Hisenda tot ho sap, tot ho veu, i tot s'ho cobra. Amnisties fiscals (ben discutibles) per a grans fortunes a banda, el fisc no en perdona ni una. Zero. Amb la posada al dia del cadastre iniciada el 2016 el ministeri que dirigeix l'implacable Cristóbal Montoro ha «pescat» 1.519 piscines il·legals -no declarades- en els 77 municipis de Girona on el rastreig s'ha donat per conclòs. Mil cinc-cents propietaris que pagaran més en concepte de l'Impost de Béns Immobles, el tan temut IBI. Amb l'ajuda de drons, fins i tot, Hisenda ha revisat la situació cadastral de 370.074 finques a la província; 289.387 d'urbanes i 80.687 de rústiques. De totes aquestes, 24.899 no estaven al dia; la gran majoria es troben en sòl urbà (23.111), mentre que la resta, en sòl rústic (1.788).

La meitat, rehabilitacions

Més: per tipus d'edificacions o de terrenys, el 27,47% de les regularitzacions culminades pel ministeri a la província -el procediment ha finalitzat en el 35% dels 221 municipis que en formen part- corresponen a edificis de nova construcció; el 49,48%, a immobles que han estat bé ampliats, bé rehabilitats; el 16, 94%, a finques rehabilitades o que han canviat d'ús i el 6,11% a piscines.

En termes relatius, el poble que ha legalitzat més piscines és Sant Julià de Ramis. Allà, de les 259 finques regularitzades el 38,95% són piscines, cent de clavades, segons les dades facilitades pel Ministeri. En termes absoluts, però, s'emporta la palma Castelló d'Empúries: allà, fins ara, hi havia 283 piscines no declarades (la dada equival al 16,84% de les regulartizacions dutes a terme per Hisenda).

Riells i Viabrea i Vilafant

Destacable resulta també l'«aparició» de piscines que no existien a ulls de l'administració tributària a Riells i Viabrea, on s'ha actualitzat el valor cadastral de 361 finques: els drons d'Hisenda n'han fet aflorar 95, xifra que equival al 26,37% del total de regularitzacions. A Vilafant, dels 312 immobles posats al dia el 24,28% també són piscines, 75 en total. Ho són també el 20% de les finques actualitzades a Forallac i a Sant Martí Vell: en el primer municipi, la revisió cadastral ha detectat 43 piscines que no estaven declarades; en el segon, setze.

Hisenda va impulsar el «procediment de regularització» per incorporar al cadastre «els immobles urbans i els immobles rústics amb construcció, així com les alteracions de les seves característiques», en els supòsits d'«incompliment de l'obligació de delcarar de forma completa i correcta les circumstàncies determinants d'una alta -en el cas de les noves construccions- o d'una modificació -rehabilitacions i reformes». La finalitat: «garantir l'adequada concordança de la descripció cadastral dels béns immobles amb la realitat immobiliària», és a dir, per tal que els propietaris paguin el que toca per llei.

Figueres i Sant Feliu de Guíxols

Pel que fa a nombre de finques actualitzades, dels 77 municipis on aquest procés s'ha donat per finalitzat, Figueres, amb 2.671 regularitzacions, i Sant Feliu de Guíxols, amb 2.760, lideren el rànquing a tenor de l'estadística del Ministeri. A continuació s'hi situen Castelló d'Empúries (1.670 immobles); Calonge (1.259); Olot (1.160); Caldes de Malavella (1.014); Blanes (573); Arbúcies (560); Camprodon (530) i Cadaqués (478). Sant Gregori, amb 439 immobles regularitzats, Begur, amb 426, Peralada, amb 371 i Viladrau, a la comarca d'Osona, amb 351, també ocupen posicions avançades. Es tracta de municipis amb un proporció considerable de segones residències.