El sociòleg i economista Yorgos Papandreu, de 59 anys, que es va proposar treure a Grècia de la seva pitjor crisi econòmica des de la II Guerra Mundial, ha hagut d'assumir el seu fracàs polític, incapaç d'aplicar unes mesures d'austeritat davant d'un electorat fastiguejat d'imposicions dictades per la UE i l'FMI.
Després de diverses sessions amb el president de la República hel·lena, Karolos Papulias, i una trobada a tres amb el líder de l'oposició conservadora, Antonis Samaras, el primer ministre va arribar ahir a la nit a un acord per formar un govern de gran coalició, que ell ja no liderarà i la composició es coneixerà aquest dilluns.
Grècia celebrarà eleccions avançades el proper 19 de febrer, una vegada que el govern de cohesió hagi aprovat el paquet d'ajudes internacionals i posat en marxa les últimes mesures d'austeritat, ha informat avui el govern sortint.
Després d'una reunió celebrada ahir a la nit entre el ministre de Finances i viceprimer ministre, el socialista Evangelos Venizelos, i membres del partit de l'opositora "Nova Democràcia" conservadora, es va fixar aquesta data per als comicis, indica un comunicat del ministeri.
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, i el líder de l'oposició, Antonis Samaras, continuen avui els seus contactes per arribar a un acord sobre qui succeirà el fins ara cap de govern al capdavant de l'executiu de transició.
Entre els noms que s'estudien per nou primer ministre, destaca l'ex vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Lucas Papademos, que necessitarà un vot de confiança al Parlament.
Papandreu, mebre d'una dinastia de polítics socialistes
Membre d'una dinastia de polítics socialistes, Papandreu va arribar al poder després de guanyar amb el Pasok la majoria absoluta a les eleccions d'octubre de 2009.
Poques setmanes després d'assumir el càrrec va haver de reconèixer que els comptes públics del país estaven molt pitjor del que indica per l'Executiu sortint.
No obstant això, també Papandreu es va resistir a reconèixer el dramatisme de la situació fins que l'abril de 2010 es va veure finalment obligat a demanar ajuda als seus socis comunitaris davant l'imminent perill d'un impagament.
Des d'aleshores, el líder socialista ha dirigit una política de màxima austeritat que Grècia d'aplicar a canvi de l'ajuda internacional.
Aquestes mesures, que inclouen la retallada de sous i pensions, acomiadaments en el sector públic, augments d'impostos, eliminació de complements salarials i la liberalització de nombrosos sectors, han causat un gran descontentament social.
Els sindicats han respost a Papandreu amb la convocatòria de nombroses vagues generals i aturades sectorials que han aprofundit més encara els problemes econòmics del país.
A més, el mateix primer ministre ha vist com la seva majoria parlamentària, que inicialment era de 160 sobre 300 escons, s'ha vist reduïda fins als 153 pel desacord intern a la seva política d'austeritat.
Fill d'Andreas i nét de Yorgos, dos exprimers ministres i figures històriques del partit socialista, l'actual líder del Pasok va néixer el 1952 a Minnesota (EUA) durant l'exili del seu pare a causa de la dictadura del general Ioanis Metaxàs.
El retorn a la democràcia a Grècia amb la caiguda de la Junta militar el 1974 va permetre que el jove Iorgos tornés al país, després que el seu pare refundar el Pasok.
Papandreu, que va rebre una educació nord-americana, britànica i sueca, va aconseguir el seu primer escó parlamentari el 1981, als 29 anys.
Des de 1985 va assumir diversos càrrecs en els governs socialistes entre 1999 i 2004, com el de ministre d'Afers Exteriors, amb la cartera va tendir un pont d'amistat amb Turquia, país amb el qual Grècia manté cròniques disputes territorials.
La Internacional Socialista (IS) va triar l'any 2006 com el seu president, ja que manté fins avui i que li ha donat un destacat perfil internacional.
Papandreu està casat amb Ada Papapanu. Té una filla de 21 anys i un fill nascut el 1982 del seu primer matrimoni.
