La ministra francesa de Finances, Christine Lagarde, ha declarat aquest dimecres que es presentarà com a candidata a la direcció del Fons Monetari Internacional (FMI), després que a principis de mes Strauss-Kahn, dimitís a causa d'una acusació per intent de violació a una cambrera. "He decidit presentar-me per la candidatura per encapçalar l'FMI," ha declarat Lagarde durant una roda de premsa, afegint que ha decidit fer el pas després de veure que molts francesos li han donat suport. La ministra ha tingut unes paraules de respecte per Strauss-Kahn, exposant que part de la recuperació econòmica de la crisi havia estat "gràcies al director de la institució Dominique Strauss-Kahn i al seu equip".

Alguns països europeus, incloent el Regne Unit i Alemanya, han fet recentment declaracions de suport a Lagarde com a propera líder de la institució. El president de la Comissió Europea, José Manuel Duaro Barroso, també ha donat el "ple suport" a la candidatura de Lagarde. Aquestes declaracions han despertat el recel de les potències emergents, que demanen més representació a la institució i aposten per un candidat no europeu al càrrec.

En el seu discurs, Lagarde ha llançat un missatge conciliador amb les potències emergents en afirmar que la "diversitat nacional" és la principal "riquesa" del Fons Monetari Internacional. "L'FMI no és propietat de cap persona, sinó dels 187 membres, que tots tenen demandes legítimes", ha declarat la ministra gal·la, que en breu iniciarà viatges per presentar el seu projecte als diferents estats que conformen l'organisme.

"Si sóc elegida, aportaré la meva experiència d'advocada, de dirigent d'empresa, de ministra i de dona", ha afirmat Lagarde en una declaració a la premsa aquest dimecres a París.

Lagarde, que des del 2005 ocupa carteres en l'executiu francès, ha descartat abandonar les seves funcions en l'equip de govern de Nicolas Sarkozy abans de la seva eventual nominació.

La justícia francesa ha de decidir el proper 10 de juny si inicia una investigació per abús d'autoritat de Christine Lagarde en l'arbitratge d'una disputa entre l'empresari Bernard Tapie i el banc Crédit Lyonnais. L'empresari es va queixar que el banc l'havia defraudat en la valoració de la participació que tenia l'any 1993 sobre l'empresa Adidas. La ministra va decidir el 2007 abandonar la via judicial i enviar el cas a un arbitratge privat. El resultat de la disputa va ser favorable a Tapie, que va rebre fons públics per valor de 285 milions d'euros.

La fiscalia retreu a la ministra que abandonés la via judicial i optés per l'arbitratge privat, en contra de les recomanacions dels especialistes. L'acusació pública també vol investigar les sumes abonades a Tapie i la presumpta imparcialitat dels àrbitres.

Lagarde, de 55 anys, va començar la seva carrera professional en bufets d'advocats nord-americans abans de saltar a la política. Va ser nomenada ministra delegada de Comerç Exterior el 2005, quan governava Jacques Chirac. L'any 2007, ja sota el mandat de Nicolas Sarkozy, va assumir la cartera d'Agricultura i Pesca durant un mes abans de passar al Ministeri d'Economia i Finances. El 'Financial Times' la va qualificar com al millor ministra de Finances de la zona euro el 2009.