Gairebé 30.000 milions d'euros en dipòsits van sortir de les oficines dels bancs, inclosos els de les antigues caixes, a Catalunya durant el 2017, any marcat pel referèndum de l'1-O i el trasllat de les seus de CaixaBank o Banc Sabadell.

Els clients van retirar exactament en aquell període 29.429 milions d'euros, un 16,4% dels dipòsits confiats a la banca a Catalunya, ja que dels grups formats per les antigues caixes van sortir 13.746 milions, un 18%, i dels bancs, 15.683 milions, un 15,25%.

No obstant això, això no vol dir que els diners se n'anessin realment de les entitats, ja que algunes van optar per oferir "comptes mirall" i assignar-lo a oficines del mateix grup però en altres autonomies per donar més tranquil·litat als seus clients.

També ha pogut contribuir a la caiguda de dipòsits de Catalunya la fuga de milers d'empreses davant el procés independentista i la seva arribada a altres autonomies, el que augmenta els diners confiats en altres províncies.

Les dades de les patronals bancàries AEB i CECA consultades per Efe mostren que al mateix temps es va produir un increment de dipòsits significatiu a les oficines de Madrid i regions pròximes a Catalunya.

En termes absoluts destaca l'augment a Madrid, 13.701 milions d'euros en sol un any, un 4,13% més, ja que si bé el saldo de dipòsits en les oficines de la regió de la banca tradicional es va reduir, es va produir un increment del 21,75% en les sucursals de les antigues caixes, uns 21.105 milions.

També criden l'atenció les pujades dels dipòsits en les oficines bancàries de les entitats representades per AEB i CECA de les Balears, Castelló, Osca, Navarra, València i Saragossa.

Aquestes sis províncies, en conjunt, van veure pujar els estalvis confiats pels clients un 6,74% el 2017, cosa que es tradueix en 7.645 milions, gràcies, en gran mesura, als 2.544 milions que va sumar Saragossa o els 1.748 milions de les Balears.

A continuació, Osca, amb 1.155 milions; Castelló i València, amb 970 i 963 milions, respectivament, i finalment Navarra, amb 265 milions.

En la banda contrària, les majors fugues de dipòsits a Catalunya es van registrar a les províncies de Barcelona, amb 26.576 milions (13.048 milions en les antigues caixes i 13.528 milions en els bancs) i Tarragona (329 milions i 967 milions).

A elles cal sumar-hi Girona, on el saldo de dipòsits va minvar 897 milions (243 milions i 654 milions) i Lleida, amb la retirada de 660 milions (126 milions i 534 milions).

Una reducció que des del sector atribueixen al "nerviosisme" dels inversors a partir del tercer trimestre, intensificat amb la celebració del referèndum de l'1-O i la votació al Parlament, el 27 d'octubre, d'una resolució per declarar la independència, que va precipitar la intervenció del Govern central i la convocatòria d'eleccions autonòmiques en virtut de l'article 155 de la Constitució.

Tot i que només les pròpies entitats disposen d'aquesta informació, tano CaixaBank com Sabadell, que van traslladar les seves seus socials a València i Alacant, respectivament, van assegurar haver recuperat la calma després de la fallida declaració unilateral d'independència.

El president del Sabadell, Josep Oliu, va descartar qualsevol "boicot" després de l'1-O per part d'una clientela que va tornar a la "normalitat" en el tancament del trimestre, que es va tancar amb un saldo positiu de 1.200 milions.

En línies similars, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va relativitzar l'impacte d'una fuga que va xifrar en 700 milions i a la que va qualificar d'"absolutament immaterial" per comparació al creixement experimentat en el conjunt de l'any.

Els documents elaborats per les patronals reflecteixen a més un increment de l'1% sobre el total nacional dels dipòsits en mans de grups formats per antigues caixes, fins a 506.616 milions.

Un tancament que contrasta amb el de la resta de bancs, que van culminar l'exercici amb 643.177 milions d'euros en dipòsits, un 1,45% menys.