El preu mitjà de l'habitatge es va encarir un 1% en 2015 pel que fa a 2014, el primer repunt des del començament de la crisi, segons l'índex general de la taxadora Tinsa publicat ahir.

Segons Tinsa, aquest repunt constitueix un canvi de tendència en l'evolució dels preus, encara que adverteix que el preu de l'habitatge parteix d'imports «mínims», per la qual cosa en els propers mesos es veuran dades d'evolució «cridaners» que es moderaran amb el temps.

Així, «si es compleixen les previsions positives» de creixement econòmic i s'esquiven les «incerteses» associades a l'escenari polític i l'endeutament, l'any 2016 es consolidarà l'estabilització dels preus d'immobles.

Catalunya, on més s'apugen

Les comunitats autònomes on més s'ha encarit l'habitatge en 2015 han estat Catalunya (un 5,3%), Madrid (un 3,3%) i Balears (un 2,7%), mentre que s'ha rebaixat a Navarra (un 8,5%), Murcia (4,3%) i Aragó (3,6%).

Per províncies, els preus han pujat especialment a Girona (un 10,7%), Barcelona (un 5,8%) i Lleida (un 5,3%), mentre que ha baixat a Navarra (un 8,5%), Còrdova (un 7,7%) i Palència (un 7,1%).

Quant a les grans ciutats, l'habitatge es va encarir a Barcelona (un 8,7%), Madrid (un 3,8%) i València (un 0,6%) i es va abaratir a Saragossa (un 4%) i Sevilla (un 3%).

D'acord a l'estudi de Tinsa, el termini mitjà per vendre un habitatge a Espanya és de 10,2 mesos, per sota dels 10,6 mesos de fa mig any, i el 31% de les operacions es refereixen a habitatges d'entre 50.000 i 100.000 euros.

En l'apartat financer, a Espanya es necessita una mitjana 5,9 anys de sou familiar per afrontar la compra de l'habitatge, molt per sota dels 8,1 anys d'abans de la crisi.

A les comarques gironines, ara fa un mes, un informe del Col·legi d'API i el Gremi de Promotors ja va costatr que «el canvi de tendència del mercat immobiliari és una realitat». En el darrer estudi de preus de mercat, van explicar que prop d'un 80% de mostres d'evolució semestral dels principals municipis de la demarcació presenten increments de preu.

Cal destacar especialment l'evolució positiva de la població de Banyoles, que partint d'un escenari de preus molt baix, l'acosta cap a una normalització de mercat acord amb la seva importància de capital de comarca. En aquesta mateixa línia també cal destacar el comportament de Roses que la consolida com un referent en la recuperació del mercat de costa.

També milloren de forma significativa les poblacions de Figueres, Salt i Santa Coloma, amb una evolució anual sostinguda que les apropen progressivament cap a un escenari de més normalitat, però lluny encara de les condicions d'una activitat immobiliària sostenible d'obra nova.

L'estudi destaca que tot i l'evolució positiva del sector, aquesta encara es produeix a diferents velocitats i intensitats, molt lligada als factors locals i especialment a la dependència dels equilibris entre estocs i demanda i del pes de les plataformes de gestió d'actius immobiliaris de les entitats bancàries i la Sareb.