Sense mirar les ombres amagades darrere de les llums de la recuperació del mercat laboral és impossible entendre la profunda transformació que la societat gironina viu des de la sortida de la crisi. Els contractes baten rècords, però amb uns nivells de temporalitat difícils de suportar per als treballadors que desitgen tirar endavant un pla de vida. Dels 240.917 contractes signats a Girona des de principi d'any, només 27.233, l'11%, són indefinits. Entre l'eventualitat, les mitges jornades i el profund ajust de sous pendent encara de compensar, les nòmines gironines minven i es consolida el fenomen del qual alerten molts economistes, la desaparició de la classe mitjana. El 62% de les noves ocupacions netes a Girona amb prou feines arriba als 1.000 euros al mes, però és que tres de cada deu ni passen del Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Per tercer any consecutiu, el nombre d'assalariats a Girona va augmentar el 2017. La província tenia 339.225 treballadors, un 2,94% més que el 2016 i la xifra més alta dels últims sis exercicis, segons l'informe Mercat de Treball i Pensions en les fonts tributàries, publicat aquesta setmana per l'Agència Tributària. Hi ha poques investigacions més properes a la realitat que aquesta. No és una enquesta ni una estimació. S'elabora a partir de les dades sobre rendiments del treball declarats pels contribuents en l'IRPF. Es van crear 17.591 nous assalariats i se'n van destruir 7.598, la qual cosa deixa un increment net de 19.676 llocs de treball.

El salari mitjà va millorar un 2,12% a Girona el 2017 i es va situar en 18.539 euros anuals. En el conjunt de l'Estat va ascendir a 19.172 euros, un 1,8% més. L'evolució, no obstant això, té més a veure amb l'envelliment i la millora salarial en els empleats més antics que en una pujada general de la remuneració.

En els tretze grups en els quals l'organisme tributari divideix el col·lectiu en funció de les seves retribucions anuals, el majoritari és el dels ocupats que, com a molt, s'embutxaquen la meitat del Salari Mínim Interprofessional. Que no van passar, per tant, de 4.954 euros en tot l'any. Eren 61.299 gironins, després d'incrementar-se en 485 respecte del 2016.

Els que es mouen entre aquesta quantitat i els 9.907,8 euros de l'SMI van ascendir a 49.020: 4.575 assalariats més en aquest tram de nòmines. Hi ha 5.981 més també entre els 9.908 euros i els 14.862, fins a un total de 49.628. I una alça de 6.082 entre aquells que assoleixen de topall els 19.815 euros (55.559 treballadors). També creix en 468 assalariats el tram dels que cobren fins a 24.769 euros de l'SMI i sumaven 41.330.

Aquí acaba l'ascens de la quantitat d'assalariats a Girona durant l'any passat. És a dir, el 32% de l'increment es concentra en ocupacions per sota de l'SMI. Això provoca que el 62% dels sous no superin els 14.861 euros, a una mitjana de 1.061 euros mensuals repartits en 14 pagues. Un nivell adquisitiu que engloba gairebé la meitat dels treballadors gironins.

En la resta de grups salarials, els que ja estarien per sobre del doble del salari mitjà, tot són caigudes. Es redueix en 1.566 el grup dels qui cobren fins a 29.723 euros l'any; en 690 en el següent tram, de 29.723 a 34.677; en altres, 483 entre els qui arriben a 39.632 euros; en 1.099 els d'un sostre de 44.585 euros; i entre 1.500 i 1.800 en els assalariats de fins a 49.539 euros i en els que arriben als 74.300; i n'hi ha uns 800 menys també en els sous més alts.