Papandreu buscarà aliances per a un govern d'unitat

La reunió tindrà lloc a les 12.00 hores (11.00 hores a Catalunya). Aquest anunci s'ha produït poc després que l'Executiu grec hagi superat la moció de confiança al Parlament grec amb 153 vots a favor i 145 en contra. En una compareixença al Parlament per sotmetre's a la moció de confiança, Papandreu ha declarat que vol "que aquestes accions simbolitzin una nova imatge per tothom" però ha descartat convocar eleccions anticipades perquè considera que serien "una catàstrofe". En aquest sentit, s'ha mostrat disposat a discutir qui ha de liderar un govern d'unitat perquè segons ha assenyalat, "l'últim que em preocupa és la meva posició".

Papandreu ha sobreviscut al vot de confiança i ha aconseguit evitar així eleccions anticipades. Per 153 vots a favor i 145 en contra, el primer ministre grec ha aconseguit calmar la rebel·lió al si del seu partit, el PASOK, després que ell mateix hagi admès que el seu mandat toca la fi. És per això que, conscient de l'estat d'agitació política, social i econòmica que travessa Grècia, Papandreu ha fet una crida per formar una coalició que possibiliti l'acord de 130.000 milions d'euros de rescat i eviti que el país entri en fallida.

"No m'importa el meu lloc"

En un discurs patriòtic, Papandreu ha anteposat el país al seu càrrec, i ha afirmat que "l'última cosa que m'importa és el meu lloc". "No m'importa si no surto reelegit, ha arribat el moment de fer un esforç, mai he pensat en la política com una professió", s'ha sincerat durant la compareixença que ha efectuat just abans de la votació al Parlament, aquest divendres a la nit.

"Aquest país ha de poder votar i aprovar el pressupost del 2012 per poder tirar endavant", ha dit, i ha advertit que això s'ha de poder fer en les properes setmanes. "Sóc aquí perquè crec que puc fer alguna cosa pel meu país", ha expressat.

Govern d'unitat nacional

En aquest sentit, Papandreu ha demanat una nova coalició de govern que aprovi l'acord de rescat, tal com demana la Unió Europea, que adverteix que aquest és el darrer salvavides del país i essencial també per evitar el contagi a d'altres economies. És per això que Papandreu ha advocat per iniciar converses sobre la formació d'un nou govern de base més àmplia que garanteixi el rescat de la zona euro i ha dit que està disposat a discutir qui serà el cap de la nova administració.

Venizelos, el més ben situat

Segons assenyalen algunes fonts, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, seria el candidat més ben posicionat per encapçalar la nova etapa. Venizelos s'ha guanyat el suport dels dirigents d'alguns partits minoritaris del Parlament. El nou govern convocaria eleccions anticipades d'aquí a alguns mesos i després d'efectuar el rescat, segons han dit a l'agència Reuters fonts properes a l'operació. Tant els líders de centre-dreta com els de l'extrema dreta s'han compromès a cooperar en la nova coalició.

Dies comptats malgrat haver passat la moció de censura

La moció de confiança que ha afrontat Papandreu arriba després del fracàs del seu pla per celebrar un referèndum sobre el rescat de la UE i l'FMI. Tot i que el govern socialista del primer ministre ha sobreviscut a la votació parlamentària, els dies de Papandreu com a primer ministre semblen estar comptats per les constants crides de l'oposició perquè dimiteixi i l'acord amb el seu gabinet segons el qual ha accedit a renunciar després de negociar una coalició amb els seus rivals conservadors.

Tot i que Papandreu va intentar mantenir-se íntegre i presentar el referèndum com a innegociable, el rebombori que va generar va mobilitzar part de Grècia i els líders europeus, que finalment, després de citar-lo a Canes, van aconseguir fer trontollar un Papandreu que defensava la consulta com a via per donar la veu a la ciutadania.

En aquest sentit, dijous Papandreu va fer marxa enrere i va oferir-se a renunciar al referèndum si l'oposició conservadora li donava suport al Parlament. Amb tot, es va negar a acceptar les demandes de l'oposició de donar pas a un govern provisional amb només dues tasques: aconseguir que el Parlament grec aprovi el rescat europeu sense referèndum i convocar eleccions anticipades.

Suport del seu partit

Mitjançant una sèrie de polítiques d'austeritat exigides pels prestadors internacionals de Grècia, Papandreu ha aconseguit comptar amb el suport parlamentari del seu partit, el Pasok, malgrat el descontentament entre les seves files.

El Pasok té 152 diputats al Parlament, de 300 membres, i n'hi feien falta 151 per superar la moció de confiança. Papandreu ha patit un constant degoteig de suports del seu propi bàndol.

El carrer, en contra de les mesures europees

Malgrat la mala gestió de Papandreu, els grecs rebutgen les conseqüències, en forma de mesures d'austeritat, retallades, pujades d'impostos i pèrdua de llocs de treball, que comporten els rescats europeus. Tant és així que porten anys protagonitzant vagues generals i protestes combatives al carrer. D'aquesta manera, sembla probable la victòria del 'no' a un hipotètic referèndum sobre l'aplicació de més mesures, presentades com l'única solució per evitar la propagació de la crisi del deute a altres països de la zona euro, com l´Estat espanyol o Itàlia.

Amb tot, el malestar dels mandataris europeus i les crítiques del mateix Parlament grec han obligat Papandreu a fer marxa enrere i canviar l'estratègia per negociar amb el partit conservador Nova Democràcia. "No estic lligat al meu lloc. No estic interessat ni a ser reelegit, només estic interessat a salvar el país", ha dit Papandreu, que ha instat el seu partit a donar-li suport en la moció de confiança tot i reconèixer que el seu mandat podria acabar-se aviat.

Tensió a la Unió Europea

Els europeus han seguit de prop l'últim capítol de la crisi de deute grega, intentant calcular com podria afectar als mercats una sortida de Grècia de l'eurozona. Mentre el govern grec flirteja amb el col·lapse i la por que la seva sortida de l'eurozona provoqui un efecte dòmino a l´Estat espanyol, Itàlia i Portugal, els europeus estan dividits sobre si Grècia hauria de sortir o no.