El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha anunciat aquest divendres un canvi en el mètode de càlcul de les balances fiscals que en lloc de comparar territoris, analitzarà el que costen els serveis públics a les persones en funció d'on viuen. Montoro ha parlat de "comptes públics regionalitzats", on "s'identificarà si hi ha diferències entre territoris en el finançament dels serveis públics que reben els individus". Ha avançat que les dades del 2011 segons aquest nou mètode es publicaran el març, i que serviran per superar els càlculs de Catalunya segons metodologies "completament incompletes, incoherents i que traslladen imatges errònies".

Montoro ha aprofitat la seva participació en la convenció del PPC a Barcelona per anunciar un canvi en el mètode de càlcul de les balances fiscals. A partir d'ara es parlarà de "comptes públics regionalitzats", i el que compararan serà no tant el que rep i aporta cada territori, sinó el que li costen als ciutadans els serveis públics en funció d'on viuen.

El govern espanyol facilitarà les dades a un grup d'experts en aquesta matèria, "els millors d'Espanya", ha dit, per elaborar aquest nou mètode que es discutirà en un conclau d'economia pública el proper 31 de gener a Girona, de forma que es puguin fer públiques les dades del 2011 en el proper mes de març.

D'aquesta forma, segons Montoro, "se superaran els càlculs com els que ha fet la Generalitat d'un dèficit fiscal de 16.000 MEUR, oblidant despeses públiques tan importants com Defensa o Exteriors", ha dit. Aquests càlculs, ha continuat, es fan segons "metodologies completament incompletes, incoherents i traslladen imatges errònies sobre el que és el paper de l'administració pública, que és garantir que els individus, amb independència del lloc on visquin, rebin públics equivalents".

"Per això estan els governs, i n per obrir greuges comparatius, no per mostrar xifres que no s'entenen", ha etzibat Montoro, que ha afegit que les balances fiscals no poden ser motiu mai de "divorci econòmic o polític", perquè el resultat depèn molt del mètode que s'utilitzi, que pot portar a "conclusions errònies".

Treu pit del FLA perquè fa "estalviar diners" a la Generalitat

Montoro ha volgut treure pit del FLA i del fons per al pagament a proveïdors que ha creat el govern espanyol per donar liquiditat a les comunitats autònomes, també a Catalunya. El ministre ha subratllat que la Generalitat ha rebut més de la tercera part dels recursos d'aquests fons, i ha negat que el que estigui enviant el govern espanyol a Catalunya siguin els imposots dels catalans. "No té sentit, el que estem fent és demanar deute i el traslladem a les comunitats amb interessos més baixos", ha apuntat.

És més, ha assegurat que la Generalitat "està estalviant a través d'aquest mecanisme" perquè paga un interès inferior al que pagaria si acudís als mercats. "Estem alliberant pressupost de la Generalitat perquè es dediqui a les prioritats, la atenció social i la gestió dels grans serveis públics", ha remarcat.

També ha volgut negar que els catalans paguin més impostos que la resta d'espanyols a causa del govern de l'Estat. Si és així, ha dit, és perquè la Generalitat ha decidit incrementar la pressió fiscal des de les seves competències.

En aquest punt, ha remarcat que els impostos es paguen segons la capacitat econòmica dels individus, i si la quantitat recaptada a Catalunya és superior és perquè té més subjectes passius amb una renda més alta. És per això que també ha apuntat que els catalans ho notaran més quan es rebaixi la pressió fiscal. Ha citat l'exemple de la reforma de l'IRPF que pensa fer el govern espanyol.

Com més població, més pes a Europa

Montoro també ha fet referència a les conseqüències que, segons els populars, tindria la independència de Catalunya en termes de relacions amb Europa. En aquest sentit, ha considerat que aquells que creuen que un país de set milions i mig de persones pesa igual a Europa que un de 80 milions "està fora de la realitat". Segons ell, és a l'inrevés, perquè els països petits el que intenten es coaligar-se perquè els tinguin en compte.

El ministre d'Hisenda espanyol ha rebutjat també que Espanya sigui un "llast" per a Catalunya en termes econòmics, tot recordant que la renda per càpita és ara equiparable a la d'Europa, mentre que en els anys 50 encara hi havia cartilla de racionament.

Però també ha volgut reconèixer l'aportació de Catalunya en la sortida de la crisi econòmica a Espanya. "Estem superant la crisi gràcies a Catalunya, a la seva capacitat d'emprendre".