El Tribunal Suprem ha modificat la seva jurisprudència anterior i en una nova sentència coneguda aquest dijous ha determinat que són les entitats bancàries les que han d'abonar l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària.

Segons OCU, els bancs han de pagar totes les despeses de formalització de les hipoteques, i ara incloent l'Impost d'Actes Jurídics Documentats, que depenent de cada comunitat autònoma, varia entre els 1.000 i 4.050 euros, la part més important en la constitució d'una hipoteca. A més, afirma que beneficiarà a sis milions de famílies.

En concret, estima que per a una hipoteca tipus de 150.000 euros, amb una responsabilitat hipotecària de 270.000 euros i un tipus impositiu de l'1,5%, només en l'AJD equival a 4.050 euros. A això caldria afegir la resta de les despeses que poden ascendir a més de 1.500 euros, (600 euros de notari, 200 de registre, 350 de taxació, i 400 euros de gestoria), el que suposa un total 5.550 euros, si bé aquesta quantitat varia d'unes comunitats a unes altres en funció de l'impost i l'any en què es va constituir la hipoteca.

Així mateix, demana al Govern mesures per agilitzar l'"embús" als jutjats per l'allau de noves demandes, i anima a tots els consumidors afectats a reclamar les despeses de formalització de la seva hipoteca que han estat cobrats de manera indeguda per part dels bancs , quantia que ara s'eleva "significativament".

Com es reclama la devolució?

El sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha indicat aquest dijous que aquells ciutadans que hagin formalitzat un préstec hipotecari en els últims quatre anys, els exercicis no prescrits fiscalment, poden sol·licitar a Hisenda la devolució d'ingressos indeguts, més els interessos de demora.

D'aquesta manera, aquests ciutadans poden sortejar el camí judicial, més llarg i costós, per a sol·licitar la devolució d'aquest impost. Així, es tracta d'un impost cedit a les comunitats autònomes, hauran de dirigir-se a les hisendes autonòmiques i sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts, segons va traslladar a Europa Press el portaveu de Gestha, José María Mollinedo.

Els clients poden en tot cas esperar que les administracions decideixin si intervenen per facilitar els processos de devolució.

Però si volen iniciar la reclamació pel seu compte, poden sol·licitar-també a les mateixes entitats. Aquest procés no és fàcil, perquè els bancs són reticents a agilitar els tràmits en aquest tipus de casos o a respondre positivament.

L'altra via és la de recórrer als tribunals que s'ocupen d'aquests casos, i que moltes vegades, ja estan saturats per les demandes de les clàusules sòl. En aquest cas, els clients han de triar si inicien accions de manera individual, a través de les diferents associacions de consumidors o de despatxos d'advocats. També cal tenir present que les costes aniran pel seu compte si es perd la raó.

En el cas que hagin passat quatre anys des que es va subscriure el préstec hipotecari i, per tant, fiscalment el pagament de l'impost ha prescrit, els ciutadans pot igualment emprendre accions legals contra l'entitat bancària i sol·licitar la devolució, que no prescriu perquè el Suprem ha anul·lat l'article de l'impost que establia que eren els clients bancaris que pagaven el tribut.