Nascuda a Madrid, fa 39 anys, Lupina Iturriaga es va llicenciar en Administració i Direcció d'Empreses per CUNEF, on va aconseguir una beca per mèrits acadèmics. És una de les quatre ponents de l'esdeveniment eWoman Empordà, que se celebra aquest dijous, 4 d'abril, al Teatre Municipal de Roses, organitzat pel Setmanari de l'Alt Empordà i Prensa Ibérica.

Durant un temps, Lupina Iturriaga es va dedicar de ple al món de la banca, primer a Nova York i després a Madrid. El pas següent va ser muntar una consultoria per a bancs i caixes i, d'aquí, va sorgir, l'any 2012, Fintonic, empresa en la qual inverteix actualment el cent per cent del seu temps com a co-CEO, juntament amb Sergio Chalbaud i Aitor Chinchetru.

La seva App convida a aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies per simplificar i controlar les finances personals. Avui, hi ha més de 600.000 usuaris registrats. Fintonic té, entre altres reconeixements, el Premi Google a la Innovació Mòbil 2015.

Quina va ser la raó principal per la qual van idear Fintonic?

El nostre objectiu, des que va néixer, va ser ajudar la gent a organitzar millor els seus diners. Volíem que la gent pogués entendre bé cap a on van els seus diners i que pogués estalviar, de veritat, reduint costos que fossin superflus. Fintonic és un assessor de confiança per als usuaris, que, com que no té conflicte d'interessos, perquè no som un banc ni tampoc ho volem ser, es treballa d'una forma molt transparent.

Va ser a través de l'experiència amb les seves pròpies finances personals que es va adonar que calia alguna eina per organitzar-se bé els diners?

Des de la meva experiència, des de la dels meus amics i la meva família. La nostra filosofia és poder ajudar els nostres usuaris en totes les àrees, a organitzar-se, a aconseguir estalvis, a aconseguir el millor finançament, en definitiva, proporcionar-los un aliat de confiança que els pugui ajudar en el moment de prendre decisions amb els seus diners. A vegades, tot això és complicat. Abans, jo discutia amb el meu marit perquè moltes vegades no era fàcil gestionar els diners, i per a mi va ser important trobar una solució perquè tothom pugui entendre millor què passa amb els seus diners a través d'una App.

La garantia de confiança i de l'èxit de la vostra empresa són els més de mig milió d'usuaris registrats a Fintonic?

Ja tenim més de 600.000 usuaris, que l'utilitzen activament. Jo crec que, el fet que facin servir l'aplicació, que la trobin útil i el fet que en parlin, és un èxit. Seguim intentant millorar-la dia a dia amb tot allò que ens van dient. No es tracta que la gent deixi de consumir ni de passar-ho bé per estalviar, volem que no paguin més per coses supèrflues, en una alarma, en la llum, en telèfon, en comissions, en assegurances, en coses així. En definitiva, vols tenir llum, però no per això has de ser aquell que més paga.

És certa la teoria que les dones administren més bé que els homes l'economia domèstica?

Jo crec molt en la vàlua de les persones. Crec que hi ha dones molt brillants que possiblement no han pogut accedir a càrrecs de responsabilitat i seria interessant que no es frenés la seva carrera. Però també penso que hi ha homes molt valuosos. Crec que homes i dones són un bon complement mutu. En el meu cas, els meus dos socis són homes i crec que, amb el meu punt de vista i el seu, podem resoldre temes de formes diferents, o arribar a una mateixa solució, o a vegades ens complementem i aconseguim consensos amb un resultat magnífic. Sí que penso, però, que les dones podem aportar moltíssim perquè tenim uns punts de vista diferents i sumem molt de valor. Crec que la diversitat i la barreja són bones.

Quan es va començar a plantejar la idea de negoci, va imaginar que revolucionaria el sector financer i que crearia un gegant com és Fintonic avui?

Des d'un principi vam començar a pensar en gran i, sobretot, en la transparència de tots els sectors, marques, assegurances, energia, perquè suposàvem que les finances personals eren un mal de cap. Ens passava a nosaltres que no sabíem si una cosa costava molt o poc, i això que som financers, imagina't la gent que no ho és. Vam veure molt clar que un producte com Fintonic havia de funcionar, perquè simplifica i et permet controlar les finances personals. Pensàvem que seria molt útil i sembla que ho ha estat.

La seva formació en l'àmbit de les finances li ve de tradició familiar?

Sempre vaig tenir molt d'interès pels números, m'agradaven molt. A casa meva, però, tenim diferents perfils, un dels meus germans és enòleg, la meva germana sempre ha estat emprenedora en temes d'art o de roba. Són sectors totalment diferents al meu, però, per exemple, el meu pare sí que venia del món de les finances i un altre meu germà és gestor de fons i a mi tot això m'agrada molt. Tenim meitat i meitat a la família.

Ha tingut l'acompanyament de la família en la seva valentia per materialitzar allò en el que creia?

Sí. La meva mare era molt emprenedora i ha estat sempre un referent en la meva vida. Tenia molta empenta i molta passió per tot el que feia. Va morir quan jo tenia 16 anys. Ella, amb la seva il·lusió, em va demostrar que era possible fer les coses i que no passa res si t'equivoques, perquè vas aprenent sobre els errors. Ha estat així que els meus germans i jo hem forjat el nostre caràcter, que no ens fa por llançar-nos, treballar dur, amb passió.

La seva dedicació a Fintonic és del cent per cent. És fàcil compaginar-ho sent mare de tres fills?

Al final, en el moment en què decideixes emprendre, la teva família ho ha d'entendre. És normal haver de treballar d'una forma molt dura quan emprens en start upstecnològiques, perquè és fàcil fracassar. És fonamental el suport de la família. En el meu cas, el meu marit i jo col·laborem al cent per cent en tot. Quan sap que jo he de viatjar, ell es fa càrrec dels nostres fills i comprèn que he de treballar. Si no hagués estat pel seu suport, hauria estat impossible per a mi fer el que faig. Tinc molta sort. Però també és cert que quan estic amb els meus fills ho dono tot.

De petita li donaven paga?

No recordo que me'n donessin. Els meus pares, en aquest sentit, eren més aviat austers. No és com ara que se'ls compra tot als nens. No recordo haver viscut el consumisme que tenim avui. Jo mateixa m'incloc comprant als meus fills més del que necessiten. A mi els meus pares em deien que era la meva obligació treure bones notes, però no em donaven cap premi, si les treia.