El Tresor Públic ha aconseguit superar la tempesta desfermada per Grècia en els mercats amb la convocatòria d'un referèndum sobre el seu segon rescat i ha col·locat 4.490,18 milions d'euros en bons, pràcticament el màxim previst, encara que a tipus més alts, segons la informació difosa pel Banc d'Espanya.

Així, el Tresor s'ha quedat a la part alta del rang amb aquesta emissió, ja que esperava captar entre 3.500 i 4.500 milions. La demanda, en aquesta ocasió, ha tornat a ser alta i ha superat els 7.300 milions.

En concret, el Tresor ha col·locat 2.928,01 milions en bons a cinc anys dels 4.731,02 milions sol·licitats pels inversors, amb cupó al 4,25% i venciment a 31 d'octubre del 2016. No obstant això, el Tresor ha hagut de pujar el tipus d'interès, que ha passat del 4,518% de l'anterior subhasta al 4,885% actual.

A més, ha col·locat 1.562,17 milions dels 2.596,17 milions sol·licitats en una referència addicional amb cupó al 4,25% i venciment a 31 de gener de 2014. En aquest cas, el tipus marginal s'ha situat en el 4,363%.

L'organisme dirigit per Soledad Núñez ha aconseguit així evitar el contagi del negatiu impacte que va tenir la decisió grega en els mercats, que va aconseguir eclipsar l'efecte de la recapitalització bancària pactada a Europa la setmana passada per afrontar la crisi de deute sobirà.

De fet, aquesta és la primera vegada que el Tresor va als mercats després dels acords de la cimera de la setmana passada, que va servir per collir fortes pujades a les borses a la calor de la nova recapitalització i de l'acord amb la banca d'un impagament del 50% del deute grega.

No obstant això, la borratxera dels acords ha durat poc aquesta vegada, ja que la decisió del país hel·lè va provocar el passat dimarts una nova jornada negra als mercats, amb importants caigudes a les borses europees i repunts de les primes de risc.

De fet, la prima de risc espanyola ha arribat a tocar els 400 punts aquest dimecres i es manté per sobre dels 370 punts des de la reobertura dels mercats del dijous.

La subhasta ha servit també per comprovar que el mercat ha acceptat les noves necessitats de capital del sistema financer espanyol (26.161.000 segons l'Autoritat Bancària Europea i 17.000 segons el Govern).

Les entitats afectades per aquest exercici són el BBVA, el Santander, CaixaBank, Bankia i el Popular, encara que la Autoritat Bancària no detalla les xifres entitat per entitat.