El decret de les clàusules sol que el Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres no estableix un règim de mesures sancionadores contra les entitats bancàries que incompleixin els seus requisits, i paral·lelament deixa oberta la porta a la possibilitat que els bancs no contestin les peticions o rebutgin les que consideren inadequades sense oferir cap valoració econòmica als clients. El criteri dependrà de si la pròpia banca considera, o no, que la clàusula aplicada era, o no, transparent, i el consumidor tindrà igualment oberta la possibilitat d'acudir a la Justícia. Diverses entitats com el Banc de Sabadell ja han avançat que consideren que les seves clàusules sol són vàlides i no estan afectades per la resolució del Tribunal Suprem. Malgrat rebutjar les peticions, els bancs estaran obligats a justificar aquesta decisió per escrit, fet que pot servir per portar el cas als tribunals.

El decret té caràcter retroactiu i podria afectar els contractes hipotecaris vençuts en un termini màxim de 15 anys, segons consta al Codi Civil, malgrat que les mateixes fonts apunten que aquest criteri dependrà de cada cas i de la jurisprudència que es produeixi els pròxims mesos.

El document que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) els pròxims dies també estableix l'obligació dels bancs a fer comunicacions genèriques sobre els mecanismes que han de desplegar per tornar els diners cobrats indegudament.

Amb tot, no concreta si s'han de posar en contacte directe amb cada client afectat pel cobrament indegut de les seves clàusules sol, i permet d'aquesta manera que aquesta comunicació es limiti a les figures que consten al text, és a dir a un web i comunicació a les seus de les entitats.

Segons el Ministeri el decret "estableix instruments generals, però no formes específiques per comunicar als clients que tenen una clàusula sol i que està a la seva disposició un mecanisme per tramitar la devolució dels diners que ha pagat indegudament".

Amb tot, admet que la comissió de seguiment que es crearà per controlar tot el procés no tindrà capacitat sancionadora. La seva tasca es limitarà a fer funcions de seguiment i control de les actuacions, i emetre si cal informes semestrals.

El Ministeri assegura que actua en aquesta direcció perquè no pot regular via decret els acords assolits entre els bancs i els seus clients. "El decret llei incideix en qüestions jurídiques entre particulars, i per tant no es poden posar solucions obligatòries que tinguin efecte sobre contractes vigents".

El document tampoc no estableix quines són, i quines no, les clàusules sol considerades il·lícites, perquè "aquesta és una qüestió d'apreciació entre les parts".

El Ministeri d'Economia considera que aquest és un mecanisme "garantista" cap als clients d'entitat bancàries, que disposaran d'un termini de 15 dies per decidir si accepten, o no, les propostes que els puguin fer les entitats bancàries.

D'aquesta manera, el mecanisme s'activarà quan una entitat rebi una petició d'un dels seus clients, que haurà de presentar una sol·licitud. Quan ho faci, l'entitat analitzarà i prendrà una decisió sobre si -segons el seu criteri- el client té dret o no a recuperar els diners.

Si creu que li ha de retornar, haurà de fer una valoració de la quantitat i l'haurà de reintegrar en un termini de tres mesos, mentre que si considera que el client no té raó i que la seva clàusula és transparent, haurà d'explicar les raons perquè ho creu així.

En tot cas, els clients sempre tenen oberta la possibilitat d'acudir a la justícia ordinària.