El mercat immobiliari de les comarques gironines manté símptomes d'esgotament. D'acord amb l'últim estudi sobre mercats locals de la taxadora Tinsa, l'activitat promotora «encara és residual» a les províncies d'Orense i Girona, on en l'últim any s'ha aprovat menys d'un visat per cada miler d'habitatges al seu parc. Les províncies de Madrid i Guipúscoa registren els indicadors més dinàmics en activitat promotora, amb 7,3 i 6,5 visats aprovats. A Espanya es registren 3,5 visats d'obra nova per cada 1.000 habitatges existents.

582 euros mensuals, la quota mitjana d'una hipoteca

A més, les famílies gironines ho tenen relativament més complicat que la mitjana a l'hora d'accedir a un habitatge en propietat. Almenys sobre el paper. La quota mitjana que paguen els que s'hipotequen a Girona per comprar una casa se situa en aquests moments en 582 euros mensuals, una xifra molt significativa, ja que suposa 23 euros més que la mitjana de l'Estat i és la quarta més cara.

Unes xifres, és clar, que també tenen molt a veure amb les quantitats que els uns i els altres sol·liciten del seu banc per finançar la compra de la seva casa. A Girona, l'import mitjà se situa en 121.775 euros, a Lleida i Tarragona, 89.946 euros i 95.134 euros, respectivament, mentre que Barcelona té l'import més alt de Catalunya, amb 152.797 euros. A Mallorca són 167.277 i a Madrid se superen els 168.590.

No obstant això, a l'hora de saber l'esforç que realment realitzen les famílies per comprar una casa també és important tenir en compte el seu nivell adquisitiu. Per això, la taxadora ha creuat les dades de la lletra mitjana que es paga a cada província amb els ingressos per llar a cada zona. I, en aquest cas, les comarques gironines estan per sota de la mitjana, ja que les famílies de Girona han de destinar un 16,3% dels seus ingressos totals per pagar la hipoteca durant el seu primer any de vigència, mentre que en el conjunt d'Espanya la mitjana és de 17,2%.

Condicions òptimes

Com assenyala la portaveu de Tinsa, Susana de la Riva, aquests percentatges es troben encara molt allunyats del 25% que els experts assenyalen com el llindar màxim que una llar hauria de destinar a finançar el seu habitatge. Una xifra que només se supera a Madrid i Barcelona, on hi ha barris en els quals els seus residents destinen més d'un 40 % dels seus ingressos a pagar la hipoteca. «Les condicions perquè les famílies accedeixin a l'habitatge són molt favorables perquè els preus segueixen sent assequibles i, a més, els tipus segueixen barats», assenyala la portaveu de la taxadora, que recorda que en els anys de la bombolla la taxa d'esforç a nivell nacional va arribar a escalar al 33 %, quan el metre quadrat va assolir el seu màxim i l'euribor es trobava en el 5,3%. «Ara el problema és un altre, i té més a veure amb les condicions del mercat laboral i la falta d'estabilitat en l'ocupació», assenyala De la Riva.

Unes afirmacions en les quals coincideix plenament la catedràtica d'Anàlisi Econòmica Aplicada de la Universitat d'Alacant Paloma Taltavull, qui fa temps que denuncia que en aquests moments «allò complicat no és pagar la hipoteca, sinó obtenir-la». «Cal tenir molt estalvi per accedir a una casa, la qual cosa deixa fora els compradors naturals d'habitatge, els joves, que és impossible que puguin reunir aquests diners amb les condicions laborals actuals», assenyala l'experta. A més, la precarietat -el fet de no tenir una ocupació fixa- també impossibilita obtenir el préstec encara que es disposi d'estalvis previs o ajuda familiar. «Això és el que està portant a un augment de la demanda del lloguer i al fet que els preus dels lloguers pugin», recalca Taltavull.