El conseller de Territori, Josep Rull, ha criticat que "la fallida de TP Ferro" (actualment immersa en concurs de creditors) evidencia "la manca de coordinació" entre els estats per impulsar el corredor mediterrani. Per fer-ho més evident, Rull s'ha remès a les dades i ha lamentat que actualment pel túnel del Pertús només hi passin un 3% de les mercaderies entre Espanya i França. El conseller ha recordat que el retard que arrossega el corredor mediterrani, conseqüència dels incompliments "flagrants" de l'estat espanyol, passa factura als trànsits. I com a exemple, ha precisat que al 2013 pel tram transfronterer van circular-hi 931 combois de mercaderies, una xifra que deixarà molt curtes les previsions que s'havien fet per al 2019 (quan es calculava que n'hi passessin 19.759). El conseller ha participat aquest dimarts en una jornada organitzada per l'associació Ferrmed a la Universitat de Perpinyà.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha qualificat aquest dimarts de "flagrants" els incompliments de l'estat espanyol respecte del Corredor Mediterrani (CMED). Durant la inauguració d'una jornada sobre aquesta infraestructura organitzada per l'associació Ferrmed a la Universitat de Perpinyà, Rull ha denunciat que "els números no surten de cap de les maneres" i que "s'estan incomplint sistemàticament tots els terminis".

Per això, des de Catalunya, ha apostat per "teixir totes les aliances i complicitats que facin falta amb altres territoris", perquè "si anem junts podem ser imparables". En aquesta línia, ha afegit que "podem parlar amb accents diferents i llengües diferents, però tenim una cosa comuna que si volem ens fa imparables: un compromís insubornable amb el futur del territori, la seva gent i el nostre país". També ha aprofitat per posar en valor la coordinació existent amb la Comunitat Valenciana i la Catalunya Nord.

Sense retorn

Durant la seva intervenció, el conseller ha recordat que "l'Estat ha construït moltes infraestructures sense retorn econòmic, social i ambiental amb recursos de tots els europeus". El conseller, però, s'ha mostrat confiat en poder redreçar la situació. "Ara estem en condicions d'esmenar-ho, ja que el corredor mediterrani té nivells de retorn altíssims", ha dit.

Això sí, sempre i quan es compleixi allò que s'ha posat sobre paper. I que, ara per ara, no es dóna per part de cap dels dos estats. En aquest sentit, Rull ha destacat la "rotunditat extraordinària" de l’informe del Tribunal de Comptes europeu en relació amb el CMED.

Per al conseller, "la fallida de TP Ferro, l’operador del túnel del Pertús, expressa en bona mesura de què estem parlant". Rull ha apuntat com a causa de la delicada situació que travessa la concessionària, actualment immersa en concurs de creditors, a "la manca de coordinació en la inversió a les dues bandes de la frontera".

I per fer-ho evident, el conseller s'ha remès a les xifres. Així ha recordat que el retard de la infraestructura es fa palès quan es mira, per exemple, el trànsit de trens de mercaderies. Entre el 2011 i el 2013, el número anual de combois entre els dos estats va ser de 357, 636 i 931 respectivament. Unes xifres que queden molt enrere de l'objectiu que s'havia previst pel 2019, fixat en 19.759 circulacions anuals.

El conseller ha dit que, de fet, actualment només es transporten 3,1 milions de tones de mercaderies a través dels Pirineus. Una xifra que, trasllada en percentatges, suposa tan sols el 3% del transport total de mercaderies terrestre entre Espanya i França.

Calendari efectiu i agenda d'inversions

Durant la seva intervenció, Rull ha recordat les línies bàsiques que defensa la Generalitat per donar un impuls definitiu al corredor mediterrani. Així, ha reclamat un calendari cert i una agenda d'inversions possibles, tant a l'estat espanyol com al francès. També crear una figura amb "lideratge tècnic", que exerceixi de "coordinador del Corredor Mediterrani, per coordinar l'execució de la infraestructura i anticipar-se en els serveis”, per orientar les inversions a la demanda real. "Sense ell és molt difícil que ens en puguem sortir", ha sentenciat.

Així mateix, Rull ha defensat la necessitat d'aprofitar el pla Junkers de la Unió Europea, fonamentat en els partenariats público-privats; generar les aliances estratègiques amb territoris, empreses i institucions, per desenvolupar per exemple una terminal d'autopista ferroviària; gestionar i executar les agendes d'actuacions en infraestructures des de la proximitat les infraestructures, i vetllar per allò que la Unió Europea va aportar amb fons. Així, ha apostat per "trobar en la UE un gran aliat a les expectatives d'aquesta Euroregió que configurem conjuntament", perquè ha recordat que "estem parlant de progrés, benestar, llocs de treball i futur".