La despesa en alimentació a les llars catalanes ha passat del 38% l'any 1973 a un 17% el 2015. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi sobre l'evolució de l'alimentació a Catalunya elaborat per la Fundació Alícia a encàrrec de Mercabarna coincidint amb el 50è aniversari del polígon alimentari. Segons l'estudi, els catalans cada cop cuinen menys (7,9 hores setmanals les dones i 5,6 els homes) i això ha fet que el consum de productes elaborats, els de quarta i cinquena gamma, hagi crescut en els darrers anys. En la banda oposada, també s'ha incrementat molt el consum de producte fresc, principalment l'ecològic i de proximitat. En vista al futur, els responsables de l'estudi apunten a una recuperació del model mediterrani tradicional amb l'objectiu de poder tornar a hàbits més saludables.
L'estudi '50 anys de l´evolució de l´alimentació a Catalunya' que s'ha presentat aquest divendres a Mercabarna aborda els aspectes socioeconòmics més importants que han condicionat els gustos i formes de consum al llarg del darrer mig segle. Uns gustos i formes de consum dels que Mercabarna n'ha estat testimoni i, alhora, protagonista.
La investigació detalla els aspectes més rellevants que han condicionat aquests canvis, com ara l´arribada de nous productes alimentaris a la vida diària dels catalans, l´evolució de la despesa en alimentació a les llars -que ha passat d´un 38% el 1973 a un 17% el 2015- o la incorporació massiva de la dona al mercat de treball.
Altres condicionants d´importància que es destaquen són la nuclearització de les famílies, la menor dedicació de temps a cuinar a casa, la pèrdua de coneixements relacionats amb el món culinari domèstic o la influència de noves cultures alimentàries a la societat catalana, així com la globalització. Pel responsable de l'estudi i director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, la nova estructura de les famílies catalanes "condueix a una lògica de cuinar menys perquè no és el mateix passar tres hores a la cuina per fer una escudella per 10 que fer-ho per a una persona sola".
Malgrat que cada cop els catalans passen menys temps a la cuina, Massanés ha destacat que s'està potenciant el consum de productes frescos que es consumeixen en elaboracions senzilles. Un hàbit, el de cuinar producte fresc, ha destacat, que és un fet diferenciador de la societat catalana que, més enllà de comptar amb cuiners coneguts arreu del món, ha d'exportar amb orgull arreu del món.
Sobre les tendències alimentàries del futur, Massanés creu que apunten cap a una possible recuperació del model mediterrani tradicional, amb l´objectiu de tornar a hàbits més saludables. Amb tot, la tendència generalitzada serà comprar aliments cada vegada més elaborats i també es preveu un augment de la demanda de productes de proximitat i ecològics. "En el futur, el repte serà continuar garantint el subministrament perquè tothom pugui tenir productes de bona qualitat, bons, sans i sostenibles a l´abast. Tots els agents de la cadena alimentària, amb el compromís conscient dels consumidors, han de fer que això sigui possible", ha reblat.
Mercabarna, rebost de Catalunya
El d'aquest divendres és el primer d'un seguit d'actes programats per celebrar el 50è aniversari de Mercabarna, el "rebost" de Catalunya, com se l'ha definit, que mig segle després de la seva posada en marxa acull més de 700 empreses que comercialitzen cada any més de dos milions de tones d'aliments i donen feina a 7.500 persones.
