Les famílies en situació de pobresa rebran fins a 588 euros per fill a càrrec des d'aquest dilluns 1 d'abril, quan entrarà en vigor l'apartat relatiu a aquest assumpte del Reial Decret Llei de mesures urgents de protecció social aprovat el passat divendres 8 de març pel Consell de Ministres.

En concret, el Govern incrementarà la prestació per fill a càrrec sense discapacitat des dels 291 euros fins als 341 euros (28 euros al mes) en el cas de famílies en situació de pobresa -aquelles la renda és inferior al 50 per cent de la renda considerada com a llindar de la pobresa-; i fins als 588 euros (49 euros al mes) per a les famílies en situació de pobresa severa -quan la renda anual és inferior al 25 per cent del llindar de la pobresa-.

Segons es precisa en el text del Reial decret llei publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el finançament d'aquesta mesura es realitzarà mitjançant la corresponent transferència de l'Estat a la Seguretat Social.

Aquest increment s'emmarca en la sèrie de mesures que l'Alt Comissionat per a la Pobresa Infantil del Govern ha proposat per combatre la pobresa infantil a Espanya. D'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2017 el 31 per cent dels menors de 16 anys a Espanya es trobaven en risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE), un total de dos milions de nens i nenes .

A més, 630.000 nens a Espanya viuen en llars en situació de pobresa severa, amb rendes inferiors al 25 per cent de la mitjana d'ingressos equivalents. Estarien en aquesta situació les llars formades per dos adults i dos nens que ingressen menys de 7.000 euros a l'any o el que és el mateix, menys de 600 euros al mes.

El Govern calcula que amb els 588 euros podria treure d'aquesta situació de pobresa severa a uns 82.000 nens, és a dir, al 11,7 per cent, tal com va explicar l'Alt Comissionat, Pau Marí-Klose, en una roda de premsa per presentar els pressupostos generals de l'Estat per a 2019, que finalment van ser tombats pel Congrés.

En una entrevista amb Europa Press el desembre de 2018, Marí-Klose va reconèixer que la situació de pobresa infantil a Espanya és "anòmala" perquè "no es correspon a la d'un país desenvolupat" com aquest, amb taxes de risc de pobresa infantil " molt altes ", en comparació amb altres grups d'edat. "És una situació estructural que portem vivint fins i tot des d'abans de la crisi", ha assenyalat.

Lleuger descens de les llars sense ingressos

Segons es precisa en el text del Reial decret llei, les últimes dades corresponents a l'últim trimestre del 2018 mostren un "lleuger descens" en el nombre de llars amb menors a càrrec en què no es percep cap ingrés, tot i que puntualitza que la xifra de aquest tipus de llars sense ingressos es manté pràcticament al doble que abans de l'inici de la crisi econòmica.

En qualsevol cas, Marí-Klose va advertir en la mateixa entrevista amb Europa Press que no només es veuen afectades per la pobresa les famílies que no perceben ingressos, sinó que la feina dels dos progenitors d'una família a Espanya no "blinda" contra la pobresa doncs un 7 per cent de les famílies biparentals on tots dos progenitors treballen està en aquesta situació.

"La pobresa infantil s'estén de manera molt transversal. Es diu que l'índex és molt més gran en les famílies monoparentals o nombroses i és cert, però de la pobresa no es lliuren les famílies amb una configuració més comuna", ha avisat.