La suma total dels ajuts de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) per al període 2015-2019 se situarà fins el 2019 en una xifra acumulada que difícilment estarà per sobre dels 251,5 milions d´euros, cosa que suposa uns 19 milions d´euros menys que els percebuts fins el 2013 amb l´antiga PAC, un 6,5% menys, segons l´estudi ´Impacte de la reforma de la política agrària comuna a Catalunya´ del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). En l´estudi s´explica que aquest impacte serà en termes globals més negatiu per l´activitat agrària de les comarques més meridionals, amb l´excepció del cultiu de l´arròs, i menys negatiu per l´activitat ramadera de les comarques més septentrionals.

En el càlcul dels ajuts s´inclouen els drets de pagament bàsic, el pagament verd i el conjunt dels ajuts associats que formen part de les noves línies de finançament de la PAC.

En termes globals, el conjunt de Catalunya mantindria un nivell d´ajudes inferiors en termes nominals a les del 2013, tot i que aquesta reducció no seria generalitzada ni per igual en tots els sectors de l´activitat ni tampoc en tots els territoris.

En l´estudi s´indica que les comarques dels terç nord, amb una concentració molt elevada de l´activitat ramadera, recolliria un volum d´ajuts superior al 2013, després d´absorbir el 80% dels recursos dels ajuts associats, la línia de finançament creada com efecte corrector de la PAC.

Per contra, les comarques del sud de la demarcació de Lleida i de Barcelona, ni tampoc en el conjunt de comarques de Tarragona, més dedicades a l´activitat agrària, veurien com els recursos minvarien substancialment, després de ser els destinataris del 20% dels fons associats. L´excepció podria ser els productors d´arròs de la part més meridional del Principat.

Davant d´aquest impacte, el CTESC acompanya l´estudi amb un total de 41 recomanacions de cara a defensar esmenes correctores en les sessions de revisió que la Comissió Europea preveu realitzar el 2017.

El CTESC posa de relleu el gap diferencial de l´impacte de les ajudes associades a Catalunya i al conjunt de l´estat espanyol. Així, aquests ajuts associats a Catalunya suposarien entre el 9,4% i el 9,2% del total dels ajuts directes estimats per al sector primari català, mentre que en el conjunt de l´estat espanyol aquests percentatges serien entre el 12,08% per al 2015 i de l´11,95% per a l´any 2019.

Pere Castell, tècnic del CTESC i coordinador de l´estudi, ha reconegut que la nova PAC ha de reduir el nivell d´ajuts directes a l´activitat agrària, però l´objectiu inicial era que aquesta reducció fos equilibrada per activitats econòmiques i per territoris. En un principi, i vist els primers efectes de la nova PAC, sembla que no hi ha un equilibri entre sector i tampoc entre territoris de l´estat espanyol, on Catalunya sortiria més perjudicada.

Entre les recomanacions s´aposta per crear instruments de concentració de l´oferta per millorar la posició estratègica dels sectors productius i neutralitzar d´aquesta manera els efectes sobre els preus que tenen les actuacions de les grans cadenes distribuïdores.

Una altra reivindicació és la necessitat de definir el concepte d´agricultor ´´actiu´´ aplicat a l´estat espanyol atès que en l´actual con conceptualització es poden generar equívocs. El CTESC adverteix que amb l´actual definició al final de la cadena acaben rebent ajuts persones jurídiques o físiques que en cap cas les seves activitats agràries són significatives.