Les granges i explotacions dedicades a la carn de vedella de les comarques gironines s’han reduït un 25,33% en els darrers sis anys segons les dades que ha donat a conèixer el Departament d’Agricultura de la Generalitat aquest divendres durant la 16a Jornada de la Vedella a Girona. Entre el 2009 i el 2015 el nombre de granges a Girona han passat de 358 a 342. Pel que fa al nombre de places, la davallada ha estat del 18,35%, de les 91.590 a les 74.782.

Les comarques gironines són la segona demarcació catalana on s’ha registrat una caiguda més forta, només per darrere de Barcelona on durant els darrers sis anys s’han perdut un 30% de les explotacions de boví. “El consum nacional de carn ha disminuït i per això creiem que també han caigut el nombre de granges a les comarques gironines tot i que també hi ha explotacions que s’han redimensionat o s’han reduït, adaptant-se als nous temps”, ha explicat el cap sectorial del vaquí de carn de JARC-COAG, Joan Carles Massot.

Les jornades, que s’han portat a terme aquest divendres a Girona, han atret un centenar de persones. Segons les estadístiques del Departament d’Agricultura, entre el 2009 i el 2015, el nombre d’explotacions de carn de vedella a les comarques gironines ha caigut fins a les 342, un 25,3% menys. Es tracta d’una xifra superior a la mitjana de tot Catalunya que durant el mateix període de temps s’ha situat en el 18,69%, situant-se en les 2.488. En l’àmbit gironí l’any 2014 hi havia 363 explotacions de carn de vedella, l’any passat només en quedaven 342. Els únics territoris que es mantenen són les terres tarragonines i lleidatanes.

Pel que fa al nombre de places de bestiar, la baixada a Girona ha estat del 18,35%, de 91.590 fins a les 74.782. Les comarques de la Selva (44,64%), la Garrotxa (36,17%), el Baix Empordà (34,48%) i el Gironès (26,98%) són els territoris més afectats i on han tancat més explotacions. També són les zones on s’han reduït més les places de bestiar. En àmbit català la davallada de places de bestiar ha estat del 13,55%, de les 641.095 s'ha passat a les 554.229.

Durant la jornada, el cap sectorial de vaquí de carn de l’organització agrària JARC-COAG, Joan Carles Massot, també ha alertat sobre la davallada en els ajuts directes de la nova PAC. “Els ramaders podem rebre entre un 30 i un 40 per cent menys d’aquí al 2020”, ha assegurat. Per això, des de l’entitat reclamen més suport econòmic per poder mantenir la producció de qualitat pròpia de Catalunya i preveuen reclamar compensacions.

Paral·lelament, des de la JARC aposten per variar l’alimentació de les vaques. “Fins ara s’utilitza majoritàriament pinso sec però hi ha alternatives molt viables com l’ús de farratges vegetals que poden afavorir la sostenibilitat dels sistemes productius de les granges, sobretot aquelles dedicades a l’engreix de vedells”, ha explicat el professor del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (UdL), Daniel Villalba. El professor ha destacat que els farratges ofereixen “excel·lents” rendiments tècnics i econòmics i mantenen la qualitat de la carn. “Són una bona alternativa, rentable i assequible”, assenyala Massot.

Des de l’organització també han posat especial èmfasis en la millora dels protocols sanitaris i la prevenció per mantenir els estàndards de qualitat. Relacionat amb aquest tema, també han reclamat que s’adequiïn tots els protocols sanitaris si, finalment tira endavant el TTIP, l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. “Volem tenir informació clara i concisa perquè és una mica perillós pel que fa a la seguretat alimentària, tenim requisits diferents”, ha puntualitzat Massot.