Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sant Jordi 2026

La Guerra del Francès a l'Empordà vista per Napoleó de la mà de Joan Vergés

La crònica novel·lada combina rigor documental i un recurs literari per posar el focus en els estralls de la invasió a la comarca

Joan Vergés amb el seu darrer llibre

Joan Vergés amb el seu darrer llibre / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

Figueres

Joan Vergés i Pineda signa a Cròniques de Napoleó a l’exili. Invasió francesa de Catalunya. La guerra a l’Empordà una obra singular: una crònica novel·lada que fa parlar Napoleó Bonaparte des de Santa Helena, però que en realitat posa el focus en els estralls de la invasió francesa i en la resistència empordanesa. El llibre combina el recurs literari de la veu napoleònica amb una clara base documental i converteix l’Alt Empordà en un dels grans escenaris del relat.

La gràcia del volum és que no es limita a reconstruir la gran història europea, sinó que l’aterra a la comarca. Vergés recorda que, dins la Guerra del Francès, els espais que ocupen la «primera fila dels esdeveniments» són el setge de Girona, el castell de Sant Ferran de Figueres, Roses, la Jonquera i Pont de Molins, i subratlla que a Catalunya es va registrar una de les oposicions armades més intenses contra el domini francès.

En aquest context, la ressenya del llibre no pot passar per alt el protagonisme que dona als Miquelets i al Somatent, presentats com a nervi popular de la resistència. L’autor ja ho deixa apuntat a la presentació, quan recorda que gairebé cada poble pot reivindicar els seus herois entre aquestes milícies i dins l’exèrcit regular, amb noms com Joan Clarós, Joan Rimbau, Ponç i Joan Jordà o Joan i Narcís Coderch Barris.

La portada del llibre de Joan Vergés amb el Castell de Sant Ferran

La portada del llibre de Joan Vergés amb el Castell de Sant Ferran / Empordà

Això fa que el llibre funcioni especialment bé quan s’endinsa en la guerra de proximitat: els aixecaments, la guerrilla, la lluita pel control del castell de Sant Ferran i la resistència contra un exèrcit que volia assegurar la via entre la Jonquera i Barcelona. Més que no pas glorificar Napoleó, la narració acaba mostrant com la seva ambició imperial topa amb un territori hostil, amb una població mobilitzada i "amb unes formes de combat irregulars que desgasten l’ocupant".

Recerca en els arxius

La part principal documental del treball prové de l’Arxiu Macià-Llavanera de Can Massanet de Vilafant, de l’Arxiu Municipal de Llançà i de l’Arxiu Municipal de Còrdova, perquè considera que es tracta de "documentació poc o gens divulgada" i, per tant, prioritària en la seva recerca.

En conjunt, Cròniques de Napoleó a l’exili té una aposta narrativa poc habitual, una voluntat clara de divulgació i un rerefons documental sòlid. I, per damunt de tot, reivindica que darrere les grans campanyes de Napoleó hi va haver també una història de pobles, de sometents, de miquelets i de resistència local que encara mereix ser explicada.

Joan Vergés Pineda, mestre i escriptor

Joan Vergés Pineda (Espolla, 1947) és mestre de professió i pèrit cal·ligràfic judicial. Es va estrenar a la docència a la colònia dels treballadors de la presa del pantà de Darnius Boadella. Ha exercit en escoles de Figueres com a tutor i director. També ha estat regidor actiu a Espolla. Casat amb Margarita Moreno, incansable acompanyant en els viatges de recerca, són pares, avis i besavis. Des de la seva jubilació, Joan Vergés s’ha convertit en l’autor més prolífic de l’edició empordanesa. Des de 2011 ha publicat una vintena d’obres centrades en relats i fets de la història empordanesa, algunes d’elles en format novel·lat, altres narrant els fets com van ser i sempre amb la rigorositat d’una recerca exhaustiva que ha permès posar llum a moltes històries que, sobretot a l’Albera i les Salines, vorejaven la llegenda per una transmissió oral que l’autor ha sabut actualitzar amb la realitat dels fets i la veu de les persones. Els seus darrers treballs han estat Àurea de Sarrà, ballarina de l’Empordà (2025), Maquis a l’Albera i més enllà (2024), Mentre l’Arnera i la Muga ploraven (2023) i Anhels de Llibertat (2022).

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents