu a Girona i ha crescut a Llançà. Publicista especialitzada en comunicació i innovació disruptiva, va agafar el camí de l'emprenedoria. S'autodefineix com a estratega de pensament, creativa de cor i aprenent d'emprenedoria. És una de les quatre ponents de l'esdeveniment eWoman Empordà, que se celebra aquest dijous, 4 d'abril, al Teatre Municipal de Roses, organitzat pel Setmanari de l'Alt Empordà i Prensa Ibérica.

Juntament amb Sára Földes, Josep Mota i Ivan Simon, Diana Ballart es van proclamar guanyadors de l'Imagine Express 2018 amb la idea de Chupa Chip, un caramel intel·ligent que, per mitjà de la saliva, permet detectar malalties. És un medical device que realitza un test mèdic de forma no invasiva. Els resultats del test es digitalitzen en una app.

Què representa per a vostè poder parlar sobre la seva experiència professional a Roses, eWomanEmpordà?

Em fa una il·lusió especial poder presentar a casa, perquè, des que va començat tota aquesta moguda, fa més o menys un any, he anat fent xerrades a diferents llocs, fins i tot als Estats Units. Però ara puc presentar a Roses, sent jo de Llançà; en català; poden venir els meus pares, ho tinc tot molt proper. Em fa molta il·lusió.

Quin és el missatge que vol donar en la seva intervenció?

La idea és explicar una mica la meva trajectòria i, sobretot, m'agradaria poder mostrar la importància de tirar endavant un projecte quan realment sents que en tens ganes. He titulat la ponència Instint emprenedor, jugant una mica amb el fet que és l'eWoman, perquè es parla molt de l'instint maternal, però tant o més important és l'instint emprenedor.

Què és per a vostè emprendre?

Emprendre no és només muntar una start up, emprendre és començar alguna cosa de forma proactiva i amb un equip, sobretot. És per això que, a l'eWoman, vull parlar sobre el moment en què la meva trajectòria va canviar de cop.

Com es va produir el canvi?

Jo venia del món de la publicitat, treballava en una agència, i un bon dia vaig decidir estudiar empenedoria. Després, ens vam presentar en un concurs on hi havia 7.000 participants [Imagine Express 2018], i vam guanyar. Per a mi, aquell dia es va produir el meu gran salt, perquè vaig trobar davant meu una oportunitat molt gran, que implicava molta feina, moltes hores, i entrar en un món que desconec completament com és la salut. Però l'instint per tot allò era molt fort. Jo sentia dins meu, tot i el desconeixement que tenia i que allò estava fora dels meus plans establerts, que havia de tirar cap allà. Em van empènyer la intuïció i l'instint emprenedor.

És un risc tirar pel dret cap a allò desconegut?

Espero que la meva experiència i la meva trajectòria serveixin per per posar en valor que cal atrevir-se i que cal emprendre quan ho sents dins teu.

El concurs que van guanyar té paraules clau com imagine i dreamers. Aquests són sinònims de l'atreviment i de l'instint emprenedor dels quals parla?

Són fonamentals. A l'hora de fer recomanacions sobre emprendre, tot i que sé que n'hi ha moltes i que a mi encara me'n falten moltes per aprendre, sempre dic el mateix: envolta't sempre de persones que tinguin la teva mateixa energia, que confïin en tu i en les quals vegis que també tenen somnis grans. L'entorn, l'equip i les persones externes que tenen somnis i lluiten per ells són decisius per no baixar el ritme.

Sobretot perquè en emprenedoria no tot són flors i violes, no?

Exacte. Es podria dir que més aviat és una muntanya russa. Hi ha moments molt bons, però també hi ha moments molt durs. Es posa molt d'èmfasi en el moment en què vas decidir emprendre, i, està molt bé, perquè, d'una manera o una altra, tots hauríem d'emprendre. Però, per a mi, allò més difícil no és emprendre, sinó sobreviure quan estàs emprenent. Permetre't continuar en moments baixos crec que és més important que el primer moment en què vas decidir emprendre. Començar una cosa és fàcil, mantenir-ho no és tan fàcil.

En quin moment d'aquesta trajectòria es troba actualment?

Nosaltres hem passat uns moments molt dolços, perquè vam començar d'una forma molt especial. Vam tenir una idea que no havíem executat. Vam tenir molt d'impacte mediàtic, molts reconeixements, se'ns van obrir moltes portes... Ara mateix ja han validat que el prototip pot ser real, hem aterrat i estem acabant de definir el proveïdor i també hem d'anar a buscar inversió. Ara parlem en termes seriosos, perquè es tracta d'un medical device, s'han de passar molts testos, regulacions, proves mèdiques, patents i tot això té la seva dificultat.

Encara no n'hem parlat, de Chupa Chip. Presenti aquest producte.

Chupa Chip, de forma resumida, és un dispositiu mèdic, basat en un caramel intel·ligent que capta la saliva per detectar malalties. El nostre primer test mèdic estarà centrat a detectar el colesterol infantil.

Aquest projecte seria inviable sense l'aval de la comunitat mèdica?

Així és. Pensa que nosaltres vam llançar una idea boja, però ens vam trobar que havíem de tornar enrere, perquè havíem de fer molta investigació. Hem parlat amb molts metges, hem visitat molts centres hospitalaris, entre ells Sant Joan de Déu, perquè volíem trobar la fórmula perfecta per adaptar el nostre projecte a la realitat. Nosaltres, en un primer moment, pensàvem enfocar-lo cap a la diabetis, però amb el pas dels mesos vam canviar l'enfocament i el primer prototip estarà encarat al colesterol infantil. Per arribar fins aquí, hem hagut de parlar amb molta gent, també del sector del negoci, perquè hi ha d'haver un mercat que ho necessita i una empresa interessada. Hi ha molta feina a fer.

Com s'organitza?

Visc a Girona i estic treballant a Imagine Creativity Center, a Barcelona, com a directora de comunicació. Puc compaginar aquesta feina amb el projecte Chupa Chip, que precisament ha nascut d'una iniciativa d'Imagine. Per a mi, cada dia és diferent. Fa mesos que cap dia és igual.