El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, ha acollit aquest dimarts la vista oral en el procés sobre les clàusules sòl de les hipoteques cobrades per la banca espanyola als seus clients, de manera que el cas està vist per sentència. L'advocat general de la Unió Europea tindrà enllestides les conclusions el proper 12 de juliol i s'espera que entre agost i setembre del 2016 el TJUE emeti la seva sentència definitiva. Segons l'associació Analistes Financers Internacionals (AFI), si la justícia obliga a retornar tots els diners de les clàusules sòl des de l'inici de la seva aplicació el 2009, la banca haurà d'assumir una factura de gairebé 10.000 milions d'euros.

Segons l´associació d´Analistes Financers Internacionals (AFI), si s´aplica la doctrina judicial del Tribunal Suprem, que fixa la retroactivitat des del 9 de maig de 2013, les entitats amb clàusules sòl haurien de tornar uns 5.269 milions d'euros pels interessos cobrats des del 9 de maig de 2013 fins al 31 desembre 2015. Si finalment el TJUE apliqués la retroactivitat des de l´inici de l´aplicació de les clàusules sòl, això implicaria addicionalment la devolució de tots els imports cobrats en virtut de les clàusules sòl des de l'origen del préstec.

Considerant l'evolució històrica del Euribor a 12 mesos i sota les hipòtesis de l´AFI, s´estima que l'activació de les clàusules sòl s´hauria produït al novembre de 2009. Des de llavors i fins al 9 de maig de 2013, el sector bancari en el seu conjunt hauria percebut uns 4.474 milions d'euros per l'aplicació del tipus mínim, que igualment estaria obligat a retornar. En total, la factura que hauria d´assumir el sector bancari espanyol en aquest escenari ascendiria als 9.743 milions d´euros.

A banda, l'impacte estimat del lucre cessant d´aquests diners per a les entitats (en base anual) només per l´any 2016 ascendiria a 2.180 milions d'euros per al conjunt del sector, elevant-se fins 6.202 milions d'euros si es considera el període 2016-2019.

Antecedents judicials

El 2010, es va iniciar un procés en el Jutjat del Mercantil número 2 de Sevilla amb una demanda presentada per Ausbanc contra diverses entitats de crèdit sobre les clàusules sòl en els préstecs hipotecaris. Després d'una primera apel·lació a l'Audiència Provincial de Sevilla, es va elevar el procés a la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS). La sentència del Tribunal Suprem del 9 de maig de 2013 establia la legalitat de les clàusules sòl, encara que es considerarien abusives, i per tant nul·les, en determinats supòsits.

El TS va establir que les clàusules sòl es considerarien nul·les si va faltar informació prou clara sobre la seva categoria com un dels elements "principals" del contracte hipotecari; també, en cas que no s'hagués inclòs al seu torn una clàusula "sostre"; si no s'haguessin simulat escenaris diversos sobre l´evolució previsible dels tipus d'interès; si no s'hagués donat informació prèvia clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres modalitats de préstec de la mateixa entitat; o si es van situar entre una elevada quantitat de dades, la qual cosa va diluir l'atenció del consumidor.

La sentència del TS va obligar els demandats a eliminar aquestes clàusules dels contractes i cessar la seva utilització. Per tant, no s´obligava a la devolució dels imports des de l'origen. La sentència del 9 maig 2013 va ser recorreguda i el 25 de març de 2015 el TS va confirmar la nul·litat de les clàusules sòl considerades abusives i l'obligació de restituir les quantitats abonades en virtut de les clàusules a partir d'aquesta sentencia.

Des de la sentència del 9 de maig de 2013, s'han produït un gran nombre de demandes individuals. En alguns casos, el Jutjat del Mercantil competent ha seguit la doctrina del Suprem, és a dir, obligant a la retroactivitat des de la sentència del 9 de maig de 2013. En altres casos, s'ha instat a la devolució ´ab initio´, és a dir, des de l'activació de les clàusules terra.

Entre aquestes demandes individuals, destaca una del Jutjat Mercantil número 1 de Granada, que ha realitzat una consulta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El TJUE va sol·licitar un informe d'opinió a la Comissió Europea, publicat el passat 24 d'octubre de 2015. En aquest informe, la Comissió defensa la retroactivitat ´ab initio´ de les clàusules sòl declarades nul·les en sentència judicial si hi va haver mala praxi en la seva comercialització, el que suposaria tornar als clients les quantitats cobrades per l'activació de les clàusules sòl des l'inici del contracte de préstec.

Recentment, el darrer 7 d´abril, el jutjat mercantil número 11 de Madrid va resoldre la demanda interposada per ADICAE contra una quarantena d´entitats bancàries en relació a les de clàusules sòl de les hipoteques. La sentència va declarar nul·les les clàusules sòl "abusives" i va condemnar les entitats financeres demandades a eliminar aquests punts dels seus contractes hipotecaris. Igualment, es condemna els bancs demandats a retornar als consumidors perjudicats les quantitats "indegudament abonades en aplicació de les clàusules declarades nul·les", a partir de la data de publicació de la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, amb els interessos que legalment corresponguin.