Aprofundeixen en la figura cabdal de Xavier Montsalvatje Yglésias

'Xavier Monsalvatje. En terra de gestes i de beutat' tracta aquesta figura del modernisme i noucentisme gironí

Aprofundeixen en la figura cabdal de Xavier Montsalvatje Yglésias

Aprofundeixen en la figura cabdal de Xavier Montsalvatje Yglésias / Emporda.info

C.V.B. lladó

Úrsula Llibres arriba a Sant Jordi amb un títol realment singular: Xavier Monsalvatje. En terra de gestes i de beutat. Es tracta d’un llibre dedicat a la figura de l’escriptor, pintor, mecenes, melòman i figura cabdal del modernisme i noucentisme gironí, a qui no se li havia fet prou justícia fins ara, Xavier Monsalvatje Iglésias (1881-1921). El volum és el resultat de la recerca que des de fa anys ha dut a terme l’escriptor Josep Pujol i Coll i que enllaça amb la biografia de Monsalvatje que el mateix Pujol va publicar l’any 2012. Amb aquest nou llibre, inclou noves aportacions que permeten aprofundir en el paper cabdal d’una figura històrica de la cultura catalana moderna, tal com ja havia apuntat el malaurat escriptor Miquel Pairolí fa més de tres dècades en un text que aquí es recupera.

El Noucentisme a Girona no s’entendria sense les aportacions de Monsalvatje, moltes d’elles fetes conjuntament amb Rafael Masó. En aquest sentit, l’aparició d’aquest llibre coincideix amb una exposició a la Casa Masó de Girona, també comissariada per Josep Pujol. Es constata que «la seva és una baula que anella iniciatives i trajectòries, a través de la societat Athenea i del mecenatge d’artistes locals i internacionals». D’altra banda, el personatge va conrear l’amistat de Carles Rahola, Prudenci Bertrana, Joaquim Pla, Miquel de Palol, Josep Tharrats i tants altres, dels quals va obtenir respecte i autoritat ideològica. De fet, com explica Pairolí en el seu text, «mercès a les seves relacions i viatges, els posava al corrent de les darreres novetats literàries, particularment franceses, que, sense ell, difícilment haurien arribat a la petita ciutat reclosa, provincial, conservadora i eclesiàstica».