Recullen en un llibre el valuós patrimoni lligat al conreu de la vinya i l’elaboració del vi

Catalunya és terra de vi, però no només ara sinó que ja era un conreu molt important en temps dels fenicis, responsables de la seva introducció, i entre les elits iberes, però seria amb l’arribada dels romans que la seva comercialització es dinamitzaria espectacularment transformant aquesta terra en un "dels cellers de l’imperi". L’historiador Llorenç Ferrer Alòs i l’enginyer i expert Eloi Font Pérez, qui ha trepitjat el territori i se’l coneix de dalt a baix, han unit esforços per traçar meticulosament l’evolució d’aquest producte al llarg de temps i tot el patrimoni singular que ha quedat, com les tines o cups rupestres excavats a la roca de les quals en publiquen un mapa, i que ha fet aflorar l’arqueologia, al llibre La tradició de la vinya i el vi, nou volum de la col·lecció Eines i feines de Brau Edicions, dirigida per Xavier Albertí i Jenar Fèlix.

"Quan el vi entra al territori esdevé un producte de luxe, per a les classes altes, però després es popularitza molt", explica Llorenç Ferrer. Tant que, entre el segle I aC i el segle I dC, tota la costa catalana s’especialitza en aquest conreu. En resten molts espais com els forns ceramistes on es feien àmfores, objectes que anaven marcats amb diferents segells. Al llibre se’n reprodueixen. "La quantitat de vi que marxava cap a Itàlia i cap al nord era enorme. D’àmfores se’n produeixen a milers. És una xarxa comercial molt moderna i dinàmica", explica l’historiador. En el llibre es detallen els diversos mètodes de plantar ceps en època romana que disten de l’actual: des de la vinya postrata, la vinya en pèrgola o l’exempta, sense suport. Aquesta economia tan activa comença a decaure entre els segles II i IV dC i es reactiva a l’època medieval entorn els monestirs.

Aquest llibre, altament documentat i que inclou un munt de fotografies, dibuixos i mapes, deixa dades molt curioses. Per una banda, l’evidència que aquella tecnologia romana avançada va ser reaprofitada molt més tard, ja al segle XVII, en altres camps. És el cas de la premsa de biga que després s’usarà per fer oli i es coneixerà com a trull. També treu a la llum moltes instal·lacions vitícoles medievals excavades a la roca, que s’han preservat, a molts punts de la geografia catalana com el Berguedà on, posteriorment, no es farà vi. Això és causat per un canvi climàtic "un refredament general que va expulsar la vinya de les parts més altes i va generar al segle XVI una nova geografia" situant la frontera per la zona del Bages. És quan es configuren les noves viticultures.

Vinyes arran de mar

Els autors també posen la lupa en el ric vocabulari que embolcalla el món de la vinya amb múltiples noms per una mateixa cosa; la diversitat de recipients; els vins especials com les garnatxes o el vi ranci de l’Empordà; el paisatge que deixa la vinya amb les barraques i les feixes, adaptades al territori, si cal. També rescata del record les vinyes que els pescadors de l’Escala tenien plantades al sorral, a vora del mar, i que van ser de les poques que van sobreviure a la fil·loxera. "Qui acaba amb elles és el turisme", reconeix Llorenç Ferrer.

La tradició de la vinya i el vi

Autors: Llorenç Ferrer Alòs i Eloi Font Pérez

Editorial: Brau

Pàgines: 208

Preu: 26 euros

Els autors dediquen un dels capítols del llibre als subproductes del vi com l’aiguardent, l’alcohol i els licors i expliquen que quan arriba la fil·loxera a Catalunya, s’intenta revalorar el vi obtenint alcohol de les brises, les pells premsades. És quan apareixen sindicats i edificis per aquest ús, com la fàbrica d’alcohol de Vilajuïga. A banda del patrimoni que ens ha quedat, el llibre també recorda el moviment humà que es generava al seu entorn i, fins i tot, el naixement de carrers, en alguns pobles com Navarcles, "que són cases de pagesos rabassaires".

Subscriu-te per seguir llegint