Catalunya ha vist com en la crisi la bretxa social i l'augment de persones en risc de pobresa ha crescut més que a l'Estat i sobretot més en el conjunt de la Unió Europa, segons un estudi del Centre d'Estudis de CCOO. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, s'ha mostrat ''preocupat'' pels resultats de l'estudi perquè significa que hi ha un risc de pobresa superior a Catalunya i es configura una realitat que ''ens allunya d'Europa''. Gallego ha constatat que si això passa és perquè altres governs fan polítiques diferents de major protecció social. L'estudi indica que amb aquesta crisi, el PIB per càpita dels catalans ha caigut amb més intensitat que el de l'Estat, gairebé dos punts més.

Joan Carles Gallego ha destacat que una de les conclusions més rellevants de la segona edició de l'estudi de CCOO sobre les desigualtats a Catalunya indica que els catalans veuen com en aquests anys de crisi, entre el 2007 i el 2014, la bretxa social s'ha incrementat més que en el conjunt de l'estat espanyol i el que és més ''preocupant'' de la mitjana de la Unió Europea dels 28 països.

El secretari general ha subratllat que amb aquest resultat Catalunya ''s'allunya d'Europa'' i això vol dir que aquest increment del risc de pobresa i de bretxa social ha estat fruit del desplegament d'unes polítiques socials concretes del Govern mentre que altres països d'Europa, amb altres polítiques han tingut resultats diferents i de major benefici social.

Gallego ha afegit que ''malauradament'', aquests últims anys el Govern ''ha estat un alumne avantatjat'' de la cancellera alemanya Ángela Merkel i s'ha posicionat amb una situació ''més avantguardista que el propi Mariano Rajoy'' pel que fa a la política de retallades.

El secretari general ha explicat que si bé aquesta política del Govern d'Artur Mas ha estat atractiva des del punt de vista de la política conservadora no ha estat així pels ''interessos del conjunt de la societat que són els que s'han empobrit més''.

L'estudi constata que a Catalunya durant el període del 2007 al 2014 la renda per càpita del catalans, tot i mantenir-se per sobre de la mitjana espanyola, ha patit una caiguda més intensa que la dels espanyols. Així, des de l'any 2007, el PIB per càpita dels catalans ha retrocedit de 18,2 punts, mentre que aquesta variable macroeconòmica ha caigut a l'estat espanyol de 16,3 punts, gairebé dos punts menys.

En despesa social, els diners públics destinats a protecció social, també són menors a Catalunya que al conjunt de l'estat espanyol i en quest cas encara molt més inferiors que en la UE de 28 països. L'estudi indica que l'any 2012, últimes dades disponibles, Catalunya va destinar el 21,7% del PIB a protecció social, mentre que aquest percentatge era del 25,9% a l'Estat i del 29,5% en la mitjana de la UE-28.

La despesa social, sense les prestacions de vellesa, supervivència i atur, a Catalunya suposaven el 2012 el 8,7%, a l'Estat el 10,7% i la mitjana de la UE-28 el 14,9%.

La inversió en educació també és un dels components que compara l'estudi de CCOO. Per Gallego aquesta variable és ''molt important'' perquè suposa garantir pels ciutadans el principi d'igualtat d'oportunitats. La Generalitat va invertir en educació el 2013 el 2,91% del PIB, mentre que a l'estat espanyol aquesta inversió era del 4,31% i a la UE-28 del 5,25%. Les dades d'inversió de la Generalitat les facilita el Ministeri d'Educació, indica l'estudi.

Gallego ha reconegut que ''clarament'' Catalunya té un problema de finançament però també té un problema de fiscalitat'' que fa que hi hagi una menor recaptació i per tant menys recursos per dedicar a polítiques de protecció fiscal.

Així, mentre que el 2007 i el 2013 la pressió fiscal a la UE-28 passava del 38,5% al 39,1%, amb un augment de 0,6 punts, a Catalunya es reduïa del 37% al 31,8%, 5,2 punts menys, i a l'estat espanyol del 36,4% als 32,4%, 4 punts percentuals menys.

A més d'aquestes dades relacionades amb la política del Govern, que segons CCOO tenen com a resultats aquest increment de les desigualtats, el sindicat assenyala també a la reforma laboral com un altre dels factors que ha eixamplat el gap de les desigualtats.

Gallego ha explicat que el procés de recuperació de l'economia està aportant una ''feble'' recuperació dels llocs de treball i a més es tracta de llocs de treball amb baixes remuneracions i en condicions de precarietat, pel pes cada cop més elevat dels contractes parcials, que ocupen al 58% dels joves menors de 29 anys que en aquest moments estan treballant.

El líder de CCOO també ha destacat com un factor per incrementar les desigualtats l'evolució de les rendes salarials, que contràriament al comportament europeu, en l'estat espanyol i a Catalunya cada cop pesen menys en el conjunt del PIB. Aquest menor pes de les rendes salarials sobre el conjunt de l'activitat econòmica ve donat entre d'altres factors per l'increment de la bretxa salarial entre directius i treballadors. Mentre que entre el 2007 i el 2013 els salaris dels directius han guanyat un 3,2% de poder adquisitiu, els salaris dels quadres intermedis han caigut un 7,3% i els dels treballadors en general un 4%.

Gallego també ha destacat que la protecció socials a les persones sense feina ha empitjorat durant aquests anys de crisi i en aquests moments només 1 de cada tres persones en atur reben alguna tipus de prestació econòmica, el 31% dels aturats amb dades EPA.

La pobresa dels treballadors assalariats també s'incrementa més a Catalunya que a la resta de l'Estat. Mentre que a Catalunya el 2008 el nombre de treballadors amb salaris baixos que els situaven en el llindar de pobresa suposava el 8,6%, l'any 2014 aquesta taxa s'ha situat en l'11,7%, 3,1 punts percentuals més, a l'estat espanyol aquesta mateix taxa passava de l'11,1% fins el 12,6%, amb un increment d'1,5 punts.