Aquest dimecres, 22 de març, s'ha presentat el primer Cens d'Establiments Comercials de Catalunya, elaborat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya. Aquesta eina estadística, fins ara inèdita, permet disposar d'informació actualitzada de l'activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques relatives a les empreses comercials, als seus establiments i a l'activitat que hi desenvolupen.

Segons ha explicat la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, "l'objectiu és tenir una bona eina per fer una radiografia de com està l'oferta comercial a Catalunya, des de dades globals com nombre d'establiments, tipologia de les empreses, les activitats, fins al detall propi de cada ciutat o poble o fins i tot per carrer".

Vilalta ha afegit que "el Cens té utilitat per a les administracions públiques. D'una banda, per a la Generalitat, per tenir retorn de les polítiques públiques, però també té molta utilitat per als ajuntaments i els seus plans estratègics, i per a les entitats i associacions que poden veure geolocalizats els seus establiments, com són i com evolucionen. Per tant, és una eina molt útil per als diferents agents del sector".

Els Cens d'Establiments Comercials de Catalunya permet disposar de dades com el nombre total d'establiments, la densitat comercial (en nombre d'establiments per cada 1.000 hab., i en m2 per cada 1.000 hab.), o la distribució de l'oferta comercial per sectors d'activitat.

D'altra banda, aquest Cens retorna dades amb un elevat grau de detall de la distribució del comerç, ja que no només conté la informació agregada de tot Catalunya, sinó que permet desglossar dels indicadors fins a nivell municipal, i per fins i tot a nivell de barri, retornant una "radiografia" molt acurada territorialment del context comercial.

La directora general de Comerç ha volgut valorar una de les principals conclusions extretes del Cens, que indica que el 92% dels comerços estan situats dins de trama urbana. A aquest respecte, Vilalta ha assenyalat que "és una bona notícia que indica que les polítiques publiques han funcionat, ja que la immensa majoria dels establiments comercials estan dins de les trames urbanes. I això vol dir que estem treballant en la línia que volem, en la línia de les ciutats compactes i cohesionades que volem".

Girona és la ciutat catalana de més de 75.000 habitants amb major densitat comercial

Girona és la ciutat catalana de més de 75.000 habitants amb major densitat comercialSegons el Cens, actualment a Catalunya hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 establiments/1.000 hab. Tot i que en xifres absolutes la ciutat de Barcelona aglutina la major part dels establiments (26.144), és Girona el municipi gran (x>75.000 habitants) amb un major nombre de comerços per cada 1.000 hab. (16,67) de tot Catalunya.

El Cens també revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial són la Jonquera (80,78 est./1.000 hab.), Bossòst (50,76 est./1.000 hab.), Sort (/35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12 est./1.000 hab.) i Castell-Platja d'Aro (32,18 est./1.000 hab.). 11.346 comerços a les comarques gironines i una densitat comercial mitjana de 15,40 comerços/1.000 habitants

11.346 comerços a les comarques gironines i una densitat comercial mitjana de 15,40 comerços/1.000 habitantsAl conjunt de la demarcació de Girona hi ha 11.346 establiments comercials, amb una densitat mitjana de 15,4 comerços/1.000 habitants, una ratio per sobre de la mitjana catalana, de 13,47 establiments comercials per cada 1.000 habitants. Analitzat per comarques, l'Alt Empordà aglutina la major quantitat de comerços (2.626) amb una densitat de 18,84 establiments/1.000 habitants. Per contra, la comarca del Pla de l'Estany és la que enregistra menys comerços (364) i també una menor densitat comercial (11,53 est./1.000 habitants), per sota de la mitjana de Catalunya.

Oferta comercial per tipus d'activitat a Catalunya

Oferta comercial per tipus d'activitat a Catalunya Així mateix, el Cens permet desglossar l'oferta comercial per sectors d'activitats: el 34% dels comerços catalans són de quotidià alimentari, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona (18,26%), i dels comerços d'equipament de llar (el 16,92% del total).

Analitzant el teixit comercial per origen de les empreses (en municipis de més de 50.000 habitants), els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels (8,7%), El Prat de Llobregat (7,4%), i Tarragona /7,1%). Per contra, les ciutats catalanes amb més oferta autòctona (d'empreses del mateix municipi) són Lleida (77,0%), Terrassa (75,3%), i Barcelona (74,9%). Així mateix, hi ha 152 municipis on el 100% de l'oferta correspon a empreses locals.

D'altra banda, el Cens retorna dades de la distribució de l'oferta comercial en relació amb els nuclis urbans amb una fiabilitat del 100%, ja que la totalitat els comerços catalans estan geolocalitzats. Així, de mitjana el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins de l'anomenada Trama Urbana Consolidada (TUC). A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge dins la TUC és encara major, localitzant el 99,4% dels comerços en nucli urbà.

Aquestes xifres reflecteixen que Catalunya està integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins els nuclis urbans, tret característic del model comercial català.