25 de octubre de 2018
25.10.2018
Vilafant

El propietari del trull Amiel i Baserba explica perquè «l'oli d'oliva està de moda»

Abans d'iniciar la temporada de recollida d'olives, l'empresari fa una mirada introspectiva al negoci que va iniciar el seu avi l'any 1947

25.10.2018 | 13:54
Baserba és al capdavant del negoci familiar de Vilafant.

Mentre seiem a una taula del restaurant El Trull d'en Baserba, del carrer Vilafant de Figueres, l'Albert es mira el setrill i em diu «Algun dia en aquesta etiqueta hi posarà: oli del trull Amiel-Baserba». Aquest és un dels projectes que s'estan coent en el si del Trull d'en Baserba de Vilafant, un negoci familiar que funciona des de 1947. Després d'Albert Amiel Calvet, el seu avi matern, Albert Baserba es fa càrrec del negoci familiar ara fa vint anys, en el qual també treballen la seva mare i la seva dona.

Quan Baserba tenia divuit anys, ja treballava en el torn de nit al trull ajudant els treballadors del seu avi. «Era molt dur fer oli en aquella època perquè es feia tot manualment. M'aprimava mig quilo cada nit», m'explica. Des de l'any 2008, però, la producció és més senzilla ja que van fer el canvi de premsa hidràulica i moles de pedra al trull modern que automatitza el procés i que està equipat amb ventilador gegant i bàscula electrònica.

Després de tants d'anys en el si d'aquest món, la família segueix confiant en el negoci. «En el món agroalimentari, el sector de l'oli està en alça. Està de moda», apunta, i és que segons ell la gent aprecia molt els olis verges que no són anònims sinó que se sap d'on surten.

El Trull d'en Baserba va tancar les portes del 2011 al 2016 i, després de tornar a obrir, no ha aconseguit arribar als nivells de producció que tenien anteriorment, tot i que esperen que la constància els ajudi a fer més fort el negoci. «Tot apunta que aquesta serà una bona anyada», explica amb optimisme el propietari, assegurant que vol aconseguir fer créixer la productivitat i arribar a les cent tones.

Quatre setmanes intenses

El període fort de la temporada de collita d'olives va des del 3 de novembre al 15 de desembre, temps en què els productors fan caure les olives a les xarxes col·locades a terra, i porten la càrrega cap als trulls. «Són quatre setmanes boges, en què els trulls han d'estar ben preparats», explica. S'ha de treballar molt i com més ràpid millor per evitar l'acidesa de l'oli i poder aconseguir l'extraverge. Aquest tipus d'oli té menys d'un grau d'acidesa i és el més preuat. Gràcies al trull modern, amb una jornada de deu hores poden processar 7.000 quilos d'olives. Tot l'oli que se'n desprèn surt del trull amb garrafes de plàstic de cinc i dos litres que es venen a sis euros el litre.

L'empresa té dues línies de negoci. Per una banda hi ha els clients que porten les seves pròpies olives per la premsada pròpia. Aquesta producció es fa al trull antic, que té una capacitat de 400 quilos. Per altra banda, hi ha l'opció de fer un col·lectiu en què s'ajunten les olives provinents de diverses procedències. Els productors paguen el procés de moldre i es fa una partida, és a dir, la retribució que reben depèn de l'oli que surt de la premsada. Aquesta és la línia majoritària del negoci i s'utilitza el trull modern, que té una capacitat de mil quilos d'olives.

La majoria de les olives amb les quals fan oli són de l'Alt Empordà, sobretot de la zona de l'Albera; però també n'hi ha del Baix Empordà, de la serra de Montgrí, i algun client esporàdic de la zona de Banyoles.

Fent una mirada històrica, Baserba explica que els moments més difícils van ser quan es van morir les oliveres amb la glaçada de l'any 1956. Després d'això, però, el sector es va començar a recuperar quan ara fa vint anys la gent va tornar a plantar olivera. Les varietats més comunes van ser l'argodell, que és la varietat autòctona centenària, i també l'arbequina i la picual.

«Aquesta és una feina molt sacrificada», conclou Baserba, «però compensa quan per la porta veus entrar clients que són com de la família i que han confiat en nosaltres generació rere generació, i que encara es recorden de quan jo vaig néixer».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook