si vostè és al·lèrgic al risc, no ho dubti: el seu terreny és la renda fixa. La més coneguda és la pública, és a dir, les Lletres del Tresor, de 3 a 12 mesos, els bons o obligacions fins a a 30 anys i les emissions d’autonomies com Navarra, Andalusia o Madrid, que aviat recuperaran l’autonomia financera. És el deute garantit per l’Estat. Però també són renda fixa les emissions d’empreses per finançar les seves inversions, amb una mica més de risc. La renda fixa ve d’una dècada prodigiosa, amb rendibilitats fins i tot superiors a la variable. El problema és que, segons vaticinen els experts, el 2019 posarà fi a aquest cicle i es perdran diners de forma agregada.

«Estem molt conservadors, apostem per mantenir inversions de baix nivell de risc», apunta Enrique Lluva, especialista en renda fixa de la gestora madrilenya Imantia. La normalització monetària que viurà Europa a partir d’aquest desembre, amb la finalitat de la compra de deute per part del Banc Central Europeu, no li va bé a la renda fixa, ja que l’alça de tipus d’interès li fa perdre valor. Serà un procés gradual, perquè hi ha riscos al mercat europeu, com la guerra comercial o els missatges d’incertesa que deixa el Govern italià. «El Banc Central Europeu és conscient de la situació i no convé tensionar excessivament la política monetària», apunta.

Llavors, on convé invertir si així i tot s’aposta per la renda fixa? «El consell és renda fixa sí, però renda fixa que no hagi estat objecte de compra del BCE», apunta l’expert d’Imantia. I el deute privat de les entitats financeres pot ser la gran aposta per al 2019. «Els bancs s’han sanejat molt. Tenen uns preus que no haurien de patir gaire. Aquest actiu tindrà presència en la nostra cartera. I sempre a curt termini. Venim d’un decenni virtuós i qualsevol procés de recuperació de tipus d’interès implicarà pèrdues en la cartera de renda fixa», explica Lluva.

Un últim consell: les emissions de deute d’empreses com El Corte Inglés. «Nosaltres les incorporem a les nostres carteres. Tenen una posició forta de caixa en el curt termini. Cal tenir-ne en un percentatge limitat perquè és un mercat estret. Sis mesos com a màxim. Són instruments que després són difícils de moure als mercats secundaris, no són tan líquids com un altre tipus d’actius. Estan per sobre del rendiment de dipòsits i de bona part dels actius de renda fixa», conclou.