La borsa espanyola cau més de dos punts aquest dilluns a la tarda, i les pèrdues es contagien també a la majoria de parquets europeus, després que el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, hagi dit que la solució aplicada a Xipre pot ser un model per a tota l'Eurozona. En una entrevista amb Reuters i el 'Financial Times', el ministre de finances holandès ha avisat que intentarà que "mai es necessiti ni tan sols considerar la recapitalització directa" dels bancs, de manera que abans de cap intervenció pública siguin els dipositaris amb més de 100.000 euros a les entitats els qui assumeixin pèrdues. La recapitalitazació directa de la banca va ser un dels acords clau de la UE a l'estiu.

"Si volem tenir un sistema financer sanejat i en bon estat, l'única manera és dient 'Mira, tu vas assumir riscos, tu els has de gestionar, i si no pots, llavors no els hauries d'haver assumit", ha assegurat Dijsselbloem a Reuters. "Aquest és un enfocament que, penso que ara que hem sortit del pitjor de la crisi, hauríem d'assumir", ha indicat l'holandès, que va arribar al càrrec de president de l'Eurogrup el mes de gener en substitució de Jean-Claude Juncker.

Les paraules de Dijsselbloem han espantat els mercats, que registren pèrdues importants després de l'eufòria inicial amb l'acord de Xipre. Segons el president de l'Eurogrup, cal fer front als problemes abans que arribin amb un sector financer més reforçat, però, alhora, menys dependent de l'ajuda pública. "Si un banc entra en problemes, la resposta ja no serà automàticament que vindrem i t'ajudarem amb el teu problema. Els farem anar enrere", ha destacat.

Pel ministre de Finances holandès, cal considerar aplicar la recepta xipriota a qualsevol nova dificultat que sorgeixi a l'Eurozona. "Si hi ha un risc en un banc, la nostra primera pregunta hauria de ser: 'D'acord, què fareu, vosaltres els del banc, sobre això? Què podeu fer per recapitalitzar-vos a vosaltres mateixos?", ha explicat Dijsselbloem. "Si el banc no pot, llavors parlarem amb els accionistes i els creditors que contribueixin en la recapitalització del banc, i si és necessari que ho facin els dipositaris no garantits", ha defensat el president de l'Eurogrup.

"Hem d'intentar arribar a una situació en què mai ni tan sols es necessiti considerar la recapitalització directa", ha dit el president de l'Eurogrup. "Si tenim encara més instruments de 'rescat intern' i saber fins on podem arribar, la necessitat de recapitalització directa serà cada vegada més petita", ha afegit.

Els seus comentaris impliquen que, en el cas que un altre banc europeu entrés en dificultats, els dipositaris amb més de 100.000 euros en un compte haurien d'assumir pèrdues, fins i tot abans que hi hagués cap tipus d'intervenció pública com la que s'ha fet en el cas de Bankia, per exemple o d'altres entitats rescatades.

La recapitalització directa de la banca va ser un dels principals acords dels líders europeus aquest estiu, i una possibilitat especialment valorada pel govern espanyol. Els fons de rescat permanent, amb una capacitat de 700.000 milions d'euros, és vist com el principal garant de l'estabilitat a l'Eurozona per la seva possibilitat d'intervenir en cas de dificultats. Pel president de l'Eurogrup, però, abans d'actuar públicament caldrà que s'esgotin totes les vies privades, incloses les pèrdues dels dipositaris amb fons no garantits. Els petits estalviadors amb menys de 100.000 euros al compte bancari haurien d'estar sempre protegits en aquestes circumstàncies, tot i que en un principi en el rescat de Xipre també se'ls aplicaven unes pèrdues que finalment es van eliminar per la gran oposició popular.